Un nou estudi recollit per Neel Dhanesha a Nieman Lab, a partir de dades del Media Insights Project (AP-NORC, American Press Institute i Northwestern Medill), torna a posar sobre la taula una idea que sovint apareix de manera intuïtiva en el debat sobre el consum de notícies: no totes les informacions afecten igual emocionalment a les audiències.

La recerca, centrada en els Estats Units, apunta una conclusió clara: la majoria de les notícies que no són locals generen més estrès en la ciutadania que les informacions de proximitat. No es tracta només d’interès o rellevància, sinó d’impacte emocional.

El factor emocional del consum informatiu

L’estudi parteix d’una observació que connecta amb altres treballs sobre fatiga informativa: les persones no només seleccionen notícies per criteris de rellevància, sinó també per com aquestes notícies les fan sentir.

En aquest cas, els resultats indiquen que:

• les notícies locals es perceben com a més manejables emocionalment;
• el consum de notícies nacionals o internacionals genera més tensió;
• i el nivell d’estrès associat al flux informatiu global és més alt del que sovint es pressuposa.

El treball no entra tant en les causes psicològiques com en els patrons de consum, però el missatge és consistent: la distància informativa té un efecte directe en la resposta emocional del públic.

Perquè el que és llunyà pesa més

Segons l’anàlisi del Media Insights Project, una possible explicació és que les notícies no locals sovint tenen un component més abstracte i menys contextualitzat per al lector mitjà.

Els temes globals —conflictes internacionals, crisis polítiques o econòmiques, grans debats nacionals— poden generar una sensació d’exposició constant a problemes sobre els quals el lector no té capacitat d’acció directa.

En canvi, les notícies locals tendeixen a:

• estar més connectades amb l’entorn immediat;
• oferir informació més aplicable a la vida quotidiana;
• i generar una percepció més clara de control o comprensió.

Aquest contrast no implica que les notícies locals siguin “menys importants”, sinó que es processen amb una càrrega emocional diferent.

La paradoxa del periodisme contemporani

L’estudi també apunta implícitament a una paradoxa que afecta el sistema mediàtic actual: com més global és la informació, més potencial d’impacte té… però també més desgast pot generar.

En un ecosistema digital on les notícies circulen sense barreres geogràfiques, el consum informatiu tendeix a combinar:

• hiperconnectivitat;
• sobreexposició a crisis i conflictes;
• i una sensació de saturació constant.

Aquest escenari ajuda a entendre perquè alguns estudis recents parlen de “news fatigue” o fatiga informativa com un fenomen estructural, no puntual.

Què passa més enllà dels Estats Units?

L’estudi està basat en dades dels Estats Units, i això obliga a ser prudents. No es tracta d’un diagnòstic universal, sinó d’un patró observat en un context concret. Ara bé, la qüestió rellevant no és tant si el mateix passa exactament igual en altres països, sinó si la lògica que descriu és exportable.

En sistemes informatius com els europeus -i també en el cas català- hi ha alguns elements que fan plausible una dinàmica similar:

• la sobreabundància de notícies globals en el consum digital;
• la presència constant de crisis internacionals en les agendes mediàtiques;
• i la pèrdua de centralitat del consum estrictament local en moltes plataformes.

Sense afirmar una equivalència directa, sí que es pot dir que la tensió entre informació global i benestar informatiu és un debat obert també en aquests contextos.

El retorn del valor de la proximitat

Una de les lectures més interessants que permet l’estudi és la revalorització indirecta del periodisme local. En un entorn saturat de contingut global, el que és proper pot adquirir un paper inesperat: no només com a informació útil, sinó com a espai de reducció de complexitat i estrès informatiu.

Això no implica idealitzar el periodisme local, sinó reconèixer que:

• treballa amb escales més comprensibles per al públic;
• ofereix contextos més accessibles;
• i pot generar una relació més estable amb l’audiència.

En altres paraules, el valor de la proximitat no és només geogràfic, sinó també cognitiu i emocional.

Què deduïm de l’estudi?

L’estudi recollit per Nieman Lab a partir del Media Insights Project aporta una idea senzilla però rellevant: el tipus de notícia importa tant com el seu contingut.

Les dades indiquen que, en el cas analitzat als Estats Units, les notícies no locals tendeixen a generar més estrès que les de proximitat. A partir d’aquí, el debat s’obre cap a una qüestió més àmplia: com es pot construir un ecosistema informatiu que sigui alhora rellevant i sostenible emocionalment per a les audiències.

Sense estendre conclusions més enllà del que permet el propi estudi, el que sí que queda clar és que la distància informativa no és neutra. I que, en un entorn de consum globalitzat, el paper del periodisme local continua tenint una dimensió que va més enllà de la proximitat: també pot ser una forma d’ordenar el món.- Estanis Alcover i Martí / EL BLOC DE L’ESTANIS – Comunicació 360º (Il·lustració: Northwestern University)