Segons el Reuters Institute de la Universitat d’Oxford, un nou informe de la mateixa entitat universitària analitza la desigualtat de gènere en el lideratge de les redaccions de mitjans, a partir d’una mostra estratègica de 240 grans mitjans online i offline a 12 mercats de quatre continents, entre els quals l’espanyol.

• Tot just el 27% de 171 prefectures estan en mans de dones , malgrat que, de mitjana, les dones representen un 40% del total de periodistes que exerceixen la professió en aquests 12 mercats.
• Durant el període analitzat es van designar 32 nous líders als mitjans de la mostra: 11 són dones (34%).
• La majoria dels directors són homes, fins i tot allà on hi ha més dones exercint el periodisme.
• El percentatge de dones al comandament varia significativament entre els diferents mercats: des d’un 7% a Corea del Sud fins a un 46% al Regne Unit, que aquest any encapçala la nostra llista per primera vegada. Després del tercer descens consecutiu, els Estats Units ara igualen en segon lloc amb Sud-àfrica.
• Observem una lleu correlació positiva en comparar el percentatge de dones periodistes amb el percentatge de dones líders de mitjans. Tot i això, en nou dels 12 mercats el percentatge de dones líders és inferior al de dones periodistes.
• No detectem cap correlació en analitzar la bretxa de gènere a la societat i el percentatge de dones en els càrrecs editorials més alts.
• Hi ha una notable variació en la quantitat de gent que consumeix notícies de mitjans comandats per dones (ja sigui en línia o offline): el percentatge va des d’un 74% a Finlàndia i Hong Kong fins a un 23% a Mèxic.
• En deu dels 12 mercats comptem amb dades de sis anys, i el percentatge de dones líders ha passat del 23% el 2020 al 28% el 2025.
• No obstant això, aquests canvis no resulten parells: el percentatge de dones líders ha augmentat a sis països des del 2020, però ha disminuït a Sud-àfrica (47% a 38%), Corea del Sud (11% a 7%), Estats Units (41% a 38%) i Brasil (22% a 21%). 

Panorama general 

Els líders exerceixen un paper fonamental en les organitzacions periodístiques, ja que defineixen les prioritats a les quals es destinaran uns recursos cada vegada més finits i les estratègies per assolir-les; rellevant saber qui ocupen aquests llocs de poder i en quina mesura reflecteixen el públic a què serveixen. 

Segons el Reuters Institute, aquest informe perllonga una línia de treball que va iniciar el 2020, amb l’objectiu d’analitzar la diversitat de gènere al nivell més alt del lideratge editorial: es tracta d’un indicador limitat però important en avaluar la diversitat en la gestió dels mitjans. Recopila i examina dades d’una mostra dels principals mitjans online i offline a 12 mercats de quatre continents. 

La investigació del Reuters es basa en la tasca que duen endavant reporters, mitjans i acadèmics sobre les desigualtats en el periodisme i busca fer-ne una contribució en aquest camp. Si bé no són problemes en absolut nous, tampoc estan en absolut resolts.

Troballes

Sobre la base d’aquest conjunt de dades, l’estudi dels Reuters Institute -segons la seva mateixa informació- detecta que les dones ocupen el 27% de les 171 prefectures a les redaccions dels 240 mitjans analitzats. Si bé es tracta d’una lleu millora respecte al 24% del 2024, continua sent un percentatge substancialment inferior al 40% de dones que exerceixen el periodisme, de mitjana, als mateixos 12 mercats, i a la proporció de dones a la població general. A més, la majoria dels líders són homes.

Aquest any, el percentatge de dones entre els nous líders va quedar en el 34%, cosa que representa 10 punts més que el 2024 i set punts per sobre de la mitjana en aquesta mostra. En altres paraules: encara lluny d’assolir la paritat de gènere, hi ha un percentatge més gran de dones. També observem una representació femenina més gran entre les 13 marques que es van afegir a la llista: el 38% estan dirigides per dones (14 punts més que l’any passat). 

Estudis recents, que inclouen una varietat cada vegada més gran de països, continuen posant en relleu els desafiaments permanents a què s’enfronten les periodistes: des de normes i pràctiques excloents, que encasellen les dones en rubros específics o obstaculitzen el seu progrés professional fins a l’assetjament sexual per part de col·legues i fonts, passant per la violència en línia i offline.  

Aquests obstacles, juntament amb altres desigualtats socials, proporcionen un teló de fons útil per comprendre per què els desequilibris en les cobertures periodístiques també n’han demostrat l’obstinació.- El Bloc de l’Estanis/Comunicació 360º (Il·lustració: Fundación iS+D)