L’última edició del Digital Media Trends, de Deloitte, confirma una transformació profunda en els hàbits de consum mediàtic que, tot i basar-se principalment en dades dels Estats Units, dibuixa un escenari en gran part extrapolable a Espanya: més temps davant de pantalles, però també més dispersió, més competència i menys fidelitat.

En aquest nou ecosistema, els mitjans ja no competeixen només entre ells, sinó amb qualsevol forma de contingut capaç de captar l’atenció de l’usuari.

Sis hores de consum i una batalla pel temps

Segons Deloitte, als Estats Units els usuaris dediquen al voltant de sis hores diàries al consum de continguts, una magnitud que diversos estudis internacionals i europeus situen en nivells similars als mercats occidentals, inclòs Espanya.

El consum lineal —especialment televisió i premsa tradicional— continua perdent pes davant l’auge de plataformes digitals i, sobretot, del vídeo social. Aplicacions com YouTube o TikTok concentren una part creixent del temps, especialment entre els públics més joves.

Aquest canvi no és només quantitatiu, sinó qualitatiu: l’usuari ja no busca només informació o entreteniment, sinó experiències immediates, personalitzades i sovint efímeres.

De l’audiència massiva al “fan”

Un dels conceptes centrals de l’informe és el pas d’un model basat en audiències àmplies a un altre centrat en comunitats de seguidors intensius, els anomenats fans.

A Espanya, aquesta tendència es fa evident en múltiples àmbits:

• Creixement de creadors independents amb comunitats pròpies
• Increment de subscripcions digitals, però amb alta rotació
• Dificultat dels mitjans generalistes per retenir usuaris ocasionals

El valor ja no és només arribar a molta gent, sinó aconseguir una relació més profunda amb una part d’aquesta audiència. És un canvi de paradigma que afecta especialment els models de negoci.

Plataformes, creadors i desintermediació

El pes creixent de les plataformes digitals no només redistribueix l’atenció, sinó també el control de la relació amb l’usuari. A Espanya, com a la resta d’Europa, els creadors de contingut guanyen protagonisme en detriment dels intermediaris tradicionals.

Això genera una doble tensió:

• D’una banda, oportunitats per arribar a noves audiències
• De l’altra, dependència d’algoritmes i pèrdua de control sobre la distribució

Els mitjans es veuen obligats a jugar en terrenys que no controlen, competint amb formats i narratives que sovint no responen als seus estàndards habituals.

La irrupció de la IA: de promesa a realitat

Un altre dels vectors clau identificats per Deloitte és la consolidació de la intel·ligència artificial generativa. Ja no es tracta només d’una tecnologia emergent, sinó d’una eina que comença a integrar-se en processos productius reals.

En el context espanyol, això es tradueix en:

• Automatització de continguts
• Personalització de l’experiència informativa
• Nous formats híbrids entre informació i assistència

Però també obre interrogants importants sobre credibilitat, qualitat i sostenibilitat dels models periodístics.

Una oportunitat per als mitjans de proximitat?

En aquest escenari, els mitjans espanyols —i especialment els de proximitat— es troben davant d’un dilema, però també podrien trobar una oportunitat si són capaços de:

• Reforçar la identitat i l’arrelament territorial
• Construir comunitats fidels
• Oferir continguts útils i diferencials

En un entorn dominat per grans plataformes globals, la proximitat pot esdevenir un valor competitiu.

Competir per l’atenció, retenir amb valor

L’escenari que dibuixa Deloitte no és tant el d’una crisi de consum, sinó el d’una redistribució radical de l’atenció. A Espanya, com en altres mercats europeus, el repte no és que la gent consumeixi menys continguts, sinó que ho fa de manera més dispersa i menys previsible.

Els mitjans que sàpiguen adaptar-se a aquest nou context —apostant per la relació amb l’audiència més que per la simple acumulació de trànsit— tindran més opcions de sobreviure en un ecosistema cada cop més competitiu. Perquè, al capdavall, la clau ja no és només informar, sinó aconseguir que algú vulgui tornar.- EL BLOC DE L’ESTANIS – Comunicació 360º (Il·lustració: Deloitte)