La precarietat laboral continua sent el problema més gran de la professió de periodista (16%). Aquesta es veu reflectida sobretot en la durada de les jornades laborals, que en més de la meitat dels casos superen les 40 hores setmanals permeses per la llei, i fins i tot el 20% supera les 45 hores, segons l’ Informe Anual de la Professió Periodística 2024, d’APM, un resum del qual el vam comentar a El Bloc de l’Estanis abans de Nadal.

Ara bé, l’estudi també destaca mancances en les carreres de Comunicació que s’imparteixen en les universitats espanyoles. Tot i així, el periodisme i les carreres de comunicació a Espanya segueixen sent un gran atractiu per a moltes persones: aproximadament 4000 alumnes es graduen cada any. Però, quin és el panorama a què s’enfronten?

La periodista Cristina Moreira, des de PRNoticias, fa una radiografia de les carreres de comunicació a Espanya: manca de continguts actualitzats i precarietat. Segons Moreira, el principal repte és tancar la bretxa entre la formació acadèmica que s’ofereix i les necessitats reals del mercat, tenint molt present que aproximadament 4.000 persones es graduen cada any en periodisme a Espanya.

Per la redactora de PRNoticias, el problema principal és la manca d’actualització de les universitats quant a la formació oferta. Els programes acadèmics segueixen estant orientats a models tradicionals de comunicació, amb un enfocament excessiu en la teoria i escassa formació en eines digitals i estratègies de comunicació en entorns digitals.

Així mateix, diu la periodista, encara que una gran part dels periodistes a Espanya treballen en agències i consultores de comunicació, no hi ha gairebé assignatures enfocades al treball en aquesta àrea, cosa que fa que els alumnes surtin de la carrera sense el coneixement necessari. Aquesta bretxa entre la formació acadèmica i les necessitats del sector es tradueix en més dificultats per trobar feina i la necessitat de recórrer a formació addicional després de graduar-se.

Un altre dels principals problemes que enfronten els graduats en comunicació és la saturació del mercat. L’oferta d’ocupació en mitjans tradicionals és cada cop més reduïda, a la qual cosa se suma el creixent intrusisme laboral al sector.

Per l’autora d’aquest treball periodístic, “el principal repte de les carreres de comunicació és tancar la bretxa entre la formació acadèmica i les necessitats reals del mercat. Les empreses busquen perfils versàtils que combinin coneixements en comunicació amb habilitats tècniques i estratègiques, però és clar que aquesta formació plural ha de venir, en gran part, dels professionals”. En aquest sentit, escriu Moreira, l’especialització es presenta com una via clau per millorar l’ocupabilitat: la comunicació política, la gestió de crisi, la sostenibilitat i l’anàlisi de dades són alguns dels camps en creixement.

Així mateix, segons Cristina Moreira, “cal que les empreses i els mitjans de comunicació facin canvis profunds per evitar la precarietat i que entenguin la irrupció de la tecnologia com una oportunitat i no com una amenaça”.- El Bloc de l’Estanis/Comunicació 360º (Il·lustració: UCM)