La intel·ligència artificial ja no es limita a escriure notícies

La intel·ligència artificial ja no es limita a escriure notícies

La intel·ligència artificial ha entrat a les redaccions per moltes portes; primer, amb les eines capaces de redactar, resumir o traduir textos, i després amb aplicacions que han anat ampliant les possibilitats d’automatitzar determinades feines. Però el debat comença a desplaçar-se cap a una qüestió de més abast: com pot intervenir aquesta tecnologia en el conjunt de l’activitat periodística, des de la recerca de la informació fins a la seva verificació i la capacitat dels mitjans per obtenir ingressos?

Les VIII Jornades d’Intel·ligència Artificial i Periodisme, celebrades el 18 de novembre a la Universitat de Valladolid, ofereixen una bona mostra d’aquest canvi de perspectiva. Organitzades pel Laboratori de Comunicació Multimèdia i Intel·ligència Artificial (LabComIA), sota la coordinació de la professora Pilar Sánchez-García, van reunir professionals de la tecnologia i de la comunicació per abordar tres àmbits que afecten directament l’activitat dels mitjans: la documentació i la fiabilitat de les informacions, la verificació davant la desinformació i la transformació dels models de subscripció.

El programa inicial ja permetia identificar aquestes prioritats; però ha estat la informació publicada posteriorment pels mateixos organitzadors la que ha aportat més precisió sobre les intervencions. No disposo de les ponències completes ni de resultats detallats de les experiències presentades, però sí d’elements suficients per observar cap a on s’orienten algunes aplicacions de la IA al periodisme.

La informació comença molt abans de redactar-la

La primera intervenció, a càrrec d’Óscar Trabazos, enginyer de Trawlingweb, va presentar una nova eina destinada a analitzar la confiança en les informacions, avaluar-ne la propagació i proporcionar recursos als periodistes perquè puguin valorar la fiabilitat dels continguts abans de publicar-los.

La proposta és interessant perquè ens allunya de la imatge més popular de la intel·ligència artificial, aquella màquina a la qual demanem que escrigui una notícia. Abans de redactar-la, el periodista ha de trobar els fets, contrastar les fonts, identificar antecedents i descobrir relacions que potser no són evidents a primera vista; però també ha de saber d’on prové una informació, com s’ha difós i fins a quin punt mereix confiança.

Aquí és on l’aplicació presentada per Trawlingweb obre una possibilitat que val la pena seguir. No es tracta únicament de localitzar i ordenar grans quantitats de dades, sinó d’ajudar a examinar la circulació dels continguts i aportar elements per valorar-ne la credibilitat. La documentació periodística i la verificació, que tradicionalment hem considerat activitats diferenciades, poden trobar així nous punts de contacte.

Ara bé, no coneixem encara el funcionament detallat d’aquesta eina ni els resultats que ha obtingut. Tampoc no sabem quins criteris utilitza per analitzar la confiança en una informació. I aquesta és una qüestió important; una tecnologia pot detectar coincidències, identificar patrons o reconstruir la difusió d’un contingut, però determinar-ne la rellevància periodística i comprovar-ne la veracitat continua exigint criteri professional.

Per a les redaccions petites, aquestes possibilitats mereixen una atenció especial. Disposar d’instruments que facilitin la documentació i el contrast de les informacions podria ampliar la capacitat de treball dels periodistes sense necessitat de multiplicar els recursos humans; sempre, naturalment, que el cost, la fiabilitat i la complexitat de les eines en permetin una utilització realista.

La verificació no es pot delegar

La segona intervenció va anar a càrrec de Blanca Bayo Pérez, de RTVE, que va abordar el paper de la verificació en la lluita contra la desinformació, la importància del pensament crític i la doble dimensió de la intel·ligència artificial com a aliada i, al mateix temps, amenaça per al treball periodístic. La seva participació també ha permès aclarir una petita discrepància informativa; el programa inicial anunciava Marilín Gonzalo, de Newtral, mentre que la informació posterior dels organitzadors confirma que la ponent va ser Blanca Bayo. Un detall que no altera el contingut de les jornades, però que convé precisar.

El plantejament de la intervenció és especialment oportú. Les mateixes tecnologies que permeten produir continguts amb una facilitat desconeguda fins fa pocs anys també poden facilitar la fabricació de falsedats, la manipulació d’imatges o la difusió de missatges aparentment creïbles. La intel·ligència artificial pot ajudar a detectar aquestes pràctiques, però també pot contribuir a fer-les més sofisticades.

D’aquí la importància del pensament crític, una qüestió que els organitzadors destaquen expressament en el resum de la ponència. La resposta a la desinformació no pot consistir simplement a combatre una màquina amb una altra màquina; les eines automatitzades poden ajudar a localitzar indicis de manipulació, contrastar dades o detectar continguts sospitosos, però verificar exigeix reconstruir els fets, consultar fonts i explicar al públic per què una informació és fiable o no ho és.

