Publicat al diari Heraldo de Aragón el 8 de febrer d’enguany

Autor: Alfredo Casares, director del “Instituto de Periodismo Constructivo”

Vivim en un món accelerat, on som capaços de conèixer el que passa a qualsevol lloc gairebé en temps real. Però el bombardeig constant de notícies no contribueix necessàriament que estiguem més ben informats. El cicle Reptes Industrials i Tecnològics, d’una durada d’onze mesos, va acollir el debat sobre “El periodisme que necessitem en una societat sobreinformada”, coorganitzat entre l’Instituto de Periodismo Constructivo i Observatorio Social. Foren unes taules rodones on es va aprofundir en el fenomen de la sobreinformació, els relats catastrofistes, la polarització dels discursos i els seus efectes a la ciutadania.

Encara no dos mesos després, el director científic del cicle, Alfredo Casares, periodista, fundador i director del “Instituto de Periodismo Constructivo”, ha publicat un article al diari Heraldo de Aragon sota el títol “El periodisme que necessitem”:

El periodisme constructiu ha de ser la resposta responsable al cercle viciós que degrada el debat públic, simplifica els discursos i divideix la societat Un crit en veu baixa va omplir una de les sales de Caixaforum. Durant la conversa amb el públic després d’una taula rodona sobre periodisme i societat, una de les assistents va intervenir per parlar sobre la desinformació durant la dana que va arrasar la província: «Vosaltres els periodistes teniu eines, però nosaltres estem indefensos». Desenes de caps van assentir per acompanyar la reclamació, gairebé xiuxiuejada des de la impotència. «Intento informar-me pels mitjans, però no sé en qui confiar», va afegir una jove universitària. La desinformació, la desconfiança i la polarització van ser alguns dels assumptes que la ciutadania va subratllar durant el cicle ‘El periodisme que necessitem’, organitzat per l’Institut de Periodisme Constructiu i l’Observatori Social de la Fundació La Caixa.

Del febrer al desembre del 2024 es van celebrar taules rodones amb converses ciutadanes a Saragossa, Madrid, Sevilla, Palma i València, a les quals van assistir cinc-centes persones. La iniciativa tenia el propòsit d’incorporar la ciutadania com a protagonista a la conversa i la resposta va ser estimulant: «Vinc amb esperança de futur», va anunciar una noia. Van coincidir ponents i assisteixen que aquest és un temps d’excés de continguts, acceleració del relat informatiu, catastrofisme, fatiga de la ciutadania, bulls i manipulacions, desconfiança i polarització creixent. Però també és una època d’oportunitats: de repensar hàbits i comportaments, rescatar les veus més febles i anticipar que al periodisme l’espera un paper protagonista com a catalitzador de la conversa social.

En aquesta tasca d’explicar el món de manera més justa i equilibrada, el periodisme constructiu i el periodisme de solucions són un complement imprescindible. Necessitem continuar impulsant a Espanya aquest periodisme orientat a les solucions, rigorós, que explica els problemes i fa visibles les respostes que la societat posa en marxa per resoldre’ls. Que aporta inspiració i esperança. Que es recolza en l’escolta i el diàleg, que ens convida a comprendre els altres. Convindria, a més, recuperar un periodisme més lent, amb temps per explorar i incorporar els matisos que configuren la realitat. Com fer periodisme en aquest entorn en què prima el que és fugaç, el que és emocional? Com explicar millor la complexitat, la diversitat, les lentes i profundes transformacions socials?

Aquestes reflexions ens podrien ajudar a trobar maneres de combatre l’abandonament dels mitjans, una realitat que afecta més d’un terç de la població. Alguns psicòlegs recomanen que deixem de veure les notícies si aquestes afecten el nostre benestar emocional. I va sorgir la pregunta entre els assistents al cicle: si deixem de consumir informació, com aconseguirem mantenir l’esperit crític i exercir plenament la nostra ciutadania en una democràcia?

Evitar les notícies és una reacció davant d’una dieta informativa que ens colen per un embut les xarxes socials i l’entorn digital: menjar ràpid de fàcil digestió, emocional, algorítmic, identitari, que reforça les nostres posicions i les del nostre grup i ens separa dels que no pensen com nosaltres. Consumim informació de forma accelerada i distreta.

Per això, és urgent que revisem la nostra relació amb els mitjans i amb la tecnologia per recuperar el comandament sobre el nostre temps. I una demanda unànime va sorgir «L’educació als mitjans és necessària per fomentar l’esperit crític de la societat, des de l’escola» a les taules rodones: l’educació en mitjans per fomentar l’esperit crític de la societat, des del col·legi. Però no com una responsabilitat individual, sinó com un desafiament col·lectiu que, a més, ens ajudarà a fer front a les estratègies de desinformació.

Poc ajuda en aquesta tasca el periodisme atrinxerat, que perjudica la convivència i transita per un camí relliscós cap al precipici dels bulls i la manipulació, recolzat en la viralitat infecciosa dels seus missatges. Assenyalem els polítics per emprar la polarització en els seus discursos per obtenir rendiment electoral. Apuntem els periodistes per exercir d’altaveu i reproduir escenaris frontistes en alguns dels programes. I els mateixos ciutadans reconeixen que reclamen missatges extrems que els refermin en les seves postures davant dels altres.

Tenim, doncs, una responsabilitat col·lectiva davant d’un cercle viciós que degrada el debat públic, simplifica els discursos, divideix la societat i erosiona la confiança en les institucions i en les persones que les representen. Alfredo Casares, periodista, fundador i director del “Instituto de Periodismo Constructivo”  (Il·lustració: CaixaForum)