Fa només uns anys, els pòdcasts a les redaccions es mesuraven per la seva capacitat de monetització directa: qui els produiria?, com generarien ingressos? Per a molts mitjans, especialment els locals, aquestes preguntes seguien i continuen sent un obstacle. Però el 2026, l’enfocament ha canviat radicalment. El pòdcast ja no és el producte final, sinó el pilar sobre el qual es construeix un ecosistema de contingut. Aquesta és la tesi central del darrer informe de la Local Media Association (LMA), titulat The best practices of podcasting in 2026, escrit per Ryan Welton, coordinador de continguts digitals de la LMA i presentador del pòdcast Keep It Local.
De producte a pilar: un canvi de paradigma
Tradicionalment, els mitjans veien els pòdcasts com a productes aïllats: sèries temàtiques de 10-12 episodis, converses setmanals sobre política, salut o esport, o formats patrocinats per empreses locals o nacionals. El seu valor es reduïa a la publicitat inserida o a la venda d’espais en xarxes de pòdcasts a anunciants interessats en audiències específiques. Per a les grans capçaleres, aquest model podia ser rendible; per a les redaccions més petites, era un camí costa amunt, limitat per recursos i expectatives de tornada immediata.
Però Welton proposa una visió diferent: el pòdcast com a motor de contingut multiformat. Una sola conversa de 20-30 minuts es pot transformar en:
• Un episodi de pòdcast (àudio).
• Un vídeo per a YouTube.
• Entre 7 i 10 clips verticals per a xarxes socials.
• Múltiples articles o notes derivades.
• Gràfics amb cites destacades.
• Newsletters, Shorts, Reels, TikToks i contingut evergreen per a cerques (i per alimentar eines d’IA).
«L’episodi complet ja no és només el producte, sinó la primera matèria», assenyala l’informe. Cada segment del pòdcast es pot convertir en un actiu independent, amb el seu propi titular, descripció i optimització per a motors de cerca (SEO) o cerques per veu (AEO). I el més important: cadascun d’aquests fragments pot atreure noves audiències a la marca.
El pòdcast com a combustible del content màrqueting
Welton planteja un escenari pràctic: imaginem que una redacció publica un reportatge especial sobre habitatge. Com maximitzar-ne l’impacte? Una opció és entrevistar els reporters o fonts en un pòdcast. L’àudio es distribueix en plataformes com Spotify o Apple Podcasts, mentre que el vídeo llarg va a YouTube. Però el veritable valor és esmicolar aquest contingut:
• Crear clips verticals d’1-2 minuts per a xarxes socials, cadascun amb un enfocament diferent (ex.: “3 dades clau sobre el mercat immobiliari a la teva ciutat”).
• Publicar articles breus basats en cada fragment.
• Dissenyar gràfics amb cites o dades rellevants.
• Incloure el podcast a la newsletter setmanal.
El resultat: El contingut no només arriba a l’audiència habitual del pòdcast, sinó que es viralitza en múltiples plataformes, atraient trànsit al lloc web, augmentant l’engagement a les xarxes i, en última instància, generant patrocinadors, subscripcions, interès publicitari o donacions. Fins i tot sense patrocinadors, el podcast es converteix en una eina de màrqueting de contingut.
Claus per començar (i per què no esperar a la perfecció)
Moltes redaccions cauen en la paràlisi per anàlisi: planegen durant mesos el pòdcast perfecte —tema, durada, branding, audiència— i mai no capten l’atenció. Welton adverteix: “És millor començar ja, encara que sigui de manera informal”. La seva recomanació és identificar periodistes entusiastes i deixar-los experimentar amb entrevistes o episodis senzills. Els errors inicials són inevitables, però l’audiència del 2026 és indulgent, i cada publicació —fins i tot imperfecta— aporta dades valuoses sobre interessos i creixement.
A més, aquest enfocament permet a la redacció:
1. Perfeccionar la producció de pòdcasts amb la pràctica.
2. Desenvolupar fórmules de promoció (ex.: quin tipus de clips funciona millor a cada plataforma).
3. Dissenyar programes atractius per a anunciants, basats en dades reals d’audiència.
Lliçons per a mitjans locals
L’informe de la LMA subratlla que el pòdcast no s’ha de mesurar només per descàrregues, sinó per la seva capacitat per:
• Alimentar altres formats (vídeo, text, xarxes).
• Generar engagement en plataformes on l’algorisme premia la freqüència (TikTok, Instagram, YouTube).
• Posicionar la marca com a referent en temes clau, gràcies a la reutilització del contingut.
Exemple pràctic: Un pòdcast sobre clima local pot derivar a:
• Clips per a Twitter amb dades urgents.
• Articles profunds per al lloc web.
• Infografies per a Instagram.
• Un fil a LinkedIn amb les conclusions.
No hi ha dubte que durant l’any que som, el pòdcast és la llavor d’un arbre el fruit del qual són múltiples formats, audiències i oportunitats. Com diu Welton, “deixa de preguntar-te si el teu pòdcast farà diners, i comença a preguntar-te què més pot fer pel teu mitjà”.
L’informe complet està disponible per a subscriptors de LMII (Local Media Innovation Institute) i es pot adquirir a través de la Local Media Association.- Estanis Alcover i Martí / EL BLOC DE L’ESTANIS – Comunicació 360º (Il·lustració: Localmedia)