Hi ha una diferència essencial entre detectar que una informació pot ser falsa i demostrar que efectivament ho és. La primera tasca pot rebre una ajuda considerable de la tecnologia; la segona continua reclamant responsabilitat professional, transparència i capacitat de rectificació. La credibilitat no depèn únicament de disposar de bones eines tecnològiques, sinó de la responsabilitat de qui les utilitza. I aquesta responsabilitat té noms i cognoms; correspon als periodistes i als mitjans que publiquen la informació.

El negoci periodístic també entra en escena

La tercera intervenció, a càrrec de Noemí Ramírez, de Vocento, va situar la intel·ligència artificial en el terreny de la transformació dels models de subscripció i de la personalització de l’experiència dels lectors.

És probablement el vessant que obre més interrogants empresarials. Durant força temps, el debat públic sobre la IA aplicada al periodisme s’ha concentrat en les eines de producció, els riscos de desinformació i les conseqüències professionals de l’automatització. Ara, la tecnologia també es planteja com un instrument que pot intervenir en la relació econòmica entre els mitjans i els seus públics.

Segons la informació facilitada per LabComIA, Ramírez va explicar com la intel·ligència artificial permet desenvolupar experiències més personalitzades i adaptades a les necessitats de les audiències. Això situa el debat en un terreny especialment sensible per als editors; conèixer millor els interessos dels lectors, oferir-los continguts que responguin a les seves preferències i trobar fórmules que afavoreixin la continuïtat de les subscripcions.

Entre les possibilitats que s’exploren en el sector hi ha els murs de pagament dinàmics, que poden adaptar determinades condicions d’accés als continguts segons el comportament dels usuaris. La proposta és atractiva des del punt de vista comercial, però planteja preguntes que no podem passar per alt: fins a quin punt pot millorar els ingressos? Quines dades dels lectors s’utilitzen? Com es garanteix la transparència? I quines conseqüències pot tenir per a l’accés a la informació?

La informació disponible no permet afirmar que Vocento hagi presentat a Valladolid una experiència concreta de murs de pagament dinàmics ni quins resultats econòmics podria haver obtingut. És una distinció necessària; una cosa són les possibilitats de la tecnologia i una altra, les aplicacions efectivament implantades i els seus resultats. En qualsevol cas, la intervenció posa de manifest que la dimensió econòmica forma part de les discussions sobre la implantació de la IA en el periodisme. I no és una qüestió secundària; sense ingressos suficients, difícilment es poden mantenir redaccions professionals capaces d’oferir informació contrastada i de qualitat.

I la premsa de proximitat?

Les tres qüestions abordades a Valladolid tenen una lectura especialment interessant des de Catalunya i, concretament, des del periodisme de proximitat. Una publicació local necessita documentar l’activitat municipal, interpretar dades públiques, seguir decisions administratives i detectar assumptes que afecten directament els seus lectors; també ha de protegir la credibilitat de les seves informacions i trobar ingressos suficients per mantenir una redacció professional.

La intel·ligència artificial pot oferir instruments útils en aquests tres terrenys, però no totes les solucions pensades per als grans grups de comunicació es poden traslladar directament als mitjans petits. Les diferències de recursos, audiències i models de negoci són massa importants per ignorar-les.

Hi ha, a més, una particularitat que convé recordar. El periodisme de proximitat disposa d’un coneixement del territori i d’una relació directa amb les fonts i els lectors que difícilment es poden substituir amb eines automatitzades. La tecnologia pot ajudar a processar documents, detectar informacions dubtoses o conèixer millor determinats comportaments de l’audiència; però no pot reemplaçar el coneixement acumulat d’una comunitat ni la confiança construïda al llarg dels anys. Precisament per això, el debat no hauria de limitar-se a preguntar quines eines d’intel·ligència artificial poden incorporar les redaccions, sinó quines necessiten realment i quines millores poden aportar al servei informatiu que ofereixen.

Les jornades de Valladolid no resolen totes aquestes preguntes; tampoc no tenim prou informació per afirmar que els participants hi hagin donat respostes definitives. Però les tres intervencions permeten observar un desplaçament significatiu de les prioritats: la IA ja no es discuteix únicament com una tecnologia capaç de produir textos, sinó també com un instrument que pot intervenir en la manera de trobar informació, comprovar-la i sostenir econòmicament els mitjans que la publiquen.

És una evolució que mereix ser seguida amb atenció, sense entusiasmes precipitats ni recels automàtics; perquè, al capdavall, la qüestió no és quanta intel·ligència artificial serem capaços d’introduir a les redaccions, sinó si aquesta incorporació ens permetrà fer un periodisme millor. La tecnologia pot ajudar a fer periodisme; però no és la tecnologia qui assumeix la responsabilitat de fer-lo bé.

ESTANIS ALCOVER i MARTÍ / EL Bloc de l’Estanis – Comunicació 360º – Il·lustració: Uva.