La Generalitat de Catalunya va destinar el 2025 més de 50 milions d’euros a publicitat institucional, segons dades oficials del Govern. L’augment és del 8,6% respecte del 2024 i situa la despesa en el punt més alt dels últims anys.
En comparació, el Govern espanyol va invertir 88 milions d’euros, però el càlcul per habitant dibuixa una diferència notable: 6,2 euros per ciutadà en el cas català, davant dels 1,8 euros del conjunt de l’Estat.
Compra de mitjans i creativitat
La partida principal —50 milions d’euros— es va destinar a compra de mitjans, gestionada per les agències UM, Carat, Havas Media i WPP Media. El pressupost executat en creativitat va ser de 2,9 milions d’euros.
TVC continua sent el primer receptor
La televisió pública catalana (TV3) va rebre 4,2 milions d’euros, un 23% més que l’any anterior. A aquesta xifra s’hi sumen 577.000 euros per a 3Cat, la plataforma digital de la CCMA.
Les televisions d’àmbit estatal van quedar molt lluny: Antena 3 va ingressar 34.000 euros, i Telecinco, 8.000 euros.
Les plataformes digitals van captar imports més elevats: Amazon Prime (328.000 €), Netflix (246.000 €) i Disney+ (218.000 €).
La Vanguardia i El Periódico lideren la premsa
En premsa escrita, La Vanguardia va ser el mitjà amb més ingressos procedents de la Generalitat: 2,3 milions d’euros, un 48% més. El Periódico va quedar pràcticament empatat, amb 2,2 milions (+37%).
Altres capçaleres van registrar descensos: Ara va rebre 1 milió d’euros (-14%) i El Punt Avui, 682.000 euros (-3%).
Entre els diaris estatals, destaca El País, amb 455.000 euros, gairebé el doble que el 2024. El Mundo va ingressar 92.000 euros, i ABC, 47.000 euros.
Digital: redistribució i creixements desiguals
La inversió digital va estar liderada per El Periódico, amb 1,1 milions d’euros (+41%). El va seguir Ara, amb 1 milió (+10%), i La Vanguardia, amb 937.000 euros (-13%).
Entre els natius digitals catalans, NacióDigital manté la seva posició amb 689.000 euros, una xifra similar a la del 2024. ElNacional va rebre 530.000 euros (-20%), mentre que Crónica Global va escalar fins als 216.000 euros, multiplicant per 2,5 la quantitat de l’any anterior.
En l’àmbit estatal, ElDiario.es va ser el digital que més fons va captar: 420.000 euros (+36%). Público va sumar 392.000 euros (+5%). El Confidencial va ingressar 144.000 euros, i El Español, 26.000 euros.
Les plataformes socials també van tenir un pes rellevant: Meta va obtenir 855.000 euros (-5%) i YouTube, 426.000 euros (+23%).
Ràdio: RAC1 amplia distància
En el sector radiofònic, RAC1 va consolidar el lideratge amb 2,2 milions d’euros, un 15% més. Catalunya Ràdio va rebre 828.000 euros, un descens del 19%.
La SER va superar la ràdio pública catalana amb 840.000 euros (+56%), als quals cal sumar els 436.000 euros de Los 40. COPE va ingressar 220.000 euros, i Onda Cero, 411.000 euros.
Grups de comunicació: Godó encapçala el rànquing
Per grups empresarials, el Grup Godó va ser el principal receptor de publicitat institucional, amb 6,5 milions d’euros. El segueixen Prensa Ibérica, amb 4,7 milions, i Prisa, amb 2,1 milions.
Els editors en català: menys publicitat, més subvencions
La informació del portal Menjòmetre, que rastreja subvencions i contractes públics, permet completar el mapa amb els editors en català:
Hermes Comunicacions (El Punt Avui)
- 821.350 € en subvencions de la Generalitat
- 295.420 € en contractes d’ajuntaments
Diari Ara
- 1.000.000 € en publicitat institucional (dada Dircomfidencial)
- 869.650 € en subvencions de la Generalitat
Segre
- 342.870 € en subvencions de la Generalitat
Edicions Intercomarcals Regió 7)
- 361.810 € en subvencions
Edicions Digitals de Premsa Local
- 316.530 € en subvencions
- 201.320 € en contractes de diputacions
AMIC (Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació)
- 519.070 € en subvencions
- Xarxa de mitjans digitals locals i comarcals
APPEC (Associació de Publicacions Periòdiques en Català)
- 375.750–269.810 € en subvencions i contractes
- Revistes i publicacions periòdiques en català
ACPC (Associació Catalana de la Premsa Comarcal)
- 300.000–350.000 € en subvencions anuals
- Xarxa de capçaleres comarcals en paper i digitals
Aquest conjunt d’editors —majoritàriament en català i amb forta implantació territorial— mostra un patró clar: reben menys publicitat institucional directa, però concentren bona part del suport estructural en forma de subvencions i contractes menors.
Un mercat dual
La combinació de dades revela una estructura dual:
- La publicitat institucional es concentra en tres grans grups generalistes.
- Els editors en català depenen sobretot de subvencions i contractes.
Això reforça la idea d’un ecosistema mediàtic on la visibilitat i l’audiència determinen la publicitat, mentre que la política lingüística i territorial orienta les subvencions.
GRÀFIC EDITORIAL PER TRAMS
Tram 1 — Grans grups generalistes (publicitat institucional)
- Grup Godó — 6,5 M€
- Prensa Ibérica — 4,7 M€
- Prisa — 2,1 M€
Concentren més del 70% de tota la publicitat institucional destinada a grups mediàtics.
Tram 2 — Editors catalans d’àmbit nacional (publicitat + subvencions)
- Ara — 1 M€ (pub.) + 869.650 € (subv.)
- Hermes Comunicacions (El Punt Avui) — 821.350 € (subv.) + 295.420 € (ajunt.)
Pes rellevant en subvencions, però lluny dels grans grups en publicitat directa.
Tram 3 — Editors regionals i locals (subvencions + contractes)
- Edicions Intercomarcals (Regió 7) — 361.810 €
- AMIC — 519.070 €
- APPEC — 375.750–269.810 €
- ACPC — 300.000–350.000 €
Teixit territorial que manté la presència del català en la premsa local i comarcal, amb un pes estructural en subvencions.- Estanis Alcover i Martí / EL BLOC DE L’ESTANIS – Comunicació 360º (Il·lustració: Premsa Comarcal)