La intel·ligència artificial ha estat una de les grans protagonistes del XXXII Congrés Internacional de la Sociedad Española de Periodística (SEP), celebrat recentment al Campus de Gandia de la Universitat Politècnica de València. No podia ser d’una altra manera. Des de fa dos anys, la irrupció de les eines d’IA generativa ha alterat les rutines professionals, els models de distribució de continguts i fins i tot la manera com els ciutadans accedeixen a la informació.

Però una lectura atenta dels debats, les ponències i les línies de recerca presents al congrés permet arribar a una conclusió interessant: el futur del periodisme no es jugarà només en la tecnologia. Al darrere de les discussions sobre IA apareixen qüestions encara més decisives, com la confiança, la sostenibilitat econòmica dels mitjans, la verificació dels continguts i la capacitat de construir comunitat al voltant de les capçaleres informatives.

En certa manera, la intel·ligència artificial és el context. Els grans reptes continuen sent els de sempre. Així ho van veure a Gandia.

La IA deixa de ser una novetat

Durant els primers mesos de popularització de les eines generatives, bona part del debat es va centrar en les seves possibilitats i riscos. Avui la situació és diferent. La majoria de professionals assumeixen que aquestes eines han arribat per quedar-se i que formaran part de les redaccions, de la mateixa manera que internet, les xarxes socials o els telèfons intel·ligents van acabar integrant-se en la pràctica periodística.

La pregunta ja no és si s’utilitzaran, sinó com. Això implica establir criteris de transparència, definir responsabilitats editorials i garantir que l’automatització no comprometi els principis bàsics del periodisme. També obliga a reforçar els mecanismes de supervisió humana i a mantenir la traçabilitat dels continguts.

En aquest sentit, el debat acadèmic sembla haver evolucionat. La IA ja no és vista únicament com una amenaça o una oportunitat, sinó com una tecnologia que obliga a repensar el paper del periodista en un ecosistema informatiu cada vegada més complex.

La verificació es converteix en una competència essencial

Un dels aspectes més destacats del congrés ha estat el pes creixent de la verificació i de l’alfabetització mediàtica. La proliferació de continguts generats artificialment, la facilitat per crear imatges, vídeos o àudios manipulats i la rapidesa amb què circula la informació han convertit la verificació en una funció central de qualsevol mitjà de comunicació.

Ja no es tracta només de la feina dels equips especialitzats en fact-checking. La necessitat de contrastar, contextualitzar i explicar els processos de verificació afecta tota la cadena de producció periodística.

Per als mitjans locals, aquesta circumstància pot representar una oportunitat. La proximitat a les fonts, el coneixement directe del territori i la relació amb les comunitats ofereixen avantatges que difícilment poden replicar les plataformes globals o els sistemes automatitzats.

Quan la desinformació augmenta, la confiança esdevé un actiu encara més valuós.

La sostenibilitat entra de ple en el debat acadèmic

Potser la novetat més rellevant és que la sostenibilitat dels mitjans ha deixat de ser considerada una qüestió exclusivament empresarial. Fa només uns anys, els congressos acadèmics tendien a concentrar-se en les narratives, les audiències o els impactes socials de la comunicació. Avui cada vegada és més habitual trobar investigacions sobre subscripcions, membresies, diversificació d’ingressos, relació amb les audiències o nous models de negoci.

Aquesta evolució no és casual. Sense sostenibilitat econòmica no hi ha periodisme de qualitat. Sense empreses informatives viables resulta impossible mantenir redaccions estables, invertir en innovació o desenvolupar projectes periodístics amb vocació de servei públic.

El debat sobre els models de negoci ha deixat de ser una qüestió perifèrica per convertir-se en una preocupació central per al conjunt del sector. I això és especialment rellevant per als editors de proximitat, que fa anys que experimenten fórmules per combinar ingressos publicitaris, subscripcions, serveis, esdeveniments i col·laboracions territorials.

Una oportunitat per al periodisme de proximitat

Si hi ha una lectura que els mitjans locals poden extreure dels debats de Gandia és que moltes de les fortaleses que avui es reivindiquen coincideixen amb els seus principals atributs.

Els grans reptes identificats pels investigadors, és a dir confiança, verificació, relació amb les audiències, sostenibilitat i responsabilitat social, són precisament àmbits en què la premsa de proximitat disposa d’avantatges competitius.

En un entorn dominat per plataformes globals, algoritmes i continguts generats artificialment, el coneixement del territori es converteix en un valor diferencial.

Els mitjans locals no competeixen per volum ni per escala. Competeixen per rellevància. La seva força rau en la capacitat d’explicar allò que passa a la comunitat, d’identificar els problemes concrets dels ciutadans i de mantenir una relació directa amb els lectors.

Aquest paper adquireix una importància renovada en un moment en què una part de la ciutadania manifesta fatiga informativa, desconfiança envers les plataformes digitals i necessitat de referents informatius fiables.

El repte continua sent el mateix

Les conclusions que es poden extreure del congrés de la SEP van més enllà de la tecnologia. La intel·ligència artificial continuarà transformant les eines i els processos de producció informativa. Però els grans factors que determinaran el futur del periodisme continuen sent la credibilitat, la utilitat social i la sostenibilitat dels projectes informatius.

Per això, la pregunta fonamental no és fins on arribarà la IA, sinó quins mitjans seran capaços de reforçar la seva relació amb les comunitats a les quals serveixen.

I en aquest terreny, el periodisme de proximitat no parteix de zero. Al contrari: potser disposa avui d’algunes de les cartes més valuoses per afrontar els canvis que venen.- Estanis Alcover i Martí / EL BLOC DE L’ESTANIS – Comunicació 360º (Il·lustració: SEP)