De tant en tant apareix alguna experiència que obliga a mirar una eina que tenim cada dia davant dels ulls d’una manera diferent. WhatsApp és probablement una de les aplicacions que més utilitzem, però difícilment pensem en ella com un mitjà de comunicació local. O, almenys, no com un mitjà periodístic amb totes les lletres.

El professor José Alberto García Avilés, de la Universidad Miguel Hernández d’Elx, m’hi ha fet parar atenció amb un article publicat el 9 de juny de 2026 a la Revista de Innovación en Periodismo, vinculada al Màster en Innovació en Periodisme d’aquesta universitat. El títol ja és prou explícit: Elxnews: un nuevo canal de periodismo local que entiende cómo quiere informarse la ciudadanía.

El cas té prou interès per mirar-lo amb una mica més de deteniment, sobretot des de Catalunya, on disposem d’un ecosistema de premsa local i comarcal molt més desenvolupat que el de molts altres territoris. Perquè Elxnews no és simplement un butlletí que envia notícies per WhatsApp. Al darrere hi ha una determinada manera d’entendre el periodisme de proximitat.

Les notícies van a buscar el lector

Elxnews va començar a funcionar el 20 d’abril d’aquest any i, en poques setmanes, ja havia superat els 2.000 subscriptors. De dilluns a divendres, els seus lectors reben directament al mòbil una selecció d’informacions de la ciutat. No han d’entrar en una pàgina web, ni obrir una aplicació, ni esperar que l’algoritme d’una xarxa social decideixi mostrar-los una notícia.

La informació els arriba per WhatsApp.

Aquí hi ha una primera idea que em sembla interessant: durant anys els mitjans digitals hem intentat portar els lectors cap a casa nostra. Els demanem que entrin al web, que descarreguin l’aplicació, que s’hi registrin, que acceptin notificacions o que ens segueixin a les xarxes. Elxnews gira el plantejament: si el lector ja és a WhatsApp, és el mitjà qui va a buscar-lo.

Però això només funcionaria si allò que li enviem val la pena.

García Avilés insisteix que la principal innovació d’Elxnews no és precisament tecnològica. El projecte selecciona les informacions preguntant-se què necessita saber aquell dia una persona que viu a Elx: canvis en el transport, activitats culturals, serveis públics, ajuts oberts, problemes dels barris, esdeveniments o qualsevol informació pràctica que pugui afectar la seva vida quotidiana.

Periodisme de servei, en definitiva. Res especialment revolucionari i, al mateix temps, potser una de les coses que alguns mitjans hem anat oblidant.

De Pamplona a Elx

Per entendre Elxnews cal anar a Pamplona. El projecte és obra de Juan Andrés Muñoz, periodista navarrès que havia treballat durant 25 anys en mitjans de comunicació i que va arribar a ser director digital de CNN en Español. El juny de 2023 va posar en marxa Pamplonews amb els seus germans Miguel i Javier.

L’experiment va créixer ràpidament. A finals de 2024 ja superava els 20.000 subscriptors a WhatsApp; les dades més recents que he pogut trobar eleven la comunitat a uns 27.000 usuaris en una ciutat d’uns 200.000 habitants. Muñoz calcula que, descomptant la població infantil, Pamplonews arriba aproximadament a entre un 20% i un 25% del seu mercat potencial. Són xifres que comencen a fer pensar.

I ho fa amb una estructura sorprenentment petita. El nucli continua format pels tres germans: Juan Andrés s’ocupa de la part editorial, Miguel de tecnologia i producte i Javier de la identitat gràfica. L’objectiu declarat és comprovar si una operació d’aquesta mena pot ser rendible en una ciutat com Pamplona i, després, reproduir-la en altres poblacions.

De fet, ja ho estan fent. Després de Pamplona han arribat Bilbonews, Logronews, Tudenews i, finalment, Elxnews. García Avilés explica que el projecte pretén també comercialitzar la marca i el coneixement editorial i tecnològic perquè altres periodistes puguin posar en marxa iniciatives semblants a les seves ciutats.

Un premi que va acabar portant-los a Elx

La història té una curiosa anada i tornada. El març de 2025, Pamplonews va guanyar el V Premi Vicente Verdú de Periodisme i Innovació, convocat per l’Associació d’Informadors d’Elx amb la col·laboració de la Universidad Miguel Hernández i l’Ajuntament il·licità.

S’hi havien presentat 27 candidatures i el jurat va valorar especialment que Pamplonews hagués sabut posar la tecnologia i el disseny al servei del periodisme hiperlocal. També va considerar que el seu model era sostenible i, sobretot, replicable en altres municipis. El premi estava dotat amb 6.000 euros.

Un any després, els responsables del projecte van decidir instal·lar una de les seves noves experiències precisament a Elx. No va ser una elecció casual. Juan Andrés Muñoz explica que buscaven ciutats amb una identitat local forta, una activitat cultural i econòmica intensa i una població acostumada a informar-se mitjançant canals digitals i mòbils. És una descripció que, salvant totes les distàncies, podria aplicar-se perfectament a moltes ciutats i comarques catalanes.

Audiència o comunitat?

Hi ha una segona característica del projecte que em sembla encara més interessant que WhatsApp. Els seus responsables parlen poc d’«audiència» i molt de «comunitat».

El lector pot respondre. Pot avisar d’un error, comunicar una incidència, enviar una fotografia, proposar un tema o participar en les enquestes que el mitjà utilitza per saber què interessa als seus usuaris. Muñoz ho explicava ja el desembre de 2024 en una llarga entrevista amb el mateix García Avilés: WhatsApp permet una relació molt més directa que el correu electrònic i facilita una conversa contínua amb els lectors.

