Per Cynog Prys, professor titular de Sociologia i Política Social a la Universitat de Bangor i membre del grup de treball sobre intel·ligència artificial de la Xarxa per a la Promoció de la Diversitat Lingüística (NPLD)

Fes una pregunta en gal·lès a una eina d’intel·ligència artificial avui mateix i hi ha moltes possibilitats que t’entengui. Pot generar una carta, resumir un document, suggerir un pla de lliçó o mantenir una conversa en gal·lès. Tot i que no és perfecta, és força impressionant, sobretot si tenim en compte la posició de la llengua gal·lesa com a llengua minoritzada, amb poc més de mig milió de parlants. Per als parlants de llengües minoritzades, el seu lloc en la revolució digital és important, ja que la intel·ligència artificial s’està convertint ràpidament en part de la manera com treballem, aprenem i accedim a la informació. També comença a trobar el seu camí en l’educació i els serveis públics, dues àrees clau en la política i la planificació lingüístiques.

Però les llengües minoritzades no entren en aquest nou panorama tecnològic en igualtat de condicions. Algunes, inclòs el gal·lès, tenen ecosistemes digitals relativament ben desenvolupats. D’altres s’enfronten a quelcom més semblant a un desert digital, amb contingut en línia limitat, recursos lingüístics o tecnologies sobre les quals es poden construir nous sistemes d’IA. Això planteja una pregunta important per a les milers de llengües regionals i estatals que es parlen arreu del món: la vostra llengua està preparada per a la IA?

Els governs, les empreses i les institucions públiques es pregunten cada cop més si estan «preparats per a la IA»: si disposen de les dades, la infraestructura, les habilitats i la governança necessàries per fer un ús eficaç de la intel·ligència artificial. Però què passa quan apliquem la mateixa pregunta a una llengua, sobretot a una llengua minoritzada?

La metodologia d’avaluació de la preparació per a la IA de la UNESCO reconeix que la preparació per a la IA va més enllà de la infraestructura tecnològica i abasta consideracions legals, institucionals, econòmiques i socials. Tot i que el marc se centra principalment en els països, proporciona un punt de partida útil per preguntar-se què podria significar la preparació quan s’aplica a una llengua minoritzada.

Per a aquestes llengües, la preparació per a la IA no pot significar simplement que un sistema d’IA sigui tècnicament capaç de generar text o entendre la parla. També planteja preguntes sobre els recursos digitals disponibles per a una llengua, la capacitat de les institucions per utilitzar la IA de manera eficaç a través d’ella i, en última instància, si els mateixos parlants estan disposats a utilitzar aquestes tecnologies en la seva vida quotidiana.

De la impremta a la IA

La relació entre el gal·lès i les noves tecnologies té una llarga història. Podríem arribar a dir que el gal·lès sempre ha estat un dels primers a adoptar les noves tecnologies. El 1546, Yny Lhyvyr Hwnn va ser el primer llibre imprès en gal·lès. Posteriorment es va desenvolupar una vibrant tradició d’impressió en gal·lès, seguida segles més tard per la ràdio, la televisió i, finalment, els mitjans de comunicació en línia en gal·lès. Cada canvi tecnològic ha plantejat una pregunta similar: podrà el gal·lès establir-se en aquest nou entorn comunicatiu?

Per tant, la preocupació per les llengües minoritzades i la tecnologia no és nova. La Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries , adoptada el 1992, incloïa disposicions que cobrien la radiodifusió i els mitjans de comunicació. A mesura que Internet es desenvolupava, l’atenció es va centrar cada cop més en les tecnologies digitals. El 2013, el lingüista András Kornai va advertir de la possibilitat de la » mort digital de les llengües «. La seva investigació suggeria que, si bé milers de llengües continuaven parlant-se, només una petita proporció estaven prou representades digitalment per prosperar en línia.

