Certament, la irrupció de la intel·ligència artificial ha obert un debat intens sobre el futur del periodisme. Entre advertiments sobre automatització i promeses de productivitat, sovint plana una idea inquietant: la possible substitució de part del treball informatiu.

En aquest escenari, la premsa local acostuma a aparèixer com un dels sectors més fràgils. Recursos limitats, equips petits i mercats reduïts semblen situar-la en una posició especialment exposada.

Però hi ha una lectura alternativa que guanya pes: la IA no només no hauria de debilitar el periodisme de proximitat, sinó que podria reforçar-ne les bases més sòlides.

Una idea que arriba de França

Una publicació recent vinculada al Festival de l’Info Locale (FIL) i a Ouest Médialab descriu l’experiència de dos mitjans nord-americans —el Philadelphia Inquirer i el Seattle Times— que han incorporat perfils especialitzats en IA i han desenvolupat eines pròpies per a les redaccions.

El resultat no és la substitució del treball periodístic, sinó una reorganització: automatització de tasques repetitives, millora de l’accés als arxius, transcripció de reunions públiques o detecció de temes d’interès local. La conclusió és clara: la tecnologia, ben aplicada, pot alliberar temps per fer més i millor periodisme.

El que la IA no pot fer

Els sistemes d’IA són extraordinàriament eficients processant informació existent. Però no generen coneixement original. No assisteixen a plens municipals. No recorren els carrers. No estableixen relacions de confiança amb entitats, veïns o institucions. No detecten conflictes latents abans que esclatin…

Aquest coneixement (el que neix del territori) continua sent exclusivament humà. I és aquí on la premsa de proximitat manté la seva principal fortalesa.

La paradoxa de la IA

Com més s’estengui l’ús de sistemes d’intel·ligència artificial per respondre preguntes informatives, més dependran aquests sistemes de fonts fiables. Quan un ciutadà pregunti per una obra pública, un servei municipal o un conflicte local, la qualitat de la resposta dependrà de la qualitat del periodisme que hi ha al darrere. Sense informació local rigorosa, no hi haurà res a sintetitzar.

En aquest sentit, la IA no substitueix el periodisme de proximitat: el fa més necessari.

De mitjà a infraestructura informativa

Aquest canvi implica una transformació de fons. Els mitjans ja no són només destinacions informatives, sinó també fonts que alimenten ecosistemes digitals i sistemes d’IA.

Alguns editors europeus ja plantegen que aquest ús dels continguts ha de ser reconegut i remunerat, perquè forma part del valor informatiu que generen.

La premsa local i comarcal, precisament perquè produeix informació original i difícilment replicable, pot ocupar un paper central en aquest nou escenari.

Més temps per fer periodisme

La IA també pot tenir un impacte molt concret en les redaccions: reduir el pes de les tasques rutinàries. Transcripcions, resums, classificació de dades, adaptació de formats o suport a la producció de continguts poden automatitzar-se parcialment.

Això no hauria de traduir-se en menys periodisme, sinó en més temps per investigar, contrastar i explicar millor el que passa al territori.

La confiança com a actiu clau

En un context de saturació informativa i creixent preocupació per la desinformació, la confiança esdevé un recurs estratègic. Com és sabut, la premsa local parteix d’un avantatge evident: proximitat amb els lectors, fonts identificables i capacitat de verificació directa dins la comunitat.

Aquest capital de credibilitat difícilment pot ser replicat per sistemes automatitzats.

Una conclusió amb perspectiva

La història del periodisme està plena de prediccions de substitució tecnològica que no s’han complert. Cada innovació ha canviat el sector, però no l’ha eliminat.

• La intel·ligència artificial no serà una excepció.

• No resoldrà els problemes estructurals de la premsa local, però pot reforçar el seu paper dins l’ecosistema informatiu.

• Perquè les màquines poden processar informació, però encara depenen de qui la produeix.

• I en l’àmbit local, això continua tenint un nom molt concret: periodisme.

Potser la paradoxa més interessant d’aquest moment és aquesta: com més intel·ligents siguin les màquines, més valuós esdevindrà el coneixement arrelat al territori. I això, per a la premsa local i comarcal -de proximitat-, no és una amenaça. És una oportunitat.- Estanis Alcover i Martí / EL BLOC DE L’ESTANIS – Comunicació 360º (Il·lustració: Com&Médias)