Segons el portal Statista, el 2021 es calculava que en tot just un minut es compartien a internet al voltant de 695.000 storiesa Instagram, els usuaris de WhatsAppi Facebook Messenger enviaven 69 milions de missatges i pujaven 500 hores de contingut a YouTube. Ara és molt més, moltíssim, ja que la quantitat de dades generades anualment a internet ha crescut any rere any des del 2010 i s’estima que el 90% de les dades del món es van generar només en els darrers dos anys.

Tots aquests continguts allotjats a la web competeixen per l’atenció i el temps dels usuaris. La competència és ferotge, i potser, entre els més afectats hi ha els mitjans de comunicació. El darrer informe de l’Institut Reuters per a l’Estudi del Periodisme de la Universitat d’Oxford assenyala que el consum de notícies va tenir una significativa disminució, que l’evasió de notícies afecta el 44% dels mitjans i que els nivells de confiança a penes arriba al 35%.

A partir d’aquí trobem el periodisme de solucions. No hi ha una sortida fàcil a la crisi, però el periodisme de solucions pot tornar-li als mitjans el paper preponderant, pot ser una manera de tornar a un lloc més privilegiat entre l’audiència. En una entrevista que Sara Kapkin fa al periodista colombià Jorge Cardona a El Colombiano, Cardona explica què és el periodisme de solucions: “Les persones que han treballat el concepte del periodisme de solucions el plantegen com la possibilitat d’enfocar-se en les respostes, en els resultats dels processos socials, econòmics, no tant en la definició del problema sinó el que ells denominen fer la volta completa: mostrar el problema amb tots els seus detalls, però mostrar les alternatives de solució, els resultats, com sigui de mesurable responsabilitat, no cal dir que no es pot fer en els processos socials simplement fets com a enquadrats dins de la indignació davant les realitats que es coneixen als mitjans”.

Cardona explica d’on bé el periodisme de solucions. “Sorgeix d’un concepte que s’anomenen la fatiga informativa, un fenomen molt estudiat, on se sent una societat que està desbordada per l’excés informatiu i una mica per la negativitat de les notícies i de la quotidianitat de la informació”.

I també intenta oferir solucions explicant com fer atractiva la informació quan es competeix amb tota mena de contingut, sèries, pel·lícules, cançons: ““Els periodistes sempre treballem amb els models clàssics per a la realització de la informació, el que jo veig ara és que amb totes aquestes noves modalitats de presentació de la informació, amb tot el món digital, es poden aventurar nous escenaris. la realitat, però amb el propòsit de proveir resultats, proveir solucions”.

El periodista colombià és prou clar quan afirma que, davant la crisi, el periodisme de solucions és necessari per tornar als mitjans el seu paper preponderant. Aquest tipus de periodisme -diu- s’enfoca a l’acció, com la gent respon als problemes.- El Bloc de l’Estanis/Comunicació 360º (Il·lustració: enpositivo.com)