Per Manel López, professor honorari de la UAB i periodista (Text publicat en primera instància al bloc Universcat)

Hi ha alarma entre els empresaris del sistema de comunicació periodístic d’Espanya. La ministra de Treball, Yolanda Díaz, està preparant una llei per assegurar la participació dels representants dels treballadors als consells d’administració de les companyies.

Ni més ni menys. Asseure treballadors als consells d’administració

Però no ens alarmem, hi ha precedents internacionals i europeus.

Tot sorgeix arran dels nombrosos canvis en la propietat que en els darrers temps està afectant diaris, televisions i emissores de ràdio. Dels digitals no en sabem gairebé res, perquè la seva opacitat és absoluta.

A El País, per exemple, hi ha un tràfec constant de notícies sobre qui acabarà manant al consell d’administració. L’actual president, Joseph Oughourlian, va rebre nombroses crítiques l’any 2021 perquè va assenyalar, a parer seu, la mala gestió realitzada pel seu antecessor, Juan Luís Cebrián. Cebrián segueix tenint un gran poder al grup Prisa i no és estrany que els seus acòlits el defensin a la redacció i al consell d’administració.

Els canvis a les empreses generen nombrosos problemes socials, econòmics i periodístics. No és el mateix que El País sigui un diari de centreesquerra, com pretén Oughourlian, que un de centredreta, com ha acusat aquest Juan Luís.

I la redacció ha tingut alguna cosa a dir? Res de res.

La pretensió de l’esquerrà Díaz intenta, ni més ni menys, que els treballadors se senten al consell d’administració de les empreses, almenys a les grans empreses.

Què s’aconseguirà amb això? S’espera que les decisions empresarials tinguin en compte els interessos dels treballadors i que es prenguin decisions tenint en compte els qui elaboren el producte dia a dia. A més, els periodistes podrien vigilar l’aplicació de mètodes ètics a la presa de decisions empresarials i seguir, dia a dia, aquest procés.

El millor precedent per a aquest tipus de gestió ens arriba a Alemanya. Acabada la segona guerra mundial es va veure clar que Hitler havia pres el poder i portat el seu país a la guerra, i a la ruïna, per gràcies a l’aportació dels grans empresaris alemanys. Es prenien decisions d’un dia per l’altre sense comptar amb ningú més que algunes desenes de persones que tenien algun càrrec als consells d’administració.

La participació dels treballadors alemanys a la presa de decisions empresarials es va denominar La Llei de Cogestió d’Alemanya. Que regula la participació dels empleats en les decisions de planificació, direcció i organització de les empreses. Els treballadors estan representats als consells de vigilància per delegats dels treballadors i assalariats, empleats d’alta direcció i del sindicat.

Amb aquesta mena de participació s’assegura la pau social a l’interior de les empreses i que la producció sigui conseqüència d’una bona política empresarial. Això no vol dir que hi hagi vagues quan els sindicats ho considerin necessari per defensar els seus drets.

Però n’hi ha més. Aquest tipus de participació és defensat i explicitat pel Codi internacional d’ètica periodística (UNESCO).

Segons les conclusions del Fourth Consultative Meeting d’International and Regional Organizations of Journalists a París el 20 novembre 1983, referent a la integritat professional del periodista: “El paper social del periodista exigeix ​​que la professió mantingui un alt nivell d’integritat. Això inclou el dret del periodista a abstenir-se de treballar en contra de les seves conviccions o de revelar les seves fonts d’informació, i també el dret de participar en la presa de decisions als mitjans de comunicació en què estigui emprat”.

Naturalment, aquest codi ha estat obviat a totes les publicacions. Al màxim que s’hi ha pogut accedir és als comitès professionals d’empresa, que tenen la potestat, formalment, de donar la seva opinió sobre les decisions editorials del seu mitjà o de votar -sense poder decisori- en la selecció de la direcció.

Un altre debat, el registre

Els empresaris espanyols, especialment, estan preocupats, a més, perquè el govern de Pedro Sánchez està ultimant l’aplicació del Reglament Europeu sobre la Llibertat dels Mitjans de Comunicació, que determina l’obligatorietat de crear un registre de transparència dels mitjans que controlarà la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència. Hi haurà multes sancionadores no gaire elevades, però sí evidenciadores de la situació dels mitjans.

S’intenta evitar la concentració de medis que pot portar al monopoli del sector. I es vol que les decisions editorials es prenguin lliurement als mitjans, i dins de la línia editorial del mitjà per garantir la divulgació dels conflictes d‟interessos que puguin existir.

Tot això significa que la professió de periodista podria assolir un nivell superior de qualitat en participar en la presa de decisions i que l’Estat controlaria el funcionament ètic de les empreses. (Il·lustració: CP)