Neuroscience News publica en el seu darrer número un estudi global de més de 66.000 persones en el qual es revela que la susceptibilitat a la desinformació varia segons l’edat, el gènere, l’educació i la ideologia política. Els participants van fer una prova per jutjar si els titulars de les notícies eren reals o falsos, i els de la Generació Z, les dones, els conservadors i les persones menys educades eren més propensos a creure la desinformació.
Bevent de la font de la Universitat de la Colúmbia Britànica, Erik Rolfsen de la Universitat de la Colúmbia Britànica, escriu a Neuroscience com molts enquestats van ser acurats a l’hora d’avaluar les seves pròpies limitacions: la generació Z i les dones, en particular, van reconèixer les seves debilitats, mentre que els que tenien més educació tendien a sobreestimar les seves habilitats. Aquestes troballes posen de manifest la necessitat d’esforços específics d’alfabetització mediàtica i polítiques proactives per combatre la propagació de notícies falses.
S’exposen uns fets clau:
Grups en risc: la generació Z, les dones, els conservadors i els individus amb menys educació eren més propensos a creure les notícies falses.
L’autoconeixement varia: la generació Z i les dones van reconèixer millor la seva susceptibilitat; les persones educades sobreestimaven les seves habilitats.
Implicació política: l’estudi subratlla la necessitat urgent d’intervencions dirigides a la desinformació.
Els participants de l’estudi van avaluar els titulars de les notícies i van intentar jutjar si eren reals o falsos. De mitjana, les persones tenien més dificultats per distingir entre real i fals si eren: Generació Z (nascuts 1997-2012); no masculins; menys educats, i més conservadors.
No obstant això, segons la publicació Neuroscience, alguns grups eren més conscients que altres de les seves mancances a l’hora de detectar la desinformació.
Els investigadors volien entendre dues coses clau:
- Quina és la probabilitat que diferents grups de persones caiguin en la desinformació.
- Què tan bé pensa la gent que pot detectar notícies falses.
Van utilitzar una prova anomenada “Misinformation Susceptibility Test” (MIST), que ha estat validada rigorosament per psicòlegs i està disponible en línia de manera gratuïta. Proporciona una combinació de titulars de notícies perquè els participants decideixin quins són autèntics.
“No importa qui siguis, no importa el que creguis que saps, cap de nosaltres és immune a la desinformació”, va dir el doctor Friedrich Götz, professor adjunt de psicologia a la Universitat de BC i autor principal de l’estudi. “La gent hauria d’adonar-se que tots estem exposats a la desinformació de manera regular, i és probable que tots ens caiguem en algun moment”.
La difusió global de la desinformació suposa una amenaça per a la democràcia, que depèn d’un públic ben informat.
Aquesta investigació dels professors Hyunjin Koo, de la UBC, i Yara Kyrychenko, de la Universitat de Cambridge, publicada el dia 4 d’aquest mes d’abril, a “Personality and Individual Differences”, subratlla la importància d’entendre qui està més en risc per desenvolupar estratègies efectives per contrarestar les notícies falses.- El Bloc de l’Estanis/Comunicació 360º (Il·lustració: Neuroscience)