Durant anys hem parlat dels efectes de la crisi dels mitjans de comunicació sobre les empreses periodístiques, els professionals i les audiències. Amb menys freqüència, però, ens hem aturat a pensar en els territoris que han quedat fora del radar informatiu. Són els anomenats «deserts informatius»: municipis on pràcticament no hi ha periodistes, ni redactors, ni mitjans locals amb capacitat de seguir de manera regular la vida política, econòmica i social de la comunitat. Això és precisament el que ha estudiat la professora María José Ufarte Ruiz, de la Universitat de Castilla-La Mancha, a partir d’una investigació centrada en 113 municipis afectats per processos de despoblament.

L’estudi parteix d’una constatació que resulta familiar també a Catalunya. Un desert informatiu no és només un poble sense diari. És un territori on la ciutadania disposa de poca informació contrastada sobre les decisions municipals, els serveis públics, el teixit associatiu, l’activitat econòmica o els problemes quotidians que afecten els veïns.

Una oportunitat inesperada

És en aquest context que la investigadora es planteja una pregunta poc habitual. I si la intel·ligència artificial pogués ajudar a reduir aquests buits informatius?

La resposta no és tan simple com podria semblar. Segons Ufarte, les eines d’IA poden contribuir a seguir fonts documentals que sovint queden desateses per falta de temps o de recursos. Poden rastrejar butlletins oficials, actes municipals, convocatòries, indicadors econòmics o agendes locals. També poden facilitar transcripcions, traduccions, resums documentals i primers esborranys informatius.

En redaccions petites, on sovint una o dues persones han de cobrir una comarca sencera, aquestes eines podrien alliberar temps per dedicar-lo a les tasques que continuen essent exclusivament periodístiques: contrastar dades, buscar fonts, contextualitzar fets i explicar històries.

L’interès del plantejament rau en el fet que la IA no apareix com una amenaça al periodisme local, sinó com una possible aliada.

El límit és el territori

Però la professora castellanomanxega introdueix immediatament una advertència que mereix ser escoltada. Automatitzar informació no significa reconstruir comunitat. Un algoritme pot detectar un acord municipal; pot resumir una acta; pot ordenar dades… El que no pot fer és substituir el coneixement acumulat d’un periodista que entén les relacions personals, les tensions històriques o els interessos en joc darrere d’una notícia.

La informació de proximitat necessita memòria, context i presència. Necessita saber qui parla, per què parla i què hi ha darrere de cada conflicte local. Necessita, sobretot, algú que conegui el territori. Aquesta és la frontera que Ufarte considera infranquejable.

Per això insisteix que la IA només resulta útil si actua sota supervisió editorial i dins de models periodístics responsables. El problema no és la tecnologia. El problema seria creure que la tecnologia pot substituir la funció social del periodisme.

Una lliçó també per a Catalunya

Les conclusions de la investigació van més enllà de Castella-la Manxa. També interpel·len Catalunya, on el periodisme local i comarcal continua mantenint una presència que molts altres territoris europeus han perdut, però que tampoc és aliena a les dificultats econòmiques i professionals.

La pregunta ja no és si la intel·ligència artificial arribarà a les redaccions locals. Ja hi és. La qüestió és quin ús se’n farà. Si servirà per reduir plantilles i empobrir la cobertura o si, per contra, ajudarà a reforçar la capacitat d’observar i explicar allò que passa als municipis més petits.

Potser la principal aportació de María José Ufarte Ruiz és recordar que la lluita contra els deserts informatius no és tecnològica sinó democràtica. La IA pot ajudar a veure més coses. Però continua essent el periodisme qui les ha d’entendre, contrastar i explicar.

Potser, al capdavall, el futur no consisteix a substituir els periodistes per algoritmes, sinó a posar els algoritmes al servei d’un periodisme de proximitat que continua essent imprescindible.

ESTANIS ALCOVER i MARTÍ / EL Bloc de l’Estanis – Comunicació 360º (Il·lustració: ChatGPT)