El triomf del digital: xarxes socials (+11,9%, 426,7 M€), search (+8,4%, 466,8 M€) i cinema (+7,4%, 9,9 M€) lideren l’expansió en un context global de transició cap al món online.

Les xarxes socials experimenten un creixement espectacular del 11,9%, assolint els 426,7 milions d’euros en inversió publicitària i situant-se com el tercer mitjà per volum, només per darrere de la televisió i el search. Aquest últim, amb un augment del 8,4%, arriba als 466,8 milions, consolidant-se com el segon mitjà amb més pes. El cinema, tot i ser el menys rellevant en xifres absolutes (9,9 M€), registra un notable increment del 7,4%. Aquests tres sectors, amb un fort component digital, sumen més de 900 milions d’euros i demostren que el futur de la publicitat passa, inevitablement, per la transformació tecnològica i per la capacitat d’arribar als consumidors allà on es trobin: a les pantalles dels seus dispositius.

La televisió lineal, el gran perdedor: -2,8% (759,5 M€) i pèrdua de quota respecte a 2025, un senyal d’alerta que confirma la tendència europea

El mitjà que durant dècades ha dominat el panorama publicitari espanyol veu com la seva inversió es redueix un 2,8% respecte al primer semestre de 2025, passant de 781,7 a 759,5 milions d’euros, una tendència que coincideix amb la observada en altres països europeus. Aquesta caiguda no és només una qüestió de xifres, sinó també de quota de mercat: la televisió en obert passa d’un 89,6% a un 89,4%. Atresmedia, amb una caiguda del 1,8% (de 324,7 a 318,9 M€), i Mediaset, amb un descens del 4,1% (de 315,9 a 302,8 M€), perden pes respecte a l’any anterior, mentre que les televisions autonòmiques (-3,4%, 40,7 M€) i locals (-5%, 1 M€) també registren retrocessos.

Premsa escrita: estabilitat aparent (344,1 M€, +0,2%), però amb un futur incert per als editors, especialment a Catalunya

Diaris i dominicals es mantenen pràcticament estables, amb un lleuger increment del 0,2% (de 343,3 a 344,1 milions d’euros), però aquesta aparenta calma amaga una realitat més complexa i preocupant, especialment per als editors de mitjans de comunicació. El descens de les revistes (-2,3%, de 101,1 a 98,8 M€) i la pressió creixent del digital posen en qüestió el futur d’un sector que, a Catalunya, encara manté una base sòlida gràcies a la confiança del lector i a la seva arrelament local. La premsa local i comarcal, en particular, ha de fer front a aquest nou escenari amb creativitat, qualitat i una aposta decidida pel periodisme de proximitat, l’únic que pot diferenciar-la en un món dominat pels algoritmes i les notícies virals.

Ràdio i publicitat exterior: creixement moderat (3,3% i 5%, respectivament) però necessari en un mercat fragmentat

La ràdio i l’àudio digital, que inclou podcasts i plataformes de streaming, creixen un 3,3% fins als 293 milions d’euros (de 283,7 a 293 M€), demostrant que el so segueix sent un mitjà rellevant per als anunciants. La publicitat exterior, per la seva banda, augmenta un 5% (de 213,1 a 223,7 M€), aprofitant la recuperació de la mobilitat i el consum fora de casa. Aquests mitjans demostren que, malgrat el domini del digital, encara hi ha espai per als formats tradicionals, sempre que sàpiguen adaptar-se als nous hàbits de consum.

InfoAdex i Correos: il·luminant el marketing directe en paper amb dades inèdites que completen el mapa publicitari

Per primer cop, gràcies a un acord amb Correos, InfoAdex comença a publicar dades mensuals d’aquest sector, fins ara opac. En el primer semestre de 2026, el marketing directe en paper mou 24.139 milions d’euros. La venta a distància (27%, 6.521 M€) i la distribució i gran consum (22,2%, 5.352 M€) són els principals sectors, seguits per altres empreses (20,3%), operadors logístics (12,5%) i associacions/ONG (10,5%).

Un mercat en plena transformació: el digital ja supera el 55% del total (1.694,1 M€) i obliga a repensar els models de negoci

La inversió publicitària total assoleix els 3.039,9 milions d’euros, un 4,7% més que en 2025. El component digital, amb 1.694,1 milions (55,7%), representa ja més de la meitat del pastís, mentre que el no digital (1.345,8 M€) perd pes. Aquesta realitat obliga als editors a repensar els seus models de negoci i a adaptar-se a un entorn dominat pels gegants tecnològics. La pregunta és urgent: com poden sobreviure la premsa i la televisió tradicional en un món on els algoritmes decideixen què, quan i com es consumeix, i on la confiança del lector és l’únic actiu que pot fer la diferència?.- Estanis Alcover i Martí / EL BLOC DE L’ESTANIS – Comunicació 360º (Il·lustració: InfoAdex)

Font: Dades extretes del comunicat d’InfoAdex del 30 de juliol de 2026.