La intel·ligència artificial fa temps que ha entrat a les redaccions, però sovint la discussió es queda en la superfície: automatització, titulars més ràpids, resums, eines de productivitat. Però hi ha mirades més profundes, que van molt més enllà de l’eficiència i plantegen un canvi estructural en el periodisme local. Una d’aquestes és la de Jennifer Brandel (CEO d’una empresa tecnològica anomenada Hearken), que en el seu article “AI will reinvent local news”, publicat a Nieman Journalism Lab el passat mes de desembre del 2025, proposa una idea tan inquietant com estimulant: “la IA no només transformarà les notícies locals, sinó que en depèn per sobreviure”.

La pregunta, doncs, no és només què farà la IA amb el periodisme local i comarcal, sinó també què pot fer el periodisme de proximitat amb la IA. I aquí és on Catalunya, amb la seva tradició de premsa comarcal i de proximitat, té una oportunitat que no hauria de deixar escapar.

La IA necessita periodisme local de qualitat.- Brandel parteix d’un punt essencial: els models d’intel·ligència artificial només poden funcionar bé si s’alimenten d’informació fiable, contrastada i humana. I aquesta informació, especialment la local, és cada vegada més escassa.

Quan desapareixen redaccions locals, quan es buiden corresponsalies i es redueix la cobertura municipal, no només perd la democràcia: també perd la pròpia IA, que queda exposada a dades pobres, rumors, informació reciclada o contingut manipulat.

En aquest sentit, el periodisme de proximitat deixa de ser un actor menor per convertir-se en una peça clau de l’ecosistema informatiu global. Sense notícies locals originals, la IA serà menys precisa, menys fiable i més vulnerable a la desinformació.

El risc (i la realitat) de la integració vertical.- Un dels punts més provocadors de Brandel és la seva predicció que el 2026 veurem moviments d’integració vertical: empreses tecnològiques que no només distribueixen informació o entrenen models, sinó que també voldran controlar-ne la producció.

Dit d’una altra manera: les grans corporacions d’IA podrien acabar pagant, comprant o impulsant xarxes de periodistes locals per garantir-se un subministrament estable de dades informatives.

Això obre un escenari nou per als editors:

• Qui finança el periodisme local del futur?
• Qui controla les fonts i els arxius?
• Com es garanteix la independència editorial si el valor principal del mitjà és alimentar models externs?

Per a la premsa catalana, acostumada a una economia fràgil i a una dependència crònica de la publicitat institucional o del mercat local, aquest debat no és teòric: és imminent.

A Catalunya, aquest debat encara té una capa afegida que no podem ignorar. Fa temps que la premsa generalista de Barcelona intenta penetrar en el mercat local a través d’edicions digitals “de proximitat”, sovint pensades per capturar audiències i publicitat que tradicionalment han estat de les capçaleres comarcals. Són projectes que es presenten com a informació de territori, però que acostumen a respondre a una lògica centralista: una mirada feta des de la metròpoli, amb criteris editorials, agendes i prioritats que no són les mateixes que les d’un mitjà arrelat a Vic, Reus, Manresa o la Seu d’Urgell. No és el mateix obrir una pestanya local des d’una redacció barcelonina que viure el dia a dia del municipi, conèixer-ne els actors, les tensions i els silencis. La proximitat no és un format, és una condició. I en un futur on la IA valorarà especialment el periodisme original, contextual i genuïnament comunitari, aquesta diferència serà decisiva: les notícies locals no es “segmenten”, es construeixen sobre el terreny.

Adeu a l’al·lèrgia a l’activisme?.- Un altre dels grans “inputs” de Brandel és el replantejament del vell dogma periodístic de la neutralitat.

Segons ella, el periodisme ha viscut massa temps amb una mena d’al·lèrgia a qualsevol cosa que soni a activisme, com si treballar per la comunitat fos incompatible amb informar. Però en un món on la veritat és atacada, polititzada i manipulada, la neutralitat formal sovint és insuficient.

Brandel proposa substituir l’obsessió per l’objectivitat per una idea més útil: la integritat periodística. La veritat no és neutral, diu implícitament, i el periodisme local no pot limitar-se a observar des de la distància quan el seu territori es juga la cohesió social, la qualitat democràtica o la supervivència cultural.

A Catalunya, això connecta amb una realitat evident: la premsa comarcal no és només un negoci informatiu, sinó també un actor comunitari, un espai de memòria col·lectiva i una infraestructura democràtica.

Periodisme local com a servei públic, no com a simple “input”.- Aquí apareix la gran tensió del futur immediat: d’una banda, corporacions tecnològiques que necessiten contingut fiable per entrenar IA; de l’altra, redaccions locals que volen reafirmar-se com a servei públic.

Brandel suggereix que el periodisme local hauria de reivindicar-se no com un proveïdor de dades, sinó com un acte públic, cívic i essencial. I això implica canviar la pregunta: No es tracta només de com la IA pot ajudar els mitjans, sinó de com els mitjans poden evitar ser absorbits per lògiques alienes. Perquè el risc és clar: que la premsa local -de proximitat- acabi convertida en una mina de dades barata per a sistemes globals, sense retorn econòmic ni reconeixement social.

Què poden fer els editors i periodistes catalans?.- Aquest article de Brandel no és un manual, però sí un toc d’alerta i una invitació. Per a la premsa local catalana, algunes de les seves conclusions són evidents:

1. El periodisme de proximitat és més valuós que mai, perquè genera informació original i irreemplaçable.
2. La IA no és només una eina, sinó una infraestructura que pot redibuixar el mapa del poder informatiu.
3. Cal repensar el paper comunitari del periodista, superant la falsa dicotomia entre informar i implicar-se.
4. Els mitjans locals han d’estar presents en el debat sobre governança, propietat i drets sobre el contingut.
5. Associacions, xarxes i models cooperatius poden ser una resposta estratègica davant la concentració tecnològica.

Una oportunitat històrica per a la proximitat.- En el fons, Brandel ens està dient una cosa que molts ja intuïm i reflectim clarament en “El Bloc de l’Estanis”: el futur del periodisme local no passa per competir amb la IA, sinó per entendre que la IA necessita periodisme local per no convertir-se en soroll.

Vet aquí la lliçó de la Jennifer Brandel: Si els editors de la premsa local i comarcal catalana saben situar-se en aquest nou escenari amb intel·ligència, amb integritat i amb ambició comunitària, potser la crisi actual no serà el final d’una època, sinó l’inici d’una reinvenció.- EL BLOC DE L’ESTANIS / COMUNICACIÓ 360º (Il·lustració: Diari de Sant Quirze)