En un breu article publicat al diari francès La Liberté el 17 de maig de 2025, la periodista Clara Pasquier exposa una situació tan sorprenent com reveladora: en una visita a una classe d’adolescents per parlar sobre la premsa escrita, descobreix que molts joves encara llegeixen el diari en paper, però pràcticament cap no en consulta la versió digital ni en segueix els comptes a les xarxes socials.

“Farem manualitats?”, pregunta un alumne en rebre el diari, amb una barreja d’ironia i desconeixement. Però el que podria semblar una mostra de desinterès es transforma, de sobte, en una revelació inesperada: tot i les aparences, molts joves llegeixen La Liberté en paper. El gir arriba quan Pasquier comprova que gairebé cap d’ells segueix el mitjà ni a TikTok, ni a Instagram, ni tan sols al canal de WhatsApp.

Aquest desfasament entre l’interès pel suport físic i el desinterès per la presència digital apunta a una paradoxa generacional. Com pot ser que una generació tan hiperconnectada prefereixi el format tradicional i ignori la versió digital del mateix contingut? Potser el paper, pel seu caràcter tangible i desaccelerat, ofereix una experiència menys invasiva i més reflexiva enmig del soroll digital.

Aquesta realitat que descriu Pasquier és traslladable al context català. Tot i que molts joves catalans consumeixen informació per xarxes, també és habitual trobar el diari de paper a les biblioteques escolars o com a eina educativa a l’aula. Però el desafiament persisteix: els mitjans escrits, com El Punt Avui, Segre, Regió 7, La Vanguardia, El Periódico o Ara, etc., continuen buscant la manera de connectar amb un públic jove que encara valora el contingut periodístic… però que no es deixa interpel·lar fàcilment a través dels canals digitals del propi mitjà.

Pasquier conclou amb una crida directa als adolescents: “És gratuït, és informació verificada, prioritzada i posada en perspectiva. Ho fan els periodistes, perquè és una professió”. Una professió que, malgrat els canvis de format, continua tenint sentit… si sap parlar el llenguatge del seu temps.- El Bloc de l’Estanis/Comunicació 360º – (Il·lustració: La Liberté)