La premsa afronta la transformació digital amb el repte de mantenir la confiança mentre creix el debat sobre la desinformació. Els mitjans busquen reforçar el paper informatiu en un escenari marcat per les noves tecnologies, la regulació digital i els canvis en el consum de notícies. Així ho recull el darrer informe Digital News Report (DNR 2026) del Reuters Institute de la Universitat d’Oxford. Com a dades cridaneres, la confiança en les notícies puja dos punts respecte a l’any passat i se situa al 33% i fins a un 53% dels enquestats afirmen que els mitjans locals d’informació són fiables.

La premsa de proximitat manté un paper clau en l’ecosistema informatiu espanyol com a part del seguiment de l’actualitat més propera, en un moment en què el sector afronta una transformació profunda per l’avenç digital, l’expansió de les plataformes i el debat sobre la desinformació .

La confiança en les notícies ha pujat 2 punts percentuals fins al 33%, cosa que situa Espanya a la meitat de la taula dels 48 mercats analitzats. La majoria dels mitjans registren un augment de la confiança, però persisteixen moltes diferències entre enquestats d’esquerres i de dretes, cosa que reflecteix la polarització.

Catalunya no s’esmenta, però hi és

L’estudi parla d’Espanya però Catalunya hi és. Crec que aquí hi ha dues lectures possibles, i totes dues són interessants.

La primera és metodològica. El Digital News Report treballa amb dades estatals i no entra habitualment en les diferències territorials internes. Quan diu que el 53% dels espanyols considera fiables els mitjans locals, està agregant realitats molt diverses: Catalunya, Galícia, Euskadi, Castella i Lleó o Andalusia no tenen la mateixa tradició ni la mateixa densitat de capçaleres locals. Per tant, el percentatge espanyol és una mitjana que probablement amaga diferències significatives.

La segona lectura és més de fons. Si hi ha una comunitat autònoma que pot explicar bona part d’aquesta confiança en la informació de proximitat és precisament Catalunya. Aquí la premsa local i comarcal no és un fenomen recent ni marginal, sinó una estructura informativa construïda durant més de dos segles. Des de les primeres publicacions locals del segle XIX fins a l’actual xarxa de setmanaris, quinzenals, digitals i emissores locals de ràdio i televisió, Catalunya ha desenvolupat un ecosistema únic a l’Estat.

Això permet formular una hipòtesi raonable: la confiança que el DNR detecta en els mitjans locals no s’explica només per la proximitat geogràfica, sinó per la relació històrica de confiança construïda entre els mitjans i les seves comunitats. I en aquest terreny Catalunya és probablement un dels millors exemples europeus.

De fet, hi ha un element que sovint passa desapercebut. La confiança en els mitjans locals (53%) és vint punts superior a la confiança general en les notícies (33%). Aquesta diferència és enorme. Ve a dir que molts ciutadans desconfien del sistema informatiu en conjunt però continuen confiant en els mitjans que coneixen, que identifiquen amb el seu territori i amb professionals propers.

A Catalunya això encaixa perfectament amb la funció històrica de la premsa comarcal. Els lectors no només consumeixen informació; sovint coneixen personalment els periodistes, els editors o els col·laboradors. El mitjà forma part de la vida comunitària. Aquesta proximitat genera un capital de confiança que és molt difícil de reproduir des de grans plataformes globals o des de mitjans d’abast estatal.

Per això, més que lamentar que l’informe no citi Catalunya explícitament, es podria fer una lectura inversa: el DNR 2026 confirma amb dades allò que el sector de la premsa de proximitat catalana fa dècades que defensa. En plena era de la desinformació, de la polarització política i de la irrupció de la intel·ligència artificial, la credibilitat continua estant estretament vinculada a la proximitat, al coneixement del territori i a la relació directa amb la comunitat.

Potser la reflexió final seria aquesta: quan el Reuters Institute constata que els mitjans locals són els que generen més confiança, està descrivint una realitat que a Catalunya no és nova. És, en bona mesura, el resultat de més de dos-cents anys de periodisme de proximitat i d’un model que ha convertit la informació local en un servei públic i en un element de cohesió social. Precisament per això, Catalunya podria ser vista no com una excepció dins del fenomen, sinó com una de les seves principals explicacions.- Estanis Alcover i Martí / EL BLOC DE L’ESTANIS – Comunicació 360º (Il·lustració: Reuters Institute)