En una època on les pantalles digitals dominen, en la que una persona passa unes sis hores i quaranta minuts diaris de mitjna visualitzant contingut, la rellevància de la impressió física s’està revitalitzant. Així ho destaca Erwin Busselot, director d’innovació i solucions empresarials de Ricoh Graphic Communications, que subratlla la importància d’atraure el públic de manera efectiva i recull el newsletter de la FIPP.

Katie Vanneck-Smith, CEO de Hearst, va parlar recentment de l’impacte de la transformació digital a les revistes durant una entrevista recent amb Campaign. Va reflexionar sobre com la integració de llocs web va conduir a la mercantilització de les revistes, disminuint l’experiència única que van oferir. Vanneck-Smith va articular: “Tothom va començar a fer el mateix. L’experiència resultant no s’assemblava gens a una experiència de revista. No tenia res de l’alegria, l’espai o la serendipitat”. Va destacar que les revistes impreses serveixen com a “llenç creatiu” i va assenyalar un ressorgiment significatiu del seu atractiu, com ho demostra un notable augment del 10% en les vendes de publicitat impresa per a Hearst durant la primera meitat del 2024.

A la llum d’aquests desenvolupaments, Vanneck-Smith reflexionar per a la FIPP sobre el futur de les revistes, preguntant-se com es podrien reinventar per forjar connexions més fortes amb el públic, un sentiment que es va fer ressò per les preferències canviants dels lectors, especialment entre les generacions més joves.

Un apunt: Roularta Media Group ha iniciat una campanya “Hora de llegir” que pretén inspirar els ciutadans belgues a recuperar el seu temps de lectura i disminuir l’exposició a la pantalla. Aquesta iniciativa abasta les seves publicacions insígnies, com ara Knack, Le Vif, Libelle i Femme d’Aujourd’hui. Com a part de la campanya, Knack ha presentat un repte per animar els participants a comprometre’s a llegir almenys un llibre al mes entre octubre i desembre. La iniciativa es basa en les conclusions d’un estudi de Kantar, que va enquestar a 1.000 belgues i va revelar que el 37% dels adults més joves (de 18 a 34 anys) van declarar llegir, i el 89% va expressar una preferència pels llibres físics.

El reactivat interès pels mitjans impresos s’alinea amb un reconeixement creixent dels avantatges cognitius i emocionals associats a la lectura llarga. El notable psicòleg de lectura Frank Hakemulder ha investigat els efectes adversos de l’exposició digital excessiva, assenyalant que pot afectar negativament les capacitats d’atenció i les habilitats cognitives. Adverteix que el consum ràpid d’informació pot soscavar l’empatia i impedir la comprensió d’idees complexes.

Per contra, els mitjans impresos fomenten el compromís immersiu, permetent als lectors aprofundir en narracions matisades i narracions en capes, fomentant així el pensament crític i l’empatia. Mitjançant la promoció d’aquests continguts, els mitjans impresos contrapesen la informació sovint excessiva i de mida petita que predomina en els formats digitals.

L’article de FIPP.AI conclou que aquests desenvolupaments suggereixen un reajustament de les estratègies de publicació per millorar la implicació del públic, com ho demostren campanyes d’èxit com la de Roularta. Aquestes iniciatives destaquen la lectura no només com una activitat d’oci, sinó com un canal vital per conrear una societat empàtica i intel·lectualment compromesa, posicionant la premsa escrita com una força perdurable i impactant en aquesta narrativa.- El Bloc de l’Estanis/Comunicació 360º (Il·lustració: Pirineus Digital)