Això també té riscos. El mateix Muñoz recordava el cas d’una activitat musical anunciada a partir de la informació proporcionada per un lector que finalment no es va celebrar. Una usuària que s’hi havia desplaçat els va retreure, amb tota la raó, que no haguessin comprovat prou bé la informació. És una petita anècdota que recorda una cosa elemental: canviar el canal no modifica les regles bàsiques del periodisme. Una informació continua havent de ser contrastada abans de publicar-la.

Però aquesta proximitat permet també detectar necessitats que difícilment apareixerien en les estadístiques convencionals. Quan Pamplonews va deixar d’emetre durant uns dies el seu butlletí en àudio, per exemple, van rebre missatges de persones amb discapacitat visual que els explicaven que l’utilitzaven habitualment per informar-se de l’actualitat local. Això sí que és comunitat.

Més que un butlletí de WhatsApp

Pamplonews també permet veure cap on podria evolucionar aquest model. Al voltant del butlletí s’ha anat construint un petit ecosistema de serveis digitals: una aplicació per consultar l’arribada dels autobusos urbans, una altra per saber quantes places queden disponibles als aparcaments pròxims, un servei d’ofertes de feina o eines relacionades amb activitats culturals, gastronòmiques i comercials.

Fins i tot han creat el Club Pamplonews, destinat a connectar els lectors amb el comerç local mitjançant ofertes i promocions. Quan es va posar en marxa, el desembre de 2024, la comunitat ja superava els 20.000 membres.

També han desenvolupat el seu propi sistema de gestió per elaborar i distribuir els butlletins de WhatsApp. Durant 2025 van començar a llicenciar aquest programari com a servei i van aconseguir el primer client de pagament, una newsletter mexicana dedicada als negocis i la tecnologia.

Aquí apareix la pregunta inevitable: i els diners?

El model encara està en construcció. Pamplonews combina patrocinis, publicitat molt seleccionada i acords vinculats als diferents serveis que desenvolupa; els seus responsables estudien també incorporar ingressos procedents dels lectors mitjançant subscripcions i reservar determinats productes o serveis per als usuaris de pagament.

Per tant, convé no presentar Pamplonews ni Elxnews com la fórmula que ha resolt el problema econòmic del periodisme local. No ho ha fet. Però sí que està experimentant amb alguna cosa que interessa molt: diversificar els ingressos a partir d’una comunitat local ben definida.

I la premsa local catalana?

Arribats aquí, costa no mirar cap a casa. Catalunya disposa d’una xarxa de mitjans locals i comarcals que Pamplona, Elx o moltes altres ciutats espanyoles no tenen. No cal inventar un nou periodisme de proximitat perquè ja existeix, té dècades d’història i, en molts territoris, disposa d’una forta implantació social.

La lliçó de Pamplonews, per tant, no seria substituir aquests mitjans per un canal de WhatsApp. Seria preguntar-nos si les nostres capçaleres aprofiten prou bé els canals pels quals els ciutadans ja es comuniquen cada dia.

Potser la pregunta no és si necessitem un BadalonaNews, un SabadellNews, un VicNews o un ManresaNews. La pregunta seria si els mitjans que ja informen Badalona, Sabadell, Vic, Manresa i tantes altres ciutats i comarques poden incorporar algunes de les idees que hi ha darrere d’aquest model.

I no parlo només de distribuir titulars per WhatsApp. Això ja ho fan molts mitjans. Parlo de concebre un producte periodístic específic per a aquest canal; breu, útil, seleccionat, amb personalitat pròpia i, sobretot, amb possibilitat de conversa amb el lector. Aquí hi ha una diferència important.

Tornar a ser útils

El professor García Avilés relaciona també l’experiència d’Elxnews amb el cansament davant l’excés d’informació. El Digital News Report 2025 del Reuters Institute for the Study of Journalism constatava que el 37% dels espanyols evitava activament les notícies, percentatge que arribava al 44% entre els menors de 34 anys.

Davant d’aquesta saturació, Elxnews no proposa més informació, sinó menys i més útil. Potser aquesta és la idea que més m’interessa de tot plegat.

Hem parlat moltes vegades en aquest bloc de la crisi del model de negoci, dels algoritmes, de Google, de les xarxes socials, de la intel·ligència artificial i de la dificultat dels mitjans de proximitat per arribar als públics més joves. Tot això és real i continuarà condicionant el futur de la premsa.

Però Pamplonews i Elxnews ens recorden una cosa bastant més elemental: abans de preguntar-nos per quina plataforma distribuirem les notícies, potser hauríem de preguntar-nos quines informacions necessita realment la persona que tenim a l’altra banda.

No sé si WhatsApp serà una de les grans portes d’entrada al periodisme local dels pròxims anys. El que sí sembla clar és que portar la informació allà on ja és el lector, escoltar-lo, convertir-lo en membre d’una comunitat i oferir-li alguna cosa útil cada dia és una idea prou senzilla perquè valgui la pena observar-la.

Sobretot perquè, en el fons, no estem parlant de cap revolució tecnològica. Estem parlant de tornar a fer una cosa que la millor premsa local sempre havia sabut fer: conèixer la gent a qui s’adreça i explicar-li allò que passa al seu costat i que li importa.- Estanis Alcover i Martí / EL BLOC DE L’ESTANIS – Comunicació 360º (Il·lustració: mip.umh)