El domini del paper: 500.000 exemplars diaris, l’IA encara marginal als mitjans

El domini del paper: 500.000 exemplars diaris, l’IA encara marginal als mitjans

Segons informa el periodista Rubén Arranz a El Confidencial, la venda de diaris no para de caure; els números són durs. El País ven diàriament 41.723 exemplars i és líder, seguit de La Vanguardia (39.308), Marca (33.539), El Correo (27.274), As (26.376), ABC (26.301) i El Mundo (26.088). Tots cauen respecte de l’any anterior. La Razón no envia dades des de fa uns quants anys a l’OJD, que és el mesurador oficial.

Dades de difusió.- Pel que fa a la difusió, no supera els 750.000 exemplars entre tots els diaris d’Espanya, quan abans de la crisi del 2008 era habitual que les grans capçaleres tiressin més de 300.000 o 400.000 exemplars cadascuna. Sense anar més lluny, a mitjan 2008, el diari generalista de Prisa difonia 460.000 periòdics al dia, davant dels 340.000 del d’Unidad Editorial i els 254.000 del de Vocento. El seu present –i una part rellevant del seu passat– ja és digital, encara que –i això passa en mitjans de paper i nadius digitals– el mercat de les subscripcions no és gran a Espanya. És com si un negoci no acabés de morir mentre un altre no garanteix l’autonomia financera de les empreses periodístiques. És com si un negoci no acabés de morir mentre un altre no s’acaba d’enlairar, explica Arranz.

El diari més difós d’Espanya és el gratuït 20 Minutos, amb 119.145 exemplars de paper; seguit d’El País, amb 44.138; La Vanguardia, amb 41.711; La Voz de Galícia, amb 39.020; Marca, amb 34.964; El Correo, amb 29.121; i As, amb 28.389. Hi ha una altra dada que resulta reveladora sobre l’evolució del sector: el 2007, es van requerir al mes, de mitjana, 70.666 tones de paper per als diaris espanyols. L’estimació per a tot 2026 és d’ unes 53.000.

Aquesta tendència decreixent la donen per descomptada els editors espanyols, que es dediquen cada any a intentar contenir la pèrdua que els genera el paper amb una altra activitat, de vegades, de negocis complementaris al periodístic… o directament diferents. Per Arranz, la seva nova (o última) preocupació té a veure amb la intel·ligència artificial i amb els beneficis o perjudicis que genera al negoci.

El Confidencial explica, gràcies a la ploma de Rubén Arranz, que GfK ha començat a oferir a l’Associació de Mitjans d’Informació (AMI) informes periòdics sobre el trànsit que deriven les eines d’intel·ligència artificial als mitjans de comunicació i les dades no conviden precisament a l’optimisme. ChatGPT ‘converteix’ tan sols el 0,42% de les consultes que rep , davant del 0,16% de Gemini i el 0,05% de Copilot. No és habitual que qui rep l’explicació de la IA sobre un esdeveniment en concret acudeixi posteriorment a la font de què el chatbot ha extret la informació.- EL BLOC DE L’ESTANIS – Comunicació 360º (Il·lustració: APM)