L’Associació de la Premsa de Madrid (APM) va presentar ahir, dia 16, l’Informe Anual de la Professió Periodística 2024. La presidenta de l’APM, Maria Rey, va afirmar que “la prioritat és recuperar la confiança en la professió. Volem que l’any 2025 serveixi per fer un gran debat sobre l’estat del periodisme; des del compromís amb la societat, però també compromís amb la professió; des de l’autocrítica, però recuperant l’autoestima”. I va prosseguir: “Els ciutadans no ens posen tan mala nota, però perceben que estem polaritzats…; es percep que hem perdut independència, que les pressions són més grans que abans i que els mitjans són menys autònoms”, va apuntar la presidenta de l’APM.

L’Informe Anual de la Professió Periodística 2024, elaborat per l’Associació de la Premsa de Madrid, reflecteix que un 83% dels periodistes creuen que la imatge de la societat és negativa i el 47% consideren que l’esgrogueïtat i el sensacionalisme són la causa principal del distanciament. Aquest distanciament ha crescut els darrers anys: el percentatge era d’un 76% el 2018 i del 81% el 2023, segurament per les raons exposades.

Segons l’informe, tots els mitjans tradicionals cauen en penetració, menys les revistes. La ràdio és el mitjà que menys contribueix a estendre el sensacionalisme. Davant les xarxes socials (50%), la televisió 45%), els diaris digitals (40%) o els diaris en paper (13%), a la ràdio els enquestats li atribueixen tan sols un 7%, sent el mitjà més contingut en la utilització del sensacionalisme com a tècnica per assolir més audiència.

Preguntats els periodistes enquestats sobre com creuen que la població s’informa del què passa al seu voltant, les xarxes socials obtenen el percentatge majoritari, amb un 82%, la televisió ocupa el segon lloc, amb un 63%, els diaris digitals situen al tercer lloc (51%), i la ràdio ‘convencional’ figura en quart lloc, amb un 36%. L’enquesta desglossa el resultat de ‘ràdio digital’, amb un 7% de seguiment. En total, la ràdio és consultada per un 43% de la població.

Preguntats els periodistes enquestats sobre com creuen que la població s’informa del que passa al seu voltant, les xarxes socials obtenen el percentatge majoritari, amb un 82%, la televisió ocupa el segon lloc, amb un 63%, els diaris digitals situen al tercer lloc (51%), i la ràdio ‘convencional’ figura en quart lloc, amb un 36%. L’enquesta desglossa el resultat de ‘ràdio digital’, amb un 7% de seguiment. En total, la ràdio és consultada per un 43% de la població.

Precarietat: llargues jornades, equips reduïts i baixos salaris

La precarietat laboral (16%) continua sent el problema més gran de la professió, seguida de la mala retribució del treball periodístic (12%). La manca de rigor i neutralitat en l’exercici professional, la manca d’independència política o econòmica i la polarització política dels mitjans passen a ser aquest any les tres qüestions més greus per als enquestats (11%, en els tres casos).

La precarietat es reflecteix sobretot en la durada de les jornades laborals, que en més de la meitat dels casos superen les 40 hores setmanals permeses per la llei, i fins i tot el 20% supera les 45 hores.

A la precarietat se sumen els baixos salaris que un percentatge elevat de periodistes perceben per la seva feina. L’enquesta revela que al voltant d’un 40% dels contractats a mitjans i en comunicació corporativa perceben entre 1.000 i 2.000 euros. Entre els autònoms que treballen en mitjans, el grup més nombrós també cobra salaris entre 1.000 i 2.000 euros (34%). En canvi, en el cas dels comunicadors autònoms, la proporció més gran es troba entre els que guanyen entre 2.000 i 3.000 euros (33%).

Com a dada rellevant, el 75% dels enquestats assegura que la precarietat laboral està incidint en la qualitat informativa del seu medi, un problema que podria resoldre’s principalment amb augments salarials i amb més personal als equips de treball , segons estimen.

Finalment, cal destacar que el 82% dels professionals de la informació consideren que els mitjans estan actualment més identificats amb determinades ideologies o partits polítics. En aquesta qüestió coincideixen tant periodistes com ciutadans, gairebé en idèntic percentatge, ja que el 83% de la població espanyola també ho estima així.

Trobareu més informació en aquest enllaç.- El Bloc de l’Estanis/Comunicació 360º (Il·lustració: APM)