Quan Santiago Tejedor publica La enseñanza del ciberperiodismo el 2006, el debat era Internet i la irrupció d’un nou ecosistema informatiu. Vint anys després, el professor de la UAB torna al mateix terreny, però amb un paisatge completament diferent: la intel·ligència artificial ja no és una promesa, sinó una infraestructura que condiciona rutines, llenguatges i aprenentatges. En el seu post a LinkedIn ho resumeix amb una frase que marca el to del nou llibre: “Los algoritmos no solo transforman el periodismo: transforman la manera de enseñar periodismo.” És una declaració d’intencions i, alhora, un avís.

El professor Tejedor ja havia estat present recentment a El Bloc de l’Estanis. El 22 de setembre vaig comentar un estudi seu amb Laura Cervi, Beatriz Villarejo-Carballido i José Juan Verón en la crònica «La IA en el periodisme: alfabetització, competències i una agenda que ja no pot esperar». Aquell treball insistia en una idea que connecta amb aquesta reflexió sobre la docència: els futurs periodistes han d’aprendre a utilitzar la intel·ligència artificial, però també a comprendre-la, qüestionar-la i assumir la responsabilitat de les decisions que prenen amb el seu suport.

El manual i la síntesi: dues obres complementàries

El volum Inteligencia artificial y periodismo. Cómo formar a los comunicadores del futuro (2024/2025) és un llibre pensat per ajudar facultats i docents a integrar la IA en la formació periodística. Defineix conceptes, ordena l’escenari i proposa dinàmiques que permeten adaptar assignatures i metodologies. És un manual clar, útil i orientat a la pràctica, que respon a una necessitat immediata: donar criteri en un moment de transició accelerada.

El llibre del 2026, en canvi, és una altra cosa. No és una actualització del manual ni una ampliació. És un retorn al tema que Tejedor va abordar el 2006, però des d’un altre lloc. El professor no descriu eines ni processos: interpreta el canvi. El volum s’inscriu en una trajectòria personal i professional que ell mateix reivindica, i que ara es reescriu en clau d’intel·ligència artificial. És una mirada més pausada, més reflexiva i més centrada en el que significa ensenyar periodisme en un moment en què les tecnologies no només modifiquen la professió, sinó també la manera d’aprendre-la.

Quan la IA deixa de ser una eina i esdevé context

La diferència entre els dos llibres és sobretot de perspectiva. El volum de 2024/2025 aborda la IA com un conjunt de tecnologies que cal incorporar amb criteri: automatització, generació de continguts, detecció de desinformació. El llibre del 2026 parteix d’una idea més simple i més contundent: la IA és el context. No és una eina que s’afegeix a la caixa, sinó un entorn que condiciona la relació entre periodistes, audiències i institucions.

A partir d’aquí, Tejedor planteja qüestions que el manual només deixava entreveure: com es forma un periodista en un ecosistema governat per algoritmes? Quin paper té el docent en un moment en què la mediació tecnològica és inseparable de la mediació informativa? Què vol dir alfabetitzar en temps d’automatització?

El docent davant l’algoritme

Si el llibre de 2024/2025 se centra en els estudiants i en les facultats, el de 2026 posa el focus en el docent. Tejedor planteja que la figura del professor de periodisme es troba en un punt d’inflexió: ha de revisar la seva pràctica, repensar els seus marcs i assumir que la tecnologia ja no és un complement, sinó un actor central en la construcció del coneixement. La frase del post —els algoritmes transformen la manera d’ensenyar periodisme— no és un eslògan: és el fil conductor del llibre.

Aquesta mirada situa la docència en un espai de responsabilitat. No es tracta només d’ensenyar eines, sinó de formar professionals capaços d’entendre i qüestionar els sistemes que automatitzen la informació. En aquest sentit, el volum del 2026 és més polític, més cultural i més orientat a la funció social del periodisme.

Conclusió

Les dues obres no competeixen: es complementen. El llibre de 2024/2025 és un manual necessari per a una etapa de transició; el de 2026 és una reflexió que interpreta el moment i que connecta amb la trajectòria de l’autor. Junts dibuixen un itinerari que va de l’alfabetització digital a la necessitat d’entendre els algoritmes que estructuren la informació. En temps d’IA, Tejedor reivindica que la docència continua sent un espai de mediació crítica. I que, malgrat la tecnologia, el periodisme encara depèn de persones capaces de pensar-lo.- Estanis Alcover i Martí / EL BLOC DE L’ESTANIS – Comunicació 360º (Il·lustració: S.T.)