L’EGM torna a fer el que sempre fa: ordenar el mapa mediàtic català a partir de les grans audiències i deixar, en segon terme, una realitat molt més fragmentada però decisiva per entendre el sistema comunicatiu del país. Les onades de la 3a de 2025 i la 2a de 2026 no escapen d’aquesta dinàmica, però sí que permeten detectar algunes tendències rellevants si s’analitzen amb una mirada més àmplia, especialment en l’àmbit dels mitjans de proximitat.

La pregunta no és només qui lidera el rànquing. La pregunta és una altra: què passa amb el conjunt del sistema informatiu quan mirem més enllà dels grans actors?

Els grans líders: estabilitat amb ajustos

En el segment radiofònic, el duel entre les dues grans emissores catalanes continua marcant el relat. A finals de 2025, RAC1 es movia en xifres rècord, superant el milió d’oients en alguns períodes, mentre que Catalunya Ràdio es mantenia en una forquilla propera als 700.000.

A la 2a onada de 2026, el panorama es manté en essència, però amb un lleuger ajust: RAC1 conserva el lideratge amb més d’un milió d’oients, mentre Catalunya Ràdio baixa lleugerament fins als 672.000.

La Cadena SER a Catalunya, per la seva banda, consolida la tercera posició amb xifres entorn del mig milió d’oients, mantenint el seu paper d’actor rellevant però clarament per sota dels dos líders.

Conclusió en aquest segment: no hi ha ruptura, sinó consolidació d’un sistema radiofònic fortament polaritzat en dos grans pols i un tercer espai estable.

El que realment interessa: el mapa dels mitjans de proximitat

Si ens quedéssim aquí, l’anàlisi seria incompleta. Perquè el que l’EGM no destaca en portada és precisament el que defineix l’ecosistema català: la densitat de mitjans de proximitat.

Entre 2025 i 2026 no s’observa un canvi disruptiu, però sí tres tendències que es poden llegir amb claredat:

1. Resistència estructural del model local.- La premsa comarcal i local continua mostrant una característica clau: no depèn de grans pics, sinó de continuïtat. Les capçaleres locals rarament protagonitzen titulars per creixements espectaculars, però tampoc pateixen caigudes brusques.

Això és rellevant perquè indica un model basat en:

• fidelitat territorial,
• consum habitual,
• i relació directa amb la comunitat.

En un entorn de consum fragmentat, aquesta estabilitat és un actiu estratègic.

2. Invisibilitat mediàtica, rellevància real.- L’EGM continua situant els grans grups com a referència, però el conjunt dels mitjans de proximitat (comarcals, locals i també de demarcació) configura un volum agregat molt significatiu.

El problema no és la manca d’audiència, sinó la dispersió de l’impacte: cada capçalera té un pes modest en solitari, però el sistema en conjunt és una peça central del consum informatiu a Catalunya.

Aquesta és una de les paradoxes del model català: un ecosistema molt potent en agregat, però poc visible en la narrativa general.

3. Continuïtat en el valor de la proximitat.- Entre 2025 i 2026 es manté una idea que altres estudis (com el Digital News Report del Reuters Institute) també han apuntat: la proximitat continua associada a confiança i utilitat informativa.

L’EGM no mesura confiança directament, però sí hàbits. I els hàbits mostren una persistència clara: el consumidor no abandona fàcilment el mitjà que li explica el seu entorn immediat.

Això és especialment visible en:

• premsa local,
• ràdios municipals o territorials,
• i mitjans digitals d’àmbit reduït.

El contrast amb els grans mitjans

Mentre els grans mitjans competeixen en un espai de volum i lideratge absolut, els mitjans de proximitat operen en una lògica diferent:

• Els grans creixen o baixen en termes de milers d’oients o lectors a escala global.
• Els locals es juguen la seva posició en la constància i la relació amb el territori.

Aquest contrast no és anecdòtic, sinó estructural. I explica per què l’EGM, quan es llegeix en profunditat, no només parla de mitjans, sinó de models de comunicació coexistents.

Què ens diu realment la comparativa 2025–2026?

Si posem les dues onades en paral·lel, la conclusió no és un canvi sobtat, sinó una fotografia de continuïtat amb tensió latent:

• Els grans mitjans consoliden posicions.
• El sistema radiofònic es manté estable amb lleugeres variacions.
• I el sistema de proximitat continua sent la base invisible però estructural del consum informatiu.

No hi ha símptomes de col·lapse ni d’expansió espectacular del model local. Però sí una cosa més subtil i potser més important: resistència en un entorn de fragmentació creixent.

El que no surt als titulars

L’EGM continuarà generant titulars sobre lideratges i competicions entre grans emissores. Però la lectura més interessant és una altra: Catalunya manté un ecosistema mediàtic dual:

• d’una banda, grans marques amb capacitat massiva;
• de l’altra, una xarxa extensa de mitjans locals que sosté el consum informatiu quotidià.

I entre aquests dos nivells no hi ha substitució, sinó convivència. Potser aquesta és la idea central que deixa aquesta comparativa entre 2025 i 2026:

El futur del sistema mediàtic català no es juga només en els lideratges, sinó en la capacitat de mantenir viu el teixit de proximitat que dona densitat informativa al territori.- Estanis Alcover i Martí / EL BLOC DE L’ESTANIS – Comunicació 360º (Il·lustració: Avante Medios)