Projectes europeus més recents han continuat destacant desigualtats significatives en els recursos i les tecnologies digitals disponibles per a les diferents llengües. Podríem pensar en això com un gir digital en la planificació lingüística. Els planificadors lingüístics tradicionalment s’han preguntat on es pot utilitzar una llengua, com es desenvolupa la terminologia i com l’adquireixen els parlants. Cada cop més, s’hi ha afegit una altra pregunta: pot la llengua funcionar eficaçment en les tecnologies a través de les quals es duu a terme la vida contemporània?

No totes les llengües minoritzades parteixen del mateix lloc

Això és particularment important en l’era de la IA perquè el panorama digital és molt desigual. Algunes llengües minoritzades tenen ecosistemes en línia relativament desenvolupats. Un estudi recent del Consell d’Europa , per exemple, identifica el gal·lès, el basc i el frisó entre les llengües amb alts nivells de presència en moltes plataformes de mitjans socials i digitals nous. Altres llengües tenen molts menys recursos. Algunes llengües amb grans poblacions de parlants continuen estant poc representades digitalment. La IA podria amplificar aquestes diferències. Les llengües amb corpus, contingut digital, recursos terminològics i tecnologies de la parla existents tenen bases sobre les quals es poden construir nous sistemes. Aquells que parteixen del que podríem anomenar un desert digital s’enfronten a un repte molt més gran.

El setembre de 2026, l’Associació Europea de Diaris en Llengües Minoritàries i Regionals (MIDAS) va abordar aquest tema en la seva contribució a la consulta de la Comissió Europea sobre la IA en els sectors culturals i creatius . El seu missatge era clar: «Les desigualtats lingüístiques existents no s’han de reforçar en l’àmbit digital».

Tanmateix, la IA també ofereix oportunitats. La traducció automàtica, la transcripció, el reconeixement de veu i la IA generativa poden facilitar la provisió de contingut i serveis multilingües. Un estudi del Consell d’Europa del 2022 va identificar maneres en què la IA podria donar suport a les llengües regionals i minoritzades en l’educació, l’administració pública, els serveis públics i els mitjans de comunicació. Això inclou robots de xat, traducció automàtica, síntesi de veu i subtitulació automàtica. Per tant, la IA podria crear una altra font de desigualtat lingüística o convertir-se en una eina important per donar suport a l’ús i la revitalització de les llengües minoritzades.

Va arribar Welsh a AI per accident?

El gal·lès ofereix un cas interessant precisament perquè entra a l’era de la IA des d’una posició comparativament forta. Aquests models d’IA no es van proposar aprendre el gal·lès. Tanmateix, van ser entrenats amb el contingut en gal·lès disponible en línia i amb textos en gal·lès. Com a resultat, es pot argumentar que la posició comparativament favorable del gal·lès a l’era de la IA és en part el producte de dècades de planificació lingüística.

Destaquen dues lleis clau. La Llei de la llengua gal·lesa de 1993 va crear un marc legal per a la provisió de la llengua gal·lesa a la vida pública. La Mesura de la Llengua Gal·lesa (Gal·les) de 2011 va donar més tard l’estatus oficial al gal·lès i va establir el marc per als estàndards de la llengua gal·lesa. A mesura que el govern i els serveis públics es van traslladar cada cop més a Internet, la provisió bilingüe es va moure amb ells, creant un subministrament substancial de dades de formació textual. Paral·lelament a això, dècades d’educació, radiodifusió, publicacions, diccionaris, desenvolupament terminològic i recerca universitària en gal·lès van ajudar a crear un corpus substancial de material i coneixements en gal·lès.

Aquestes polítiques no es van desenvolupar per entrenar els grans models lingüístics actuals. Tanmateix, van ajudar a crear quelcom important: un ecosistema digital gal·lès substancial que conté text, veu, terminologia i altres recursos lingüístics disponibles per entrenar models d’IA per funcionar en gal·lès. Com a resultat, es podria argumentar que la preparació actual per a la IA és, per tant, en part producte de la política lingüística d’ahir.

