A mitjans del 2025, el diari britànic Press Gazette, en un article signat per Alice Brooker, explicava un cas sorprenent en l’àmbit dels mitjans digitals: l’editorial estoniana Delfi Meedia ha aconseguit arribar als 200.000 subscriptors digitals en un país de només 1,3 milions d’habitants. La clau, segons l’article, és una combinació intel·ligent d’estratègia digital i ús de la intel·ligència artificial (IA) per oferir un servei àgil, personalitzat i rendible.

El cas ha despertat interès entre editors i professionals de la comunicació perquè demostra que un mercat petit pot generar una base sòlida de lectors de pagament si s’aplica tecnologia i visió a llarg termini. Delfi Meedia ha simplificat la seva oferta amb una subscripció única que dona accés a més de vint mitjans —quatre diaris i set revistes, entre d’altres—, de manera que l’usuari no ha de triar, sinó simplement accedir a un ecosistema informatiu complet.

Aquesta idea de “paquet únic” redueix la fricció i aprofita la diversitat de continguts per retenir subscriptors. L’ús de la IA permet millorar l’experiència: des de la recomanació automàtica de continguts fins a l’anàlisi de dades d’audiència i l’optimització de processos interns. Tot plegat ajuda a ajustar millor l’oferta, augmentar la fidelització i reduir costos operatius. El resultat és que un de cada sis habitants d’Estònia paga per accedir als continguts del grup, una proporció altíssima que fa pensar en un model sostenible en el temps.

Però aquest èxit no s’explica només per la tecnologia. Estònia és un dels països més digitalitzats d’Europa, amb una ciutadania acostumada als serveis en línia i a la gestió digital de la seva vida quotidiana. A més, el seu mercat mediàtic és petit però molt cohesionat, cosa que facilita la integració d’ofertes i la creació de paquets conjunts. També hi ha una cultura d’innovació que fa que els mitjans apostin sense por per noves fórmules. El cas Delfi demostra que amb una bona estratègia de dades i una proposta clara de valor, els models de subscripció poden triomfar fins i tot en mercats reduïts.

La pregunta és si una experiència així seria exportable al context català i, més concretament, a la premsa de proximitat. Catalunya té una tradició forta de mitjans locals i comarcals, amb audiències fidels i una relació molt directa amb el territori. Però aquests mitjans treballen sovint amb recursos limitats i mercats fragmentats, fet que dificulta la inversió tecnològica i l’escala necessària per implantar models sofisticats de subscripció o d’IA. Tanmateix, hi ha elements inspiradors. La idea d’una subscripció comuna per a diversos mitjans de proximitat —a l’estil del “paquet únic” d’Estònia— podria ajudar a compartir costos, augmentar la visibilitat i oferir més valor als lectors. També l’ús d’eines d’intel·ligència artificial, adaptades a escales més petites, podria millorar processos com la redacció automatitzada d’informació de servei, la personalització de newsletters o la segmentació d’audiències.

La tecnologia pot ser una aliada, però caldria un esforç conjunt per part del sector per desenvolupar projectes compartits i superar les reticències entre capçaleres que sovint competeixen pel mateix públic. El repte, com sempre, no és tant tècnic com cultural i estratègic. La premsa local catalana té potencial per adaptar-se a models més eficients si sap cooperar, compartir recursos i apostar per una visió digital real, en realitat aquesta és la tasca de les associacions del sector, que no estan pas de mans plegades.

El cas estonià no és un miratge, sinó un senyal que la transformació és possible fins i tot en entorns petits, sempre que hi hagi ambició, innovació i confiança en el valor del propi producte informatiu. Potser no veurem aviat 200.000 subscriptors digitals a la premsa local catalana, però sí que podem imaginar un futur on la tecnologia i la col·laboració ajudin a reforçar la sostenibilitat d’un sector que és essencial per a la vida democràtica i comunitària del país.- El Bloc de l’Estanis / Comunicació 360º (Il·lustració: Defi)