Un estudi fet entre més de 6.000 lectors de 38 mitjans locals nord-americans aporta algunes pistes interessants. Les diferències amb Catalunya són grans, però també hi ha lliçons que convé no passar per alt.

«El nostre públic és dinàmic i les nostres estratègies també ho han de ser». La frase és de Lizzie Schiffman Tufano, responsable d’ingressos de Block Club Chicago, i resumeix força bé l’esperit d’un estudi publicat recentment per la Medill School of Journalism de la Northwestern University i Press Forward Chicago. L’informe, elaborat a partir de més de 6.000 enquestes entre els usuaris de 38 mitjans locals de Chicago i els seus suburbis, vol ajudar les redaccions a conèixer millor els seus lectors i orientar les seves decisions editorials.

És evident que la realitat dels Estats Units és molt diferent de la catalana. El model empresarial, la cultura de les donacions i fins i tot els hàbits de consum informatiu tenen poc a veure amb els nostres. Però això no impedeix que l’estudi contingui algunes idees que també poden ser útils per als mitjans de proximitat d’aquí.

Els mitjans locals continuen generant comunitat

Una de les conclusions més interessants és que la gran majoria dels enquestats consumeixen informació local perquè volen sentir-se més connectats amb la seva comunitat i ser millors ciutadans. El 88% afirma que la informació local els ajuda a estar més ben informats i el 82% diu que reforça el sentiment de pertinença.

En realitat, aquesta és una de les grans fortaleses dels mitjans de proximitat catalans. En un moment en què les plataformes globals tendeixen a uniformitzar els continguts, la informació local continua oferint alguna cosa que cap algoritme no pot reproduir: la proximitat, el coneixement del territori i la capacitat d’explicar allò que afecta directament la vida quotidiana dels ciutadans.

No és casualitat que els informes del Reuters Institute que ja s’han comentat a El Bloc de l’Estanis, continuïn mostrant que els mitjans locals són, en molts països, dels que mantenen uns nivells de confiança més elevats.

El periodisme local fa ciutadans més actius

L’estudi de Chicago també mostra una relació directa entre consum informatiu i participació cívica. El 64% dels enquestats assegura que ha votat després d’haver-se informat en mitjans locals i el 62% afirma que ha mantingut converses sobre temes públics a partir del que havia llegit o escoltat.

Aquesta dada reforça una idea que sovint oblidem: el valor dels mitjans de proximitat no es mesura únicament en audiències o pàgines vistes. El seu impacte és molt més profund. Ajuden a crear ciutadans informats, fomenten el debat i contribueixen a la cohesió social.

No és exagerat afirmar que el periodisme local i comarcal forma part de la infraestructura democràtica de qualsevol comunitat.

Cal conèixer millor les audiències

Potser la lliçó més útil de l’estudi és una altra. Molts dels responsables dels mitjans participants reconeixen que les dades obtingudes els han permès descobrir mancances i replantejar prioritats. Alguns han detectat temes insuficientment coberts; altres han identificat nous canals per arribar a determinats segments de població.

Aquest és un terreny on la premsa de proximitat catalana encara té marge de millora. Coneix molt bé el territori, però no sempre disposa d’estudis sistemàtics sobre els hàbits, les expectatives i les necessitats dels seus lectors.

Durant anys, moltes decisions editorials s’han pres a partir de la intuïció, que continua essent necessària, però que avui ja no és suficient. Escoltar l’audiència i disposar de dades fiables és una necessitat estratègica.

La comunitat no es construeix només des d’una pantalla

L’informe constata, a més, que els canals digitals tradicionals no arriben a tots els públics. Alguns mitjans han descobert que els actes presencials i les iniciatives comunitàries són eines eficaces per ampliar la seva base de lectors.

No és una conclusió estranya. També a Catalunya molts mitjans han anat incorporant clubs de subscriptors, jornades, premis, conferències o activitats culturals. La relació amb els lectors és cada vegada menys unidireccional i més comunitària.

Els mitjans locals no competeixen només per oferir informació. També competeixen per crear vincles!

No tot és traslladable

Tanmateix, cal evitar extrapolacions simplistes. El model nord-americà presenta diferències importants. Per començar, bona part dels projectes periodístics de Chicago compten amb el suport de fundacions i organitzacions sense ànim de lucre. Press Forward Chicago ha destinat més de quatre milions de dòlars a reforçar l’ecosistema informatiu local des del 2023.

També les dades sobre disposició a pagar són particulars. El 69% dels enquestats assegura que contribueix econòmicament a algun mitjà local, però els mateixos autors admeten que la mostra està formada per lectors especialment implicats. Quan una altra enquesta de Medill es va dirigir a la població general de l’àrea de Chicago, el percentatge baixava al 15%. La prudència, per tant, és imprescindible.

La gran lliçó continua sent la mateixa

Més enllà de les xifres, l’estudi deixa una impressió clara. Els mitjans locals continuen sent rellevants perquè ofereixen alguna cosa que les plataformes globals, les xarxes socials i fins i tot la intel·ligència artificial difícilment podran substituir: la capacitat de generar confiança i sentiment de pertinença.

Potser aquesta és la gran lliçó que arriba de Chicago. No cal perseguir audiències massives ni competir amb els gegants tecnològics en el seu terreny. La força dels mitjans de proximitat continua residint en allò que sempre els ha fet indispensables: conèixer la comunitat, explicar-la i contribuir a cohesionar-la. I això, tant a Chicago com a Catalunya, continua essent un actiu de primer ordre. Baixeu una versió completa en PDF de l’informe.– Estanis Alcover i Martí / EL BLOC DE L’ESTANIS – Comunicació 360º (Il·lustració: Local News Initiative)