(Peu del gràfic: The Objective – Font: AMI Descarregar les dades – Creat amb Datawrapper)

La premsa en paper ha experimentat un deteriorament gradual de les vendes en l’última dècada, fet que confirma que l’interès entre els consumidors de mitjans a Espanya per aquest suport és cada vegada menor. Les dades més recents de l’Observatori de Premsa Diària de l’Associació de Mitjans d’Informació (AMI) a què ha tingut accés el digital The Objective, indiquen que el 2024 es va produir una difusió de 764.000 exemplars de mitjana diària, una xifra que inclou la suma de totes les capçaleres adscrites a aquesta patronal.

El periodista Fernando Cano, des del mateix digital, amplia la informació explicant que les dades reflecteixen una caiguda d’1,9 milions d’exemplars si es comparen amb la mitjana de 2,7 milions de còpies de l’any 2014 i de 3,5 milions davant dels 4,3 milions que es van registrar el 2004, el moment de més auge de la lectura dels diaris en paper. “Ha estat un enfonsament que ha generat una enorme crisi econòmica al sector, amb desenes d’expedients de regulació d’ocupació, fortes retallades de despeses i que ha forçat una digitalització accelerada que els ha portat a reconvertir les seves redaccions en generadors de continguts per a les seves edicions en línia, explica Cano en el seu article.

Els lectors, doncs, han abandonat la premsa en paper per bolcar-se, primer als diaris digitals i després a les xarxes socials, alhora que el consum de la televisió i la ràdio es manté en gairebé els mateixos nivells que fa una dècada. És la indústria que més seguidors ha perdut en aquest període i malgrat això el Govern de l’estat ha aprovat un salvavides de 65 milions d’euros, poc més de la meitat dels ajuts que rebran tots els mitjans de comunicació en el marc del pla per a la regeneració democràtica.

Perquè ens fem una idea de la caiguda que han experimentat aquests diaris impresos, Fernando Cano ens explica des de The Objective que els 764.000 exemplars de difusió del 2024 -corresponent a 77 capçaleres- és equivalent al que van registrar fa deu anys només els cinc grans: El País , La Vanguardia, ABC, El Mundo i El Periódico. I és la mateixa que van tenir fa vint anys només El País i El Mundo, que llavors dominaven el mercat amb puny de ferro. La difusió és la suma de les vendes als pocs quioscos que van quedant a Espanya més les subscripcions de particulars, empreses i institucions.

Xifres preocupants per a tot sector de la premsa impresa -afirma Cano-, però que són encara més complicades per a les grans capçaleres. En una notícia datada el 20 de febrer del 2005 -i que paradoxalment es troba ara tancada només per a subscriptors- el diari El País anunciava que tancava el 2004 amb una difusió mitjana de 469.000 exemplars, xifra amb què superava “el seu immediat competidor” (El Mundo) per un 5%. Era el màxim històric, amb un 6,6% respecte de l’any anterior. Però des de llavors la capçalera de Prisa no ha fet més que caure: 267.000 exemplars el 2014 i amb prou feines 50.500 el 2024.

El mateix li ha passat als seus principals competidors: El Mundo, que el 2004 intentava fer ombra a El País, va registrar 308.000 exemplars en finalitzar aquell any, per passar fins als 149.700 el 2014 i els 32.000 en tancar el 2024. Abc que era el tercer, 129.700 en deu anys i a només 34.200 en vint; 14.600 còpies l’any passat.

Rànquing actual per capçaleres.- Lidera 20 minutos, amb 52.500 exemplars (una millora del 0,1% en la seva difusió); seguit d’El País, amb 50.000 (una caiguda del 9%); La Vanguardia, amb 47.000 còpies (un 7,5% menys); La Voz de Galícia, amb 41.700 (un 4,6% de retrocés); Marca, amb 40.302 (un 11% de caiguda); As, amb 40.302 (un 8,1% de baixada); Abc amb 34.200 (un 9,3% menys); El Correo, amb 33.900 còpies (un 9,3% de caiguda); El Mundo, amb 32.020 (9,2% menys en un any); La Nueva Espanya, amb 19.156 (6,9% de caiguda); i Mundo Deportivo, amb 19.218 (un 6,7% inferior a l’any passat).- El Bloc de l’Estanis/Comunicació 360º (Il·lustració: The Objective)