Per ESTANIS ALCOVER i MARTÍ, periodista i consultor

Els ingressos per publicitat en la premsa impresa de proximitat han experimentat un fort descens en els darrers anys. Tot i això, tant InfoAdex com Media Hotline constaten la importància econòmica dels seus mitjans impresos, malgrat la caiguda de la publicitat i les subscripcions. Sorprèn, doncs, que les jornades professionals que organitza l’ACPC no abordin el futur de la premsa en paper quan els ingressos de la publicitat, venda i subscripcions d’aquestes publicacions suporten, en bona part de les editores, les despeses digitals i fan possible la seva viabilitat.

Al recent Info Locale francès es va tornar a repetir la pregunta: quin és el futur del periòdic imprès? I l’argument fou aquest: el futur dels diaris locals, en particular, ha semblat incert en els darrers anys, ja que un nombre creixent de persones va passar a llegir les seves notícies en línia. Ara, una nova ruptura ha tornat a sacsejar les coses.

És ben cert que fa dècades que es parla de la desaparició del diari imprès. El canvi d’hàbits de lectura va suposar una disminució de les vendes de periòdics impresos i les xarxes socials han estat una gran obertura ràpida per als hàbits de lectura i l’intercanvi d’informació a tot el món.

A tot el món, precisament, els títols nacionals van respondre de diverses maneres: augmentant la seva presència digital, cercant comercialitzar les seves activitats en línia instal·lant murs de pagament, o utilitzant de manera agressiva finestres emergents que suggereixen que els lectors se subscriguin.

No obstant això, amb un nombre creixent de persones que passaven a rebre les seves notícies en línia, els ingressos per vendes de diaris i publicitat van experimentar un fort descens, posant en perill el futur de molts diaris locals impresos.

Una nova innovació transformadora subratlla la importància de la premsa local de bona qualitat en un moment en el qual la influència i la importància dels diaris locals es van veure afectades durant els primers vint anys d’aquest segle. Aleshores, el 2020, un disruptor social dramàtic va revelar l’important que és el periodisme de proximitat de bona qualitat. La pandèmia de la covid-19 va alterar moltes societats, moltes vides i molts sectors industrials. A Catalunya i al món sencer.

Les indústries de l’aviació i els viatges van ser delmades gairebé d’un dia per l’altre. Mentrestant, la generació d’ingressos dels serveis de transmissió a casa i eines informàtiques per donar suport a la feina a casa va augmentar.

Per a la premsa local, els efectes de la pandèmia van ser més matisats. La gent necessitava accedir a informació sobre serveis locals en què poguessin confiar. A Catalunya, la premsa local impresa és de tota confiança des de fa més de 200 anys i avui dia encara és evident que la impressió és un mitjà de confiança. La ciutadania accepta aquest crèdit de doble via malgrat l’empoderament de les xarxes i la munió de mitjans digitals.

Moltes investigacions han il·lustrat com els lectors encara confien en els mitjans impresos per sobre dels digitals. Amb molts informes contradictoris en línia durant la pandèmia i les preocupacions existents sobre les notícies falses, es va fer evident que la confiança és molt important.

Un estudi recent de l’Institut Reuters per a l’Estudi del Periodisme, publicat en forma de llibre, va analitzar aquesta tendència. Va trobar que els diaris locals es consideren ara la millor font de notícies en sis categories clau: anuncis locals; delinqüència local; l’economia local; política local; esport local; i escoles i educació.

A l’enquesta de Reuters, un dels països que més va afavorir els diaris locals va ser Noruega. Més de la meitat dels enquestats noruecs (53%) van dir que els diaris locals eren la millor font d’informació sobre covid-19.

Descobriments similars van ser revelats per la Universitat Johannes Gutenberg de Mainz, Alemanya. Va trobar que el 56% dels enquestats considera que els diaris nacionals són una font fiable de notícies. Aquesta xifra va augmentar fins al 63% per a la premsa local.

