Onze universitats catalanes (Universitat de Barcelona; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra, Barcelona; Universitat Ramon Llull (Blanquerna); Universitat Abad Oliva (CEU), Barcelona; Universitat Rovira Virgili (Tarragona-Reus); Universitat de Vic (Central); Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Internacional de Catalunya; Universitat Oberta de Catalunya) i trenta nou de la resta de l’estat, demanen que s’exigeixi la titulació per exercir periodisme.
Col·lectius professionals, periodistes i mitjans han obert novament un debat públic sobre qui pot tenir la condició de periodista. Cinquanta universitats agrupades a l’Associació Espanyola d’Universitats amb Titulacions d’Informació i Comunicació (ATIC), de les quals onze són catalanes, han remès al Govern espanyol una petició formal perquè la futura normativa del secret professional exigeixi una titulació universitària oficial en Periodisme o Comunicació com a requisit per a ser considerada periodista i així evitar les al·legacions presentades pels col·legis professionals a aquest avantprojecte de llei. Alguns periodistes i directors de mitjans han reaccionat a aquesta petició de les universitats i els col·lectius professionals, que consideren una restricció excloent.
Es demana al Govern que consideri periodista només qui tingui títol oficial. Així, les facultats de comunicació proposen modificar la definició de professional de la informació i també plantegen que els col·legis professionals s’ocupin de l’auroregulació professional.
L’Avantprojecte de Llei Orgànica Reguladora del Dret al Secret dels Professionals de la Informació i dels Prestadors de Serveis de Mitjans de Comunicació, aprovat pel Consell de Ministres el 22 de juliol, i que ara se sotmet a audiència pública assegura que un periodista és “tota persona física o jurídica que es dediqui professionalment a la recerca, tractament i difusió. Les universitats sostenen que aquesta exigència legitima un “tracte professional diferenciat”, combat l’intrusisme i assegura estàndards de contrast, veracitat i responsabilitat pública.
Reconeixen, però, que hi ha professionals en actiu sense títol específic. Per a ells plantegen una via transitòria basada en una trajectòria acreditada -proposant un mínim de deu anys d’exercici professional- perquè també puguin quedar emparats com a periodistes. A més, insten l’Executiu que en un termini màxim de dotze mesos presenti un Estatut professional del periodisme que articuli categories, funcions i estàndards de qualificació, així com mecanismes d’autoregulació col·legial.
En la seva proposta, també redefineixen el concepte de “mitjà de comunicació social” perquè el reconeixement legal i la protecció del secret professional quedin circumscrits només als suports amb responsabilitat editorial identificable, excloent agregadors o comptes personals que difonguin continguts sense remetre a canals professionals.
La iniciativa universitària, però, ha estat rebuda amb crítiques per part d’alguns professionals. En una informació publicada per El Español, directors com Joaquín Manso (El Mundo), Jordi Juan (La Vanguardia), Julián Quirós (ABC) o Maria Rey (presidenta de l’Associació de la Premsa de Madrid) han advertit dels perills de circumscriure la pràctica periodística exclusivament a graduats.
Per ells, imposar aquesta exigència podria deixar fora veus amb experiència, diversitat de formació i capacitat comprovada. Aquests responsables de mitjans alerten que el criteri acadèmic podria homogeneïtzar les redaccions i reduir-ne la pluralitat. Tot i que rebutgen la imposició literal d’un títol com a única porta d’entrada, alguns directors reconeixen que una titulació pot ser una eina útil de legitimació per exercir davant d’institucions o autoritats, però afirmen que no ha de ser condició excloent.- El Bloc de l’Estanis / Comunicació 360º (Il·lustració: UAB)