El Reuters Institute for the Study of Journalism acaba de publicar el Digital News Report (DNR) d’enguany, l’estudi més complet dels mitjans de comunicació en línia. Ofereix una anàlisi detallada dels mercats de notícies digitals en 48 països de tots els continents, i ofereix l’oportunitat d’analitzar les tendències al llarg dels 14 anys d’existència del DNR.
L’estudi arriba enguany amb una idea de fons que travessa pràcticament tots els mercats analitzats: la informació continua sent central en la vida de les persones, però els mitjans ja no controlen com, on ni a través de qui arriba al públic.
L’estudi, basat en desenes de milers d’enquestes a desenes de països (entre els quals Espanya), consolida una tendència que ja fa anys que s’intuïa, però que ara esdevé estructural: el sistema informatiu s’ha desplaçat definitivament cap a un ecosistema fragmentat, dominat per plataformes, intermediaris tecnològics i nous actors que no són mitjans en el sentit clàssic del terme.
En aquest context, el periodisme no desapareix, però deixa de ser la porta d’entrada principal a la informació.
Un ecosistema informatiu cada vegada més fragmentat
El primer gran diagnòstic del DNR 2026 és la continuïtat i també l’ aprofundiment de la fragmentació informativa. Les audiències ja no es concentren en un petit conjunt de marques periodístiques, sinó que reparteixen el seu consum entre xarxes socials, plataformes de vídeo, cercadors i agregadors, i cada vegada més també assistents d’intel·ligència artificial.
El consum de notícies es dilueix dins d’un flux més ampli de continguts on conviuen entreteniment, opinió, informació i recomanacions algorítmiques. Aquesta hibridació no és nova, però sí més intensa que mai.
El resultat és un entorn en què la notícia deixa de ser un producte clarament identificable per convertir-se en una peça més dins d’un corrent continu de continguts.
Els creadors i les plataformes guanyen terreny
Una de les tendències més significatives que recull l’informe és el paper creixent dels creadors de contingut com a intermediaris informatius. Influencers, podcasters i creadors digitals ocupen espais que tradicionalment havien estat reservats als mitjans. En molts casos no produeixen informació primària, però sí que la seleccionen, la contextualitzen o la reinterpretan per a audiències específiques.
Aquest canvi té una conseqüència directa: la confiança ja no es diposita només en les marques periodístiques, sinó també en figures individuals que construeixen comunitats pròpies.
Al mateix temps, les plataformes -especialment les centrades en vídeo- consoliden el seu paper com a principal porta d’entrada a les notícies, especialment entre els públics més joves.
La irrupció dels xatbots d’intel·ligència artificial
Una de les novetats més rellevants d’aquesta edició és la consolidació dels sistemes d’intel·ligència artificial generativa com a eina d’accés a la informació. Tot i que encara es troben en una fase inicial d’adopció informativa, l’informe ja detecta un ús creixent de xatbots per consultar notícies, resumir esdeveniments o obtenir explicacions contextuals sobre l’actualitat.
Aquesta intermediació algorítmica introdueix un canvi qualitatiu important: per primera vegada, una part del públic no accedeix a les notícies a través de mitjans ni de xarxes socials, sinó a través d’una conversa amb una interfície d’IA que selecciona, sintetitza i reformula la informació.
El Reuters Institute alerta implícitament del repte que això suposa per a la visibilitat dels mitjans i per a la traçabilitat de les fonts.
Més interès per les notícies a Espanya
El capítol dedicat a Espanya, elaborat per investigadors de la Universitat de Navarra (Roncesvalles Labiano, Aurken Sierra, María F. Novoa Jaso i Alfonso Vara) dibuixa un panorama amb matisos. D’una banda, es detecta una certa recuperació de l’interès per les notícies, després d’anys de declivi o estancament. Les audiències mostren una disposició lleugerament més alta a seguir l’actualitat informativa. Aquesta dada, però, conviu amb una realitat més complexa: el consum informatiu continua estant altament mediatitzat per plataformes i xarxes socials, i la competència per l’atenció és més intensa que mai.
Tres de cada quatre espanyols dubten de la informació a internet
Un dels elements més rellevants del cas espanyol és el nivell de desconfiança envers la informació que circula a internet. L’informe apunta que una majoria molt àmplia de ciutadans manifesta dubtes sobre la veracitat de les notícies que troba a la xarxa. Aquest element és especialment significatiu perquè no es limita als mitjans, sinó que afecta el conjunt de l’ecosistema digital.
La conseqüència directa és una paradoxa evident: es consumeixen més continguts informatius que mai, però alhora creix la percepció d’incertesa sobre què és fiable i què no ho és.
Aquest context reforça la importància de la verificació i del paper dels mitjans com a actors de validació informativa, encara que aquests no sempre siguin el punt d’entrada principal.
El vídeo s’imposa com a llenguatge informatiu
El format audiovisual continua guanyant centralitat, especialment en entorns digitals. El vídeo curt, vertical i altament consumible s’imposa com a llenguatge dominant en xarxes socials, i condiciona també la manera com els mitjans adapten els seus continguts. Aquesta transformació no és només tècnica, sinó també narrativa: la informació es condensa, es simplifica i s’adapta a dinàmiques d’atenció molt més breus.
Per als mitjans, això implica un doble repte: mantenir el rigor informatiu en formats cada vegada més breus i competitius, i alhora preservar espais de profunditat per a l’anàlisi i el context.
Els mitjans locals com a actiu de confiança
En aquest escenari fragmentat, els mitjans locals, comarcals i de demarcació apareixen com un dels actors amb millor posicionament relatiu pel que fa a la confiança. La proximitat, el coneixement del territori i la relació directa amb les comunitats continuen sent factors diferencials que resisteixen millor la desintermediació algorítmica.
En un entorn on la informació circula de manera descontextualitzada i sovint deslligada de les fonts originals, aquesta capacitat d’arrelament territorial esdevé un valor estratègic. No es tracta només de competència informativa, sinó de rellevància social.
Una paradoxa estructural
El Digital News Report 2026 deixa una paradoxa clara: la demanda d’informació no desapareix, però el sistema que la distribueix ha canviat de manera irreversible. Els mitjans ja no són el centre del sistema, sinó un node més dins d’una xarxa complexa d’intermediaris tecnològics, creadors i plataformes.
Aquesta transformació no implica necessàriament un empobriment informatiu, però sí una pèrdua de control estructural per part del periodisme.
En resum
El repte que dibuixa el DNR 2026 no és només tecnològic, sinó també cultural i institucional. Els mitjans han de conviure amb un ecosistema on la visibilitat depèn cada vegada menys de la seva pròpia distribució i cada vegada més de lògiques externes. En aquest context, el valor del periodisme no desapareix, però s’ha de redefinir constantment. I probablement, com suggereix el cas espanyol, la clau no està tant en recuperar el control de la distribució com en reforçar allò que encara és difícil de substituir: la confiança, la proximitat i la capacitat d’interpretar la realitat en contextos concrets.- ESTANIS ALCOVER i MARTÍ (Publicat originalment a l’Observatori de la Comunicació a Catalunya (OCC) – Il·lustració: (Reuters Institute)