Una metainvestigació dels professors Joaquín Marqués-Pascual, de l’EAE Business School (Universitat de Lleida); Joan-Francesc Fondevila-Gascón (Blanquerna-Universitat Ramon Llull), i Miguel-Ángel Violán (Universitat Internacional de Catalunya), es focalitza al voltant dels articles publicats en català per les revistes científiques radicades als territoris on es fa servir aquest idioma (12), que utilitzin sistemes d’avaluació cega per parells i estiguin indexades a bases de dades de referències bibliogràfiques.

S’ha fet servir una metodologia mixta (scoping review i qüestionaris a la direcció), analitzant-se tota la producció d’aquestes publicacions, una mica més de 2.500 articles, en el període 2011-2023, per determinar en primer lloc l’idioma utilitzat. Sobre els textos publicats en català (417), es va analitzar la metodologia emprada a cada article per determinar les tècniques més habituals i també la seva evolució al llarg dels anys.

Els resultats mostren mancances en temàtiques concretes i en línies de recerca, i un flux millorable de les propostes científiques en català. Es conclou que cal estimular la presència del català a la investigació científica sobre comunicació, i que les conseqüències que genera la no utilització de les llengües vernacles en la publicació d’articles científics poden resultar perilloses per a la supervivència d’aquestes llengües a llarg termini.

Des del capítol de conclusions, el treball investigador afirma que “Es pot concloure que la investigació en comunicació en català defuig utilitzar tècniques com el focus group o el sistema Delphi, però s’hauria de revisar, abans d’asseverar-lo, quins van ser els nivells de finançament de els articles seleccionats. No es pot afirmar que hi hagi un rebuig, sinó que es podria deure a l’escassetat de recursos”.

En relació amb les temàtiques, també destacar que “els papers en català relacionats amb la comunicació digital, i especialment les investigacions centrades al voltant de les xarxes socials, han anat adquirint més protagonisme en els darrers anys. Així, es pot constatar com la netnografia i el rastreig de continguts digitals aplicats al camp de la comunicació, amb suport computacional per a l’extracció de dades, es concentren al final del període estudiat”.

Es pot accedir al contingut de la investigació des d’aquest enllaç.- El Bloc de l’Estanis/Comunicació 360º (Il·lustració: IEC)