RQ1, publicació de Mark Coddington i Seth Lewis, dos ex-periodistes convertits en acadèmics, que ara ensenyen i investiguen a la Universitat de Washington i Lee (Mark) i a la Universitat d’Oregon (Seth), expliquen en el seu newsletter perquè algunes persones no volen notícies imparcials. Han recabat dades a quaranta països per saber què configura les actituds del públic sobre la imparcialitat en les notícies.

La imparcialitat ha estat durant molt de temps un valor central —potser el valor central— del periodisme en molts països, i durant dècades els estudiosos han examinat com treballen els periodistes per produir una cobertura neutral i equilibrada que eviti prendre partit.

Però, mirant-ho des de la perspectiva del públic, quant vol realment l’audiència notícies imparcials? O, més concretament, com poden els diferents tipus de consumidors de notícies, inclosos els que viuen en diferents països, amb totes les variacions polítiques que això comporta, sentir-se de manera diferent sobre la imparcialitat en les notícies?

Mark Coddington i Seth Lewis expliquen que especialment en l’era de les xarxes socials, hi ha alguns indicis creixents que algunes persones (potser un grup força considerable, de fet) poden preferir obtenir notícies que comparteixin obertament les seves perspectives. Aleshores, què podrien suggerir factors individuals i de país sobre aquestes preferències, i què podrien indicar aquests indicis, al seu torn, sobre com els mitjans de comunicació podrien pensar sobre la manera com fan la seva feina i connecten amb el públic en una època de disminució de la confiança en el periodisme a gran part del món?, es pregunten.

La resposta l’han trobat en un equip d’investigadors que ha ofert una visió convincent d’aquestes preguntes. En el seu estudi recent a l’International Journal of Communication, Camila Mont’Alverne, Amy Ross A. Arguedas, Sumitra Badrinathan, Benjamin Toff, Richard Fletcher i Rasmus Kleis Nielsen van utilitzar dades d’enquestes del Reuters Institute Digital News Report per explorar les actituds del públic envers les notícies imparcials a quaranta països, amb la participació de més de 80.000 enquestats en total. Van construir la seva anàlisi al voltant d’una pregunta que demanava a la gent que identifiqués si preferien “obtenir notícies de fonts que no tenen un punt de vista concret” o “obtenir notícies de fonts que comparteixen el vostre punt de vista”.

Potser no és sorprenent, però la majoria de la gent encara diu que prefereix informació imparcial. En tots els països estudiats, una lleugera majoria (poc més de la meitat) va dir que preferia les notícies de fonts que no tenien cap punt de vista en particular. En canvi, al voltant d’una quarta part dels enquestats van dir explícitament que preferien les notícies que compartien el seu propi punt de vista.

Però, tot i que la imparcialitat encara guanya en general, són tots els matisos que hi ha sota la superfície els que mereixen una atenció real aquí. Els investigadors van identificar grups específics que expressaven constantment preferències per notícies basades en punts de vista en lloc de no pas imparcials. Aquests grups inclouen les persones altament compromeses políticament amb fortes inclinacions partidistes (ja sigui d’esquerra o de dreta), els joves i les persones que depenen de les xarxes socials per obtenir notícies, i les persones de contextos socialment desfavorits, incloses les dones i les persones amb nivells d’educació i ingressos més baixos.

Els autors suggereixen que cadascun d’aquests grups podria gravitar cap a notícies que comparteixen les seves perspectives per diferents motius.

Per exemple, per a les persones políticament compromeses (persones que segueixen moltes notícies, tenen opinions polítiques fervents o participen activament en la política), la imparcialitat pot ser menys satisfactòria perquè ofereix menys confirmació dels seus punts de vista fermament sostinguts. A més, potser simplement busquen complementar una dieta mediàtica que ja inclou una bona dosi de notícies imparcials “regulars”.

Mentrestant, per al públic més jove, especialment aquell que s’informa principalment de les xarxes socials, el periodisme imparcial pot semblar menys atractiu per diferents motius: pot ser vist com a massa formal, distant o mancat d’autenticitat, sobretot si es compara amb les opinions obertes i les experiències personals que defineixen la xarxa social.

Potser el més sorprenent és que l’estudi també destaca com les dones i les persones de grups socioeconòmics més baixos mostren una clara preferència per les notícies basades en punts de vista.

En definitiva, la investigació que dona a conèixer RQ1 fa una crida a l’adaptació: “Tot i que de vegades es considera que la imparcialitat és un principi universal del periodisme”, escriuen els autors, “clarament no es valora de la mateixa manera a tots els llocs, ja que certament no s’ha practicat històricament de la mateixa manera a tots els llocs. Per tant, correspon als mitjans i als periodistes avaluar quin enfocament s’adapta millor als seus contextos”.- El Bloc de l’Estanis/Comunicació 360º (Il·lustració: Premsa Comarcal)