La política lingüística gal·lesa es va digitalitzar

La tecnologia també s’ha convertit en una part cada cop més explícita de la planificació lingüística gal·lesa. Les estratègies del govern gal·lès han estat discutint la relació entre el gal·lès i la tecnologia de la informació durant més de dues dècades. Cymraeg 2050 , publicat el 2017, va anar més enllà. Va identificar la tecnologia digital com un repte i una oportunitat i va demanar inversions en infraestructures, incloent-hi la traducció de veu a text i la traducció automàtica.

El Pla d’Acció per a la Tecnologia de la Llengua Gal·lesa va seguir el 2018. La seva ambició era sorprenent: situar el gal·lès «al cor de la innovació en tecnologia digital». Identificava explícitament els corpus, els grans conjunts de dades, la parla a text, la traducció automàtica i l’aprenentatge automàtic com a infraestructura necessària. Aquesta tasca continua. Les prioritats actuals del govern gal·lès inclouen millorar les tecnologies de la parla i la IA en gal·lès i fer que la tecnologia en gal·lès sigui més accessible. El setembre de 2026, el govern gal·lès va anunciar una associació amb l’empresa d’IA Cosine , proporcionant dades, recursos i experiència en gal·lès per millorar la manera com el seu model Lumen AI entén i processa el gal·lès. El govern també està treballant amb Microsoft en com Copilot processa el gal·lès .

Aquesta innovació política es basa en dècades d’iniciatives locals de tecnologia lingüística a Gal·les. Això inclou la tasca pionera de la Unitat de Tecnologies del Llenguatge de la Universitat de Bangor , juntament amb la contribució de voluntaris de localització de programari de codi obert que han treballat per garantir que el gal·lès s’hagi mantingut al dia de les successives onades de desenvolupament digital. En conjunt, aquesta tasca ha ajudat a crear els recursos lingüístics, les eines i l’experiència sobre els quals es poden construir els darrers desenvolupaments en IA en gal·lès. Si bé el gal·lès és una posició relativament forta per a una comunitat lingüística més petita, aquest és només el començament del que ha de ser una estratègia lingüística sostinguda i a llarg termini per part del govern gal·lès i els seus socis.

Quan parlar gal·lès no és suficient

Tanmateix, hi ha el perill de definir la preparació per a la IA de manera massa restringida. Un sistema d’IA podria produir un gal·lès convincent mentre encara té dificultats amb els dialectes, la terminologia especialitzada, les referències culturals o els patrons de parla bilingües. Un sistema que tècnicament «admeti el gal·lès» encara podria proporcionar una millor experiència quan l’usuari canvia a l’anglès. Com a resultat, els usuaris bilingües o multilingües poden optar per utilitzar l’anglès dins d’aquest domini clau de l’ús lingüístic.

Això planteja una qüestió important. Encara sabem relativament poc sobre com els parlants i aprenents de gal·lès utilitzen aquest ecosistema digital en ràpid desenvolupament i com les seves eleccions lingüístiques podrien canviar a mesura que la IA s’integri en les tecnologies quotidianes. Això és important perquè la IA potser no esdevindrà simplement un altre domini de l’ús de la llengua, com la televisió o les xarxes socials. Podria convertir-se cada cop més en part de la infraestructura a través de la qual s’accedeix a altres dominis.

La previsió de LITHME del 2021, L’alba de l’era humà-màquina , anticipava un canvi cap a la comunicació tant a través de les tecnologies com amb elles. Aquesta distinció ajuda a explicar per què la IA podria influir en les eleccions lingüístiques en molts àmbits de la vida quotidiana, en lloc de convertir-se simplement en un altre domini separat de l’ús del llenguatge.

Les persones poden trobar-se amb la IA mentre estudien, treballen o accedeixen a serveis públics. Les preguntes sobre la implicació dels parlants de gal·lès amb aquest entorn digital canviant també s’estan convertint en un focus de noves investigacions, inclosa una beca de doctorat a la Universitat de Bangor finançada pel Coleg Cymraeg Cenedlaethol . Si els usuaris aprenen gradualment que obtenen una millor resposta canviant a l’anglès, les implicacions per al gal·lès (i altres llengües minoritzades) podrien ser significatives.

