La Unió Europea acaba de posar en marxa una nova iniciativa per ajudar els mitjans de comunicació locals i regionals que treballen en territoris amb una oferta informativa insuficient o on el pluralisme periodístic es troba amenaçat. El programa, anomenat Sustainable Media for Democracy (SM4D), disposa d’un fons d’1,625 milions d’euros per donar suport a aproximadament 45 mitjans europeus; però la seva principal particularitat és que no es limita a concedir subvencions. També ofereix assessorament empresarial, formació, innovació tecnològica i eines per millorar la relació amb les audiències.

La iniciativa, anunciada el 26 d’octubre per Journalismfund Europe, està impulsada per aquesta organització belga, International Media Support, de Dinamarca, i Reporters Sense Fronteres, de França. Té una durada prevista de dos anys, compta amb el cofinançament de la Comissió Europea, a través del programa Europa Creativa, i de la Limelight Foundation, i obrirà dues convocatòries d’ajuts el desembre d’aquest mateix any. Les quantitats que podran rebre els mitjans seleccionats oscil·laran entre els 5.000 i els 60.000 euros.

No es tracta només de subvencionar

El plantejament del programa em sembla especialment interessant perquè parteix d’una constatació que els editors de premsa de proximitat coneixen prou bé: una ajuda econòmica puntual pot resoldre una necessitat immediata, però difícilment garanteix la continuïtat d’una empresa periodística. Calen models de negoci viables, capacitat d’innovació i una relació sòlida amb els lectors; qüestions que no sempre es poden abordar amb els recursos habituals d’una redacció petita.

Per això, SM4D combina el finançament directe amb un programa d’acompanyament que inclou l’ús de la intel·ligència artificial i les noves tecnologies, les estratègies de continguts, el desenvolupament d’audiències i la recerca de noves fonts d’ingressos. També promou l’intercanvi d’experiències entre mitjans de diferents països. És una manera d’entendre el suport públic al periodisme que va més enllà de contribuir a pagar despeses; pretén reforçar les capacitats empresarials i professionals de les organitzacions beneficiàries.

Hi ha, a més, una altra dimensió significativa. Reporters Sense Fronteres hi incorpora la Journalism Trust Initiative, una iniciativa destinada a reforçar la transparència editorial i els estàndards de qualitat periodística. Alguns mitjans participants en programes europeus anteriors podran revisar els seus procediments i optar a una certificació externa. La sostenibilitat econòmica i la credibilitat informativa apareixen, així, com dues qüestions relacionades, encara que cadascuna exigeixi respostes diferents.

Una oportunitat també per als mitjans catalans

El nou programa no parteix de zero. Recull l’experiència de Local Media for Democracy i Pluralistic Media for Democracy, dues iniciatives europees que ja han proporcionat recursos i assessorament a mitjans independents. En convocatòries precedents hi han participat projectes espanyols, entre els quals Alternativas Económicas, amb seu a Barcelona, i el digital gallec Ferrol360. Són antecedents que demostren que aquestes oportunitats no són alienes al nostre ecosistema periodístic.

Espanya figura entre els països que poden acollir-se a SM4D, juntament amb la resta d’estats de la Unió Europea i diversos països europeus més. Per tant, també hi poden tenir cabuda projectes catalans, sempre que compleixin els requisits que es concretaran en les convocatòries de desembre. Convé subratllar aquesta condició perquè el programa s’adreça especialment als mitjans que operen en deserts informatius o en territoris on el pluralisme està sotmès a pressions; no és una línia general d’ajuts per a qualsevol publicació.

La dimensió econòmica del fons és limitada si la comparem amb les necessitats del conjunt de la premsa europea. Tanmateix, per a una empresa periodística petita, disposar d’un ajut de diverses desenes de milers d’euros i, al mateix temps, rebre assessorament especialitzat pot representar una oportunitat apreciable. Sobretot si aquests recursos serveixen per posar en marxa una transformació que després pugui mantenir-se amb ingressos propis.

La informació també ha d’arribar als editors

Hi ha, però, un aspecte que voldria remarcar des de la nostra realitat. Les oportunitats que ofereixen els programes europeus no sempre arriben als editors catalans amb la continuïtat que seria desitjable. Hi ha hagut iniciatives per difondre-les, tant des de l’ACPC com des de l’AMIC; però, per la meva experiència, aquesta informació no circula de manera prou sistemàtica. I aquí les associacions professionals poden exercir una funció útil, no solament comunicant l’existència de les convocatòries, sinó també orientant els seus associats sobre les possibilitats reals de participar-hi.

No és una qüestió menor. Les empreses periodístiques petites sovint no disposen de personal especialitzat en projectes europeus, i preparar una candidatura pot exigir temps i coneixements que no sempre tenen a l’abast. Una tasca compartida d’informació i assessorament podria facilitar l’accés a recursos que, altrament, corren el risc de passar desapercebuts.

De moment, Journalismfund Europe ha anunciat una sessió informativa en línia per al 2 de desembre, a les dues de la tarda, en què s’explicaran les característiques del programa, les condicions de participació i les possibilitats de formació i assessorament. Pot ser un primer pas per als editors interessats.

Europa torna a reconèixer que la continuïtat del periodisme local no es pot deixar exclusivament en mans d’un mercat que, en molts territoris, difícilment en garanteix la viabilitat. Aquesta vegada ho fa amb una proposta que combina recursos econòmics i coneixement professional. Caldrà veure quins projectes se’n beneficien i, sobretot, si l’experiència contribueix a construir mitjans més sòlids quan els ajuts s’hagin acabat.

ESTANIS ALCOVER i MARTÍ / EL Bloc de l’Estanis – Comunicació 360º (l·lustració:IMS)