El debat sobre el populisme fa anys que ocupa espais destacats en la política, l’acadèmia i els mitjans de comunicació. Tanmateix, rarament es pregunta als periodistes què entenen exactament per populisme i, sobretot, com afecta aquest fenomen a la seva feina quotidiana. Aquesta és precisament la qüestió que aborda l’estudi A Dangerous Concept in a Hostile Environment: Journalists’ Understandings of Populism in Italy and Spain, publicat enguany a Journalism & Mass Communication Quarterly.

La recerca està signada per Carlo Berti, investigador de la Universitat Carolina de Praga, i per les professores Carlota M. Moragas-Fernández i Arantxa Capdevila, totes dues vinculades a la Universitat Rovira i Virgili. El protagonisme català no és menor: l’estudi va ser aprovat pel Comitè Ètic d’Investigació en Persones, Societat i Medi Ambient de la URV i les entrevistes es van realitzar en italià, castellà i català.

Els autors van entrevistar vint periodistes italians i espanyols especialitzats en la cobertura de forces de dreta radical populista per conèixer de primera mà com interpreten aquest concepte i quines conseqüències té sobre la professió periodística. El resultat és una investigació que ofereix una mirada especialment valuosa perquè no analitza els discursos dels polítics ni el contingut de les notícies, sinó la percepció dels professionals que conviuen diàriament amb aquest fenomen.

Un concepte que els periodistes coneixen millor del que sembla

Una de les conclusions més interessants de l’estudi és que els periodistes entrevistats tenen una idea força precisa del que és el populisme. Lluny de la imatge d’un terme difús o desconegut, les seves definicions coincideixen amb molts dels elements que apareixen en la literatura acadèmica.

Els professionals identifiquen com a característiques habituals del populisme l’apel·lació constant al «poble», l’oposició entre ciutadania i elits, la simplificació de problemes complexos, la recerca de solucions aparentment fàcils, el lideratge carismàtic i la construcció d’adversaris polítics o socials als quals atribuir els mals del sistema. En alguns casos també hi associen elements de nacionalisme o sobiranisme.

Paradoxalment, aquesta relativa claredat conceptual contrasta amb la percepció que tenen sobre l’ús públic del terme. Molts entrevistats consideren que la paraula «populisme» s’ha convertit en una etiqueta excessivament flexible que sovint serveix més per desacreditar adversaris polítics que no pas per descriure fenòmens concrets.

Per què els autors parlen d’un «concepte perillós»?

El títol de l’estudi no és casual. Quan els autors qualifiquen el populisme de «concepte perillós» no es refereixen tant al fenomen polític en si mateix com a la manera com la paraula és utilitzada en el debat públic i mediàtic.

La majoria dels periodistes entrevistats es mostren escèptics sobre la utilitat del terme. Consideren que sovint s’utilitza de forma vaga, imprecisa i polititzada. Alguns afirmen que ha acabat esdevenint una mena de calaix de sastre on hi caben realitats molt diferents. Altres alerten que determinats actors polítics han convertit el concepte en una arma retòrica per deslegitimar rivals ideològics.

Aquesta percepció genera una contradicció que els autors destaquen de manera explícita. D’una banda, els periodistes entrevistats demostren conèixer força bé el fenomen. De l’altra, consideren que el terme ha perdut bona part de la seva capacitat analítica a causa dels abusos que n’ha fet el debat polític i mediàtic.

Quan els mitjans passen a ser l’enemic

Si hi ha una qüestió que apareix de manera recurrent en les entrevistes és la relació conflictiva entre determinades forces populistes i el periodisme. Els participants expliquen que nombrosos dirigents populistes presenten els mitjans de comunicació com a part de les elits o del sistema establert. Aquesta narrativa contribueix a generar desconfiança cap als periodistes i afavoreix un clima d’hostilitat que, segons els entrevistats, es manifesta tant des de les direccions polítiques com des de les seves bases socials.

Els autors descriuen aquest fenomen com un entorn hostil que adopta formes diverses. En alguns casos es tradueix en dificultats per accedir a determinades fonts informatives o en la negativa de certs dirigents a respondre preguntes. En altres, deriva en insults, campanyes de desprestigi, assetjament digital o amenaces. Alguns dels periodistes entrevistats expliquen haver patit episodis de violència verbal i fins i tot agressions físiques.

La conseqüència és que la cobertura d’aquestes formacions exigeix sovint mesures de protecció addicionals i estratègies específiques per garantir la seguretat personal. Alguns professionals relaten que han eliminat perfils a les xarxes socials, han utilitzat pseudònims o han modificat hàbits de treball per reduir riscos.

Les debilitats del periodisme amplifiquen el problema

L’estudi evita explicacions simplistes. Els autors insisteixen que els problemes que experimenten els periodistes no poden atribuir-se exclusivament al populisme.

Les entrevistes mostren que molts professionals interpreten aquesta hostilitat dins un context més ampli marcat per la precarietat laboral, la reducció de recursos a les redaccions, la pèrdua d’autoritat dels mitjans tradicionals i l’impacte de les xarxes socials sobre els processos informatius.

La desintermediació apareix com un factor especialment rellevant. Els líders polítics poden comunicar-se directament amb els seus seguidors sense necessitat dels mitjans tradicionals, la qual cosa redueix el paper dels periodistes com a intermediaris i facilita la difusió de missatges sense contrast ni contextualització.

Segons els investigadors, la combinació entre polarització política, transformació digital i debilitament econòmic dels mitjans crea un escenari en què les estratègies hostils envers el periodisme esdevenen encara més efectives.

Conclusions: el problema no és definir el populisme

La principal aportació de l’estudi és probablement aquesta: els periodistes no semblen tenir grans dificultats per identificar els trets fonamentals del populisme. El problema és un altre.

Els resultats indiquen que molts professionals consideren que la paraula «populisme» ha estat tan utilitzada, reinterpretada i instrumentalitzada que sovint ha perdut bona part de la seva utilitat descriptiva. El concepte continua present en el debat públic, però ja no sempre ajuda a entendre millor la realitat política.

En canvi, allò que preocupa de manera molt més directa els periodistes és l’augment de l’hostilitat cap als mitjans. Les dificultats d’accés a les fonts, la pressió a les xarxes socials, els insults, les amenaces i la violència apareixen com a experiències molt més tangibles que qualsevol debat teòric sobre definicions.

Per això els autors conclouen que la relació entre populisme i periodisme no es pot entendre únicament des de la teoria política. Cal observar també les condicions materials en què treballen els professionals, les debilitats estructurals dels mitjans i les noves formes de confrontació que han emergit en l’ecosistema digital. El retrat que emergeix de les entrevistes és el d’una professió que continua intentant exercir la seva funció democràtica en un entorn cada vegada més complex, polaritzat i hostil.- Estanis Alcover i Martí / EL BLOC DE L’ESTANIS – Comunicació 360º (Il·lustració: ECPS)