La generació Z és la més preocupada per la responsabilitat social corporativa

La generació Z és la més preocupada per la responsabilitat social corporativa

La generació Z, que representa les persones nascudes entre 1997 i 2002 , és la que més valora el compromís empresarial amb els criteris ètics, socials, ambientals i laborals de la responsabilitat social corporativa (RSC). Aquesta és una de les conclusions principals d’un estudi de la Universitat Oberta de Catalunya ( UOC ) i de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), que avalua les diferències intergeneracionals en la percepció del compromís amb la RSC de les 82 empreses que encapçalen el rànquing de reputació empresarial més reconegut d’Espanya ( Merco ).

Segons el newsletter de la UOC, l’estudi indica que la generació Z ha marcat un punt d’inflexió en la percepció de la RSC empresarial en relació amb les generacions anteriors, amb diferències molt marcades respecte a la generació precedent (milenials). A més, apunta que un dels motius principals és que la generació Z és la primera que va arribar a la seva adolescència —moment clau en la formació de la personalitat— després de la crisi econòmica del 2008 , que va marcar la fi del model del boom immobiliari ( 1997-2007) i l’aparició de nous discursos socials, polítics i empresarials que emfatitzaven la importància de la sostenibilitat.

Segons la informació que ha difós la UOC, els resultats globals de l’estudi mostren que  la generació Z és la que dóna una  puntuació  més alta —6,44 sobre 10—  a les quatre dimensions de la RSC —social, ètica, ambiental i condicions laborals—. La generació que dóna una menor puntuació (5,99) és la immediatament anterior, els mil·lennis, nascuts entre 1981 i 1996. Entremig, se situa la generació X —nascuts entre 1965 i 1980— i els  boomers  —entre 1946 i 1964—, que atorguen puntuacions mitjanes de 6,07 i 6,21, respectivament.

El fet que les generacions Z i mil·lenial siguin les més properes en el temps, però alhora les  més diferents a l’hora de valorar la RSC  empresarial, té a veure  amb el punt d’inflexió que va suposar la crisi del 2008. Els investigadors expliquen que “els mil·lennis representen la culminació d’un sistema de mercat volàtil i especulatiu, tangible, materialista, que va esclatar el 2008. Els darrers mil·lennis van passar l’adolescència en els anys bons de finals dels 90 i principis dels 2000, van patir socialment les conseqüències de la crisi, però es van salvar del tsunami. la primera que ha passat tota l’adolescència immersa en crisis de tota mena, com l’econòmica, la política, la social, l’ambiental, i la que ha escoltat més la sostenibilitat al discurs públic”.

Les conclusions completes estan recollides en un  article publicat en obert recentment a la revista  Professional de la Informació de la UOC i la UPF.- El Bloc de l’Estanis/Comunicació 360º (Il·lustració: Oleoshop)