La intel·ligència artificial té, en general, bona premsa. Pot semblar una afirmació sorprenent en un moment en què sovintegen les advertències sobre la desinformació, la destrucció de llocs de treball, els drets d’autor o la pèrdua de control sobre les noves tecnologies. Però les dades indiquen que les informacions favorables a la IA superen clarament...
Hi ha entrevistes que, sense fer grans proclames, posen damunt la taula qüestions que mereixen una reflexió reposada. És el cas de la conversa que la periodista Anna Estartús manté amb Lluís Costa, director de la Càtedra Hipòlit Nadal i Mallol de Periodisme i Revistes en Català i professor durant vint-i-cinc anys de la Universitat...
De tant en tant, un article llegit gairebé per casualitat acaba portant-te força més lluny del que esperaves. M’ha passat amb un text de la Frankfurter Allgemeine Zeitung sobre la manera com els alemanys s’informen de política. L’article (que m’envia un ex-col·lega de MIDAS) em va cridar l’atenció, però encara m’ha interessat més anar a...
Hi ha articles que ajuden a posar ordre en un debat que sovint queda atrapat entre l’alarma i l’entusiasme. El d’Earl J. Wilkinson, director executiu de la International News Media Association (INMA), n’és un. Publicat el 2 d’octubre, «The news business is learning what it actually owns» planteja una qüestió que em sembla especialment oportuna:...
Hi ha preguntes que fa només uns anys podien semblar pròpies d’una novel·la d’espies. Pot un periodista saber si algú està llegint els seus missatges, escoltant les seves converses o seguint els seus moviments? I, sobretot, pot garantir a una font que allò que li explica continuarà sent confidencial? No és la primera vegada que...
Quan Santiago Tejedor publica La enseñanza del ciberperiodismo el 2006, el debat era Internet i la irrupció d’un nou ecosistema informatiu. Vint anys després, el professor de la UAB torna al mateix terreny, però amb un paisatge completament diferent: la intel·ligència artificial ja no és una promesa, sinó una infraestructura que condiciona rutines, llenguatges i...
Quan el novembre de l’any passat vaig parlar en aquest bloc de l’Escut Europeu de la Democràcia, em vaig fixar sobretot en la resposta europea davant la desinformació, les ingerències estrangeres i la manipulació de l’espai informatiu. La iniciativa acabava de ser presentada per la Comissió Europea i plantejava una qüestió que continua ben oberta:...
Durant els darrers anys hem parlat molt de com la intel·ligència artificial pot escriure un text, resumir un document, transcriure una entrevista o proposar un titular. Però la següent etapa ja ha començat i pot tenir conseqüències encara més importants per al periodisme: la IA agentiva. És a dir, sistemes que no es limiten a...
Semblaria una pregunta fàcil. Els periodistes hem treballat durant dècades donant per descomptat que sabíem què era notícia i què no ho era. Però avui la resposta ja no és tan senzilla. Una informació que arriba per TikTok és notícia? Ho és un vídeo d’un creador de continguts? Un pòdcast? La resposta d’un xatbot d’intel·ligència...
La moderació algorítmica continua sent un terreny hostil per als mitjans europeus. I, tanmateix, des del 2025 existeix un mecanisme que hauria de servir-los de protecció: el que a França ja anomenen “le bouclier européen”, l’escut europeu. És la metàfora que resumeix l’article 18 de l’European Media Freedom Act (EMFA), un instrument que obliga les...