L’Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2025 del CAC dibuixa un sector econòmicament sòlid, amb més empreses, ocupació i facturació, mentre el consum es desplaça cap a les plataformes, les xarxes socials i els nous usos de la intel·ligència artificial.

Cada any, l’Informe sobre l’audiovisual a Catalunya del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) es converteix en una de les radiografies més completes de l’estat del sector. L’edició de 2025 confirma una tendència que ja s’intuïa en els darrers exercicis: l’audiovisual català gaudeix d’una bona salut econòmica, però viu immers en una transformació profunda dels hàbits de consum, dels models de negoci i dels processos de producció.

El document descriu un ecosistema que creix en dimensió empresarial i en capacitat productiva, mentre el consum abandona progressivament els canals tradicionals per instal·lar-se en entorns digitals, sota demanda i cada vegada més fragmentats.

Un sector que continua expandint-se

Les dades econòmiques són probablement el missatge més positiu de l’informe. Segons les xifres recollides pel CAC a partir de dades d’ACCIÓ, el sector audiovisual català va assolir una facturació de 9.120 milions d’euros, un increment del 5,6% respecte de l’any anterior. També va créixer el nombre d’empreses, fins a les 4.457, i l’ocupació, que s’acosta als 45.000 llocs de treball.

El creixement no és conjuntural. El CAC destaca que tant les dades d’ACCIÓ com les d’Idescat mostren una evolució sostinguda des de la recuperació posterior a la pandèmia.

La producció i el desenvolupament d’entreteniment audiovisual continuen sent el principal motor econòmic del sector, concentrant la meitat de la facturació i gairebé la meitat de l’ocupació.

L’informe també posa en relleu el dinamisme de l’ecosistema emprenedor. Les startups audiovisuals a Catalunya ja són 380, el doble que el 2019.

La televisió perd pes, però TV3 manté el lideratge

La transformació dels hàbits de consum continua avançant. La televisió lineal segueix perdent temps d’atenció i la TDT cedeix protagonisme davant dels serveis digitals i sota demanda. El consum televisiu diari per persona va tornar a disminuir el 2025.

Malgrat aquesta tendència, TV3 manté una posició sòlida. Va ser la cadena més vista a Catalunya per setzè any consecutiu i va obtenir una quota del 14,2%, el seu millor registre des dels anys de la pandèmia.

La ràdio presenta una realitat diferent. Continua sent el mitjà tradicional més estable, amb 93 minuts diaris d’escolta, mentre RAC1 va superar el milió d’oients entre setmana i va revalidar el lideratge per dissetè any consecutiu.

El fenomen del pòdcast també es consolida. Un de cada cinc catalans el considera una de les seves fonts d’informació.

Plataformes i xarxes: el nou centre del consum audiovisual

L’informe confirma que les plataformes de vídeo sota demanda continuen guanyant terreny. Netflix manté el lideratge a Catalunya, seguida de Prime Video i Movistar+.

En paral·lel, la plataforma pública 3Cat continua consolidant-se. En el seu segon aniversari va superar els 240 milions de reproduccions i ja comptava amb més d’un milió i mig de persones registrades.

Però el gran canvi estructural es produeix en les xarxes socials. El CAC assenyala que han deixat de ser un fenomen exclusivament juvenil per convertir-se en un hàbit transversal. Instagram, YouTube i TikTok competeixen directament amb la televisió per l’atenció dels usuaris, especialment entre els més joves, que les utilitzen com a principal via d’accés a l’actualitat.

Aquesta conclusió coincideix amb els diagnòstics dels informes anuals de l’Ofcom britànic i del Reuters Institute, que també constaten un desplaçament progressiu del consum informatiu cap a plataformes socials i entorns audiovisuals digitals.

El català guanya espais, però continua lluny de la normalitat digital

Un dels apartats més interessants de l’informe és el dedicat a la presència del català. El CAC constata que la llengua manté una situació relativament sòlida en els mitjans tradicionals, però continua mostrant dèficits importants en l’ecosistema digital.

A les plataformes de vídeo sota demanda, Filmin és la que ofereix una proporció més elevada d’obres disponibles en català, amb un 20,7%, mentre que Disney+ es queda en un 2,2%.

La situació és encara més delicada a les xarxes socials. Només el 28,2% dels vídeos creats per creadors catalans són en català, i cap dels usuaris d’especial rellevància inscrits en el registre estatal utilitza el català com a llengua vehicular principal.

En canvi, els pòdcasts mostren una evolució positiva. El directori Audiocat ja supera el miler de pòdcasts en català i acumula més de 44.000 episodis indexats.

La intel·ligència artificial entra definitivament a l’agenda audiovisual

Si hi ha una qüestió transversal en aquesta edició és la intel·ligència artificial. L’informe dedica una atenció especial a les experiències de grans organitzacions internacionals com el New York Times i la BBC, que ja utilitzen eines pròpies per resumir continguts, analitzar grans volums de dades o agilitzar processos editorials.

Particularment interessant és el cas de la BBC, que aplica la IA per generar resums informatius i donar suport al seu sistema de cobertura local, el Local Democracy Reporting Service.

Pel que fa a Catalunya, el CAC recull les conclusions del primer estudi del Col·legi de Periodistes sobre l’ús de la IA. Els professionals expliquen que les aplicacions més habituals són la generació d’esborranys, la transcripció d’entrevistes, els resums i diverses tasques rutinàries.

Resulta especialment rellevant que els mitjans consultats no perceben la IA com una amenaça directa per a l’ocupació periodística. Les principals preocupacions se centren en els biaixos, les bombolles informatives i els riscos de desinformació.

Aquesta cautela es veu reforçada pels resultats de l’estudi conjunt de la BBC i la Unió Europea de Radiodifusió, que el CAC cita extensament. Segons aquesta recerca, gairebé la meitat de les respostes generades per assistents d’IA sobre notícies presentaven algun problema significatiu de qualitat informativa.

Una indústria en expansió davant un canvi d’època

La principal conclusió de l’Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2025 és que el sector arriba a aquesta nova etapa des d’una posició de fortalesa. Creixen les empreses, la facturació i l’ocupació; es manté la capacitat de producció; augmenta la inversió pública i es consoliden projectes estratègics com Catalunya Media City.

Tanmateix, l’escenari de consum és radicalment diferent del de fa només una dècada. Les plataformes, les xarxes socials, els creadors de continguts i la intel·ligència artificial han alterat els equilibris tradicionals. El repte ja no és només produir continguts, sinó garantir-ne la visibilitat, la qualitat, la sostenibilitat econòmica i, en el cas català, també la presència de la llengua pròpia en els nous entorns digitals.- ESTANIS ALCOVER i MARTÍ (publicat originalment a l’Observatori de la Comunicació a Catalunya (OCC) – (Il·lustració: CAC)

Font: Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), Informe sobre l’audiovisual a Catalunya