Per ESTANIS ALCOVER i MARTÍ
A mesura que passen els mesos d’aquest 2024, la indústria editorial i dels mitjans s’està trobant amb un conjunt especial de reptes que remodelarà el seu panorama. Aquests desafiaments van des de la creixent influència de la intel·ligència artificial en la creació de continguts fins a les pressions contínues d’adaptar-se a la transformació digital i les preferències en evolució dels consumidors.
A més, la indústria ha lluitat i lluita amb les conseqüències d’esdeveniments globals com la passada pandèmia, l’impacte de la IA, les mentides, els plagis i els conflictes geopolítics, que tenen profundes implicacions per al periodisme i el consum de mitjans.
Comprendre aquests reptes és crucial perquè els actors del sector de la comunicació naveguin amb èxit en aquest entorn complex. Els permet innovar, continuar sent competitius i satisfer eficaçment les necessitats canviants del seu públic, garantint així la sostenibilitat i el creixement en una era digital en ràpida evolució.
A més, els editors locals i les seves capçaleres s’enfronten a diversos desafiaments importants. Un dels principals problemes és la caiguda dels ingressos, que pot provocar una disminució de la qualitat i la quantitat del periodisme que és vital per a les comunitats locals. També, l’estructura de la propietat de bona part de la premsa de proximitat pot incitar una manca d’inversió en periodisme de qualitat i una desconnexió de les comunitats a les quals serveixen. I el mateix podem dir del sector de les revistes en català. Oferta diferent, gestió semblant.
Afortunadament, el saber fer dels editors catalans i el bon mestratge actual de les associacions d’editors (ACPC, APPEC i AMIC) els ha permès adoptar diversos enfocaments innovadors per sostenir i millorar el periodisme local fet a casa nostra. Aprofitar les plataformes digitals i l’aprenentatge ajuda els editors a identificar possibles subscriptors (signe identitari d’aquest model de premsa) i informar els periodistes sobre les preferències de l’audiència, permetent un contingut més orientat i rellevant. La col·laboració i el suport dins del sector, així com l’exploració de nous models d’ingressos (assignatura en pràctiques), poden proporcionar un model financer més sostenible. Aquestes estratègies ajudaran els mitjans de comunicació locals i les revistes a pivotar cap a un enfocament més centrat en l’audiència, garantint la seva supervivència i la seva rellevància continuada en les seves comunitats (nacionals, comarcals, locals).
La indústria editorial i dels mitjans de comunicació a Catalunya, amb millor salut –en general– que l’espanyola, passa per una fase transformadora, marcada –com queda dit– per la creixent influència de la intel·ligència artificial en la creació de continguts i els reptes de la transformació digital. Els editors també s’estan adaptant a les conseqüències d’esdeveniments globals –dit sigui la pandèmia–, l’augment dels costos del paper, i les noves eines i plataformes, que han remodelat el consum de periodisme i mitjans.
Malgrat aquests reptes, sorgeixen oportunitats en els mitjans d’àudio, l’enfortiment de la marca editorial (la capçalera), la marca personal i la participació de la societat a través de les xarxes socials. La indústria catalana de la comunicació està evolucionant amb lentitud, però amb fermesa, creant noves vies per a la participació de l’audiència i el consum de mitjans. És el camí.
“Els mitjans a Catalunya passen per una fase transformadora, marcada per la influència de la IA en continguts i la evolució digital”
Vist tot plegat, cal fer-se una pregunta que requereix una resposta reflexionada: i si repensem l’extinta Federació d’Associacions de Premsa? “Units fem força”, diu l’himne del Barça. “La unión hace la fuerza”, diu la dita castellana. I, certament, la gent obté més beneficis o millors resultats treballant en grup que individualment.
S’acaben de complir 15 anys de l’acord definitiu per a la posada en marxa de la que fou la Federació d’Associacions d’Editors de Premsa, Revistes i Mitjans Digitals en Català. Amb paciència i bona voluntat es van superar esculls, alguns de força entitat, però tot amb accent positiu, fins i tot amb l’ombra allargada de la Secretaria de Comunicació del Govern fent la vetlla. Va ser presentada el 29 de maig del 2009 amb un manifest signat per l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal (ACPC), l’Associació Catalana de la Premsa Gratuïta (ACPG) –avui AMIC–, l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC), l’Associació de Premsa Forana de Mallorca, i l’Associació de Publicacions Periòdiques Valencianes, amb l’adhesió de Coneqtia i Escacc, en el qual s’expressava la voluntat de les esmentades associacions a federar-se i treballar unides. Finalment, per diferents raons –que fins ara ningú s’ha entretingut a analitzar– només es van asseure a taula per tirar endavant la iniciativa les tres primeres.
Aquella iniciativa és plenament vàlida. Arrelada en l’aspiració de compartir coneixements, entendre les millors pràctiques i aprofitar la intel·ligència col·lectiva per resoldre problemes, innovar i prosperar en un món editorial canviant on cal donar suport als professionals dels mitjans de comunicació catalans perquè compleixin encara millor el seu paper crucial en la societat. Si superem el narcisisme que ho va engegar tot en orris, val la pena obrir converses. Som-hi!.- Estanis Alcover i Martí, periodista i consultor (Article publicat al número de tardor 2024 de la revista Comunicació 21) Il·lustració: DN)