Els lectors es recolzen en els serveis locals essencials en moments de dificultat o crisi. Tanmateix, per garantir que es mantinguin al seu lloc per servir les generacions futures, hem de protegir-los. La millor manera de preservar aquests serveis locals, perquè continuïn existint, i oferir el bon periodisme local que tant es necessita en aquests temps de desinformació i notícies falses en línia, els lectors s’haurien de subscriure al seu diari imprès local.

Retornant al treball de l’Institut Reuters esmentat més amunt (un estudi que utilitza entrevistes en profunditat amb directius, editors i periodistes de diaris locals i regionals europeus per examinar com discuteixen els canvis en els seus models de negoci i la manera com les seves organitzacions de notícies s’adapten a les tendències emergents de consum d’audiència en l’entorn digital), val la pena ressaltar els seus resultats.

Aquests mostren que els entrevistats continuen prioritzant la importància econòmica dels seus productes impresos, malgrat la caiguda de la publicitat i les subscripcions. També creuen que, perquè les notícies locals continuïn, els periodistes han d’entendre millor les estratègies empresarials de les seves organitzacions de notícies. Finalment, reconeixen el valor d’experimentar amb nous enfocaments de monetització, inclosa la implementació de murs de pagament i l’ús d’analítica per personalitzar el contingut. En equilibrar els mèrits dels seus productes impresos amb el seu desig de desenvolupar noves ofertes digitals, la premsa local busca operar com a “organització ambidextra” que explota els productes del passat, alhora que explora innovacions que poden ajudar a mantenir-los en el futur.

Ara bé, el cofoisme no ens ha de fer perdre de vista que l’evolució dels mitjans és manifesta i constant. I cal no quedar ancorats. El doctor Dietmar Schantin, conseller delegat d’IFMS Media (de Londres) ens recorda des del blog de l’INMA (International News Media Association) que durant les dues últimes dècades les redaccions han navegat per la complexa transició de la impressió al digital, intentant integrar ambdues operacions sota un mateix sostre.

Però malgrat els millors esforços, escriu Schantin, “aquest model híbrid encara frena el creixement digital. En moltes redaccions, la impressió continua integrada en els fluxos de treball, les reunions editorials i la presa de decisions, alentint la capacitat de crear contingut digital convincent i basat en subscripcions. És el moment del següent pas: separar completament la impressió del digital, cosa que permetrà que tots dos tinguin èxit segons els seus propis termes”.

Per al CEO d’IFMS Media, l’únic camí a seguir és l’especialització clara i estratègica: una redacció centrada completament en el digital i una operació d’impressió ajustada i separada, dissenyada per atendre el seu nínxol d’audiència mentre hi hagi demanda.

“No es tracta d’aturar la impressió. La impressió encara serà rendible en molts mercats durant els propers cinc a deu anys, amb els subscriptors que continuaran pagant per un producte prèmium. Però si la impremta ha de sobreviure, s’ha de tractar com a unitat de negoci pròpia, no com un obstacle per al creixement digital”.

El nou model de premsa local s’està construint com a resposta a les preguntes: què passarà en el futur amb el periòdic local imprès? Cal que sigui una organització ambidextre? D’aquí que el sentit comú ens alineï amb la realitat del món de la comunicació. Aquesta realitat que ens endinsa tant sí com no en la intel·ligència artificial.

Obligatòriament, les redaccions han d’ampliar la seva manera de pensar sobre la IA. En un moment en què els nous entrants i les grans empreses tecnològiques estan construint sistemes que poden tenir un gran impacte en el consum de notícies, els periodistes locals haurien de fer un esforç per cobrir i entendre la mateixa indústria de la IA. “Ens estem penjant de les mans de persones que estan experimentant en directe i ens fan servir com a part d’aquest experiment”, va dir Charlie Beckett en un panell moderat per Emily Bell. Hem de pressionar per a la infraestructura. Aquest és un bon moment per això. És crucial que els periodistes dels mitjans locals s’ocupin d’aquest camp.

Faig meves les paraules de Schantin: “Com més retardem, més difícil serà competir en un món digital. El moment d’actuar és ara”. (Article publicat anteriorment a Comunicació 21)