La indústria del paper gràfic a Europa viu un moment complicat. Segons la notícia publicada a Graphische, el volum de vendes de papers gràfics va disminuir gairebé un 9 % al 2025 i més del 40 % en els darrers cinc anys, amb un excés de capacitat de milions de tones i una taxa d’utilització industrial molt per sota dels nivells de rendibilitat habituals. Aquest escenari no és només una anècdota europea, sinó que coincideix amb la transformació profunda del consum de premsa —especialment en paper— i amb la devaluació del mercat de periòdics tradicionals.

1. El consum de newsprint a Espanya: dades objectives.- El newsprint —el paper específic per a premsa— ha vist una reducció estructural de consum a Espanya en els darrers anys. Segons una anàlisi de mercat, el consum va arribar a un pic de 181.000 tones el 2018, però des d’aleshores ha caigut i va registrar unes 81.000 tones el 2022, tot i un repunt interanual del 39% respecte a 2021. Aquest augment no compensa, però, la tendència a la baixa de consum respecte al període d’expansió previ.

Aquestes xifres mostren una contracció significativa del consum i una producció ajustada que no ha pogut recuperar els nivells previs a la crisi digital. La causa principal no és només la reducció de tiratges o vendes, sinó el canvi estructural de consum cap a continguts digitals.

2. Evolució de la circulació de diaris impresos a Espanya.- Les vendes de periòdics en paper han experimentat una baixada sostinguda des de fa dues dècades. Encara que les dades més recents d’OJD no estan sempre publicades de forma consolidada per a tots els diaris, el diari El País és un exemple clar: va mantenir una circulació mitjana d’uns 52.000 exemplars diaris el 2024, però amb una tendència a la baixa respecte a anys previs.

Altres capçaleres segueixen un patró similar. Per exemple, La Vanguardia, El Mundo, ABC o La Voz de Galicia tenen vendes diàries per sota dels 50.000 exemplars, amb decrements interanuals habituals.

A nivell territorial, estudis independents (com el de Comunicació21 per a Catalunya, degut al professor Joan Corbella) indiquen que entre 2019 i 2024 el consum de diaris impresos va passar de prop de 280.000 a 141.000 exemplars diaris, gairebé la meitat.

Aquest retrocés es combina amb una penetració de lectura en paper que ha caigut de percentatges relativament alts fa anys a valors molt més baixos avui (segons estadístiques de comportament de lectura, la penetració ha oscil·lat al voltant del 20 % de la població).

3. Subscriptors i hàbits de consum: forta transició digital.- Les enquestes d’hàbits culturals i de consum de mitjans mostren una evolució clara:

• Fa una dècada, un percentatge elevat de la població pagava per premsa en paper amb certa regularitat.

• Les xifres recents assenyalen que la proporció de persones que paguen per premsa en paper almenys un cop al mes ha caigut a xifres inferiors al 10 %, mentre que els lectors digitals (gratuïts o de pagament) creixen de manera sostinguda.

Aquest canvi de comportament és rellevant perquè impacta directament sobre la demanda de paper premsa: menys subscriptors i vendes impliquen menys tiratges impresos, que al seu torn redueixen el consum de newsprint.

4. Relació entre consum de paper i vendes de periòdics.- És temptador establir una relació directa i numèrica entre tones de paper consumit i exemplars venuts, però no existeixen estadístiques públiques oficials que proporcionin aquesta correlació amb periodicitat anual i comparabilitat completa. Per tant:

• Sabem amb certesa que el consum de newsprint ha caigut i que la circulació de diaris impresos s’ha reduït durant anys.

• No es pot afirmar amb dades oficials exactes una fórmula que digui, per exemple, “cada disminució del 1% en tirada implica una caiguda de X tones de paper”. Aquest vincle és una interpretació raonable basada en tendències estructurals, però no una dada mesurada directament.

Així, qualsevol càlcul d’elasticitat entre vendes de periòdics i consum de paper seria un supòsit que caldria deixar explícit. Per exemple, podríem suposar que la caiguda de tirades ha explicat bona part de la reducció de consum de paper en els darrers anys, però això és una inferència, no una xifra publicada.

5. Impactes sectorials i perspectives.- La conjunció d’una oferta de paper en expansió (històricament) i una demanda que es contrau fa difícil la sostenibilitat del segment newsprint. Això té conseqüències tant per a fabricants de paper com per a editors de premsa:

• Per als fabricants, la pressió de capacitat i la precisa necessitat de consolidar operacions (com apunta Graphische amb fusions i tancaments de línies de producció) reflecteix una indústria que busca eficiència mentre la demanda es redueix.

• Per als editors de premsa, la baixada de vendes implica reestructuracions, adaptacions als formats digitals i models de pagament que compensin part de la pèrdua de negoci del paper.

•  

El resultat és una transformació profunda del sector, en què l’oferta de continguts i la seva forma de consum es reposicionen cap al digital mentre el paper es redueix a un segment cada vegada més minoritari i especialitzat.

En síntesi:

1. El consum de paper premsa a Espanya ha disminuït significativament des de finals de la dècada passada, amb consum de newsprint clarament per sota dels nivells de fa anys.

2. Les vendes de periòdics impresos han seguit una tendència persistent de caiguda, amb pocs títols superant nivells de cinc xifres i una penetració de lectura en paper reduïda.

3. La transició cap al digital i la reducció de subscriptors en paper són fenòmens interrelacionats que impacten tant la demanda de paper com els models de negoci dels mitjans.
4. No existeix una estadística oficial que correlacioni directament en termes percentuals consum de paper i vendes de periòdics, de manera que qualsevol relació quantitativa s’ha de considerar un supòsit explícit.

La crisi del paper premsa no és una anomalia puntual, sinó una manifestació de la transformació estructural dels mitjans, en què la digitalització no només redistribueix audiències, sinó que redibuixa completament els fluxos de valor i els models productius.- EL BLOC DE L’ESTANIS / COMUNICACIÓ 360º (Il·lustració: Monterreina)