Està preparat el Gal·lès? I nosaltres ho estem?

Pensar en la preparació per a la IA en un context de llengua minoritzada requereix, per tant, que mirem més enllà de la capacitat tecnològica. Hem de pensar en la preparació a tres nivells diferents. El primer és la preparació lingüística. Una llengua té les dades, la terminologia, les tecnologies de la parla i altres recursos necessaris per funcionar eficaçment amb la IA? El gal·lès sembla relativament ben situat en comparació amb moltes llengües minoritzades. Però la capacitat tecnològica només és el principi.

El segon és la preparació institucional. La IA podria facilitar la prestació de serveis públics bilingües. La traducció, la transcripció, els sistemes de conversa i altres tecnologies podrien ajudar les organitzacions a operar en gal·lès. Però poder implementar un chatbot de parla gal·lesa no significa automàticament que una organització hagi de substituir les oportunitats de parlar gal·lès amb una persona. Tampoc una traducció generada automàticament és necessàriament equivalent a un servei dissenyat i prestat en gal·lès.

Això ja s’està convertint en una qüestió política. El Pla d’IA 2025 del govern gal·lès diu que els serveis públics haurien de ser accessibles en gal·lès, satisfer les necessitats dels usuaris i involucrar el públic quan s’introdueixi la IA. També subratlla la importància contínua de la interacció i la supervisió humanes.

La qual cosa ens porta al tercer nivell: la preparació de l’usuari. Com a sociòleg i planificador lingüístic, vull saber què volen realment els parlants de gal·lès dels serveis mediats per IA. Algú preferiria utilitzar un sistema d’IA de parla gal·lesa o parlar amb una persona en anglès? Utilitzaria amb molt de gust un sistema d’IA en gal·lès per pagar una multa d’aparcament, però sentiria una altra opinió quan parlava de la seva salut o de l’educació del seu fill?

Saber que s’està interactuant amb una màquina canvia la voluntat d’una persona d’utilitzar el gal·lès? I això podria variar segons l’edat, la confiança en el gal·lès, el dialecte o les habilitats digitals? Aquestes preguntes es reconeixen cada cop més com una prioritat de recerca. Les prioritats de recerca actuals del govern gal·lès pregunten què influeix en les decisions de les persones d’utilitzar serveis en gal·lès, què impulsa les persones a adoptar tecnologies en una llengua minoritzada i com la IA podria augmentar o millorar l’ús del gal·lès en la salut, l’atenció social, l’educació i el lloc de treball.

Gairebé cinc segles després de la impressió del primer llibre en gal·lès, el gal·lès s’està adaptant a una altra transformació tecnològica. Dècades de legislació, educació, radiodifusió i planificació lingüística digital signifiquen que entra a l’era de la IA amb avantatges considerables, sobretot si tenim en compte la mida de la comunitat gal·lesa. Moltes altres llengües minoritzades s’enfronten a un viatge molt més difícil del desert digital a la preparació per a la IA.

Però l’experiència gal·lesa també demostra per què hem de pensar de manera més àmplia sobre què significa realment estar preparats per a la IA per a una llengua minoritzada. Tenir les dades i la tecnologia és només una part de la preparació. També necessitem institucions capaces d’utilitzar aquestes tecnologies de manera que reforcin, en lloc de disminuir, les oportunitats d’utilitzar llengües minoritzades. I hem d’entendre què volen els propis parlants d’un món cada cop més mediat per la IA.

Per a les llengües minoritzades, doncs, la preparació per a la IA no és simplement una qüestió de si les màquines poden parlar la llengua. També es tracta de si la llengua, les seves institucions i els seus parlants estan preparats per navegar pels canvis que comportarà la IA.

Nota: Aquest article, publicat en primera instancia al bloc d’EURAC (eurac.edu) expressa els punts de vista de l’autor o autors i no representa la posició de l’Associació Europea de Diaris en Llengües Minoritàries i Regionals (MIDAS) ni d’Eurac Research. (Il·lustració creada amb ChatGPT)