La Comissió Europea ha publicat el Codi de bones pràctiques sobre el marcatge i l’etiquetatge dels continguts generats per intel·ligència artificial, una eina voluntària destinada a facilitar el compliment de les obligacions de transparència previstes a l’Article 50 de la Llei europea d’IA. Les noves exigències entraran en vigor el 2 d’agost de 2026 i afecten especialment els continguts generats o manipulats amb IA que puguin induir a error.

Tot i que el text s’adreça principalment als proveïdors i als usuaris professionals de sistemes d’IA generativa, el seu impacte arriba de ple als mitjans de comunicació. També als editors de proximitat.

Més transparència, no menys periodisme

La filosofia del Codi és clara. Segons la Comissió Europea, les obligacions de transparència tenen l’objectiu de «reduir els riscos d’engany i manipulació» i de «preservar la integritat de l’ecosistema informatiu».

El document estableix dues grans obligacions:

La primera recau sobre les empreses que desenvolupen eines d’IA generativa, que hauran d’incorporar mecanismes de marcatge tècnic dels continguts generats o manipulats.

La segona afecta els usuaris professionals d’aquestes eines —i aquí entren els mitjans—, que hauran d’identificar clarament determinats continguts produïts amb IA.

La Comissió resumeix aquesta exigència amb una frase prou explícita: «Els deepfakes i els textos generats o manipulats amb IA publicats sobre assumptes d’interès públic hauran d’estar clarament etiquetats».

Què significa això per a un periòdic local?

No vol dir pas que qualsevol notícia redactada amb l’ajuda d’un assistent d’IA hagi d’anar etiquetada. No. El mateix Codi fa una distinció important entre els continguts creats íntegrament per la IA i aquells en què hi ha una supervisió editorial humana significativa. El focus se situa sobretot en els textos generats automàticament i en els continguts audiovisuals susceptibles de crear confusió.

A la pràctica, això vol dir que un setmanari local/comarcal que utilitzi eines d’IA per resumir notes de premsa, corregir textos o suggerir titulars no haurà necessàriament d’indicar-ho als lectors. Però sí que haurà de ser especialment transparent si publica imatges, vídeos, àudios o textos elaborats substancialment per IA sobre qüestions d’interès públic.

Més que una amenaça, això es pot interpretar com una oportunitat. La credibilitat és precisament un dels principals actius de la premsa local catalana.

Una oportunitat per diferenciar-se

El Reuters Institute fa anys que mostra que els mitjans de proximitat mantenen nivells de confiança més elevats que molts mitjans generalistes. En aquest context, la transparència sobre l’ús de la IA pot convertir-se en un factor de diferenciació.

El Codi inclou fins i tot una sèrie d’icones oficials que es podran utilitzar gratuïtament per identificar els continguts generats amb IA. La idea és crear un llenguatge visual comú a tota la Unió Europea.

Això pot facilitar que un lector de Vic, Manresa o Tortosa identifiqui immediatament si una imatge o un vídeo han estat creats artificialment.

A Espanya, el debat ja ha començat

Espanya és un dels estats que ha anat més enllà en la transposició dels principis de la Llei europea d’IA. El govern espanyol ja va anunciar un règim sancionador sever per als casos en què no s’identifiquin correctament els continguts sintètics, especialment els «deepfakes». Les sancions previstes podrien arribar als 35 milions d’euros o al 7% de la facturació global de l’empresa infractora.

Encara que aquestes mesures estan pensades sobretot per a grans plataformes i proveïdors tecnològics, el missatge és inequívoc: la transparència deixa de ser una recomanació ètica per convertir-se progressivament en una obligació reguladora.

I a Catalunya?

Catalunya disposa d’un ecosistema de premsa de proximitat especialment dens, amb centenars de capçaleres agrupades al voltant de l’ACPC i de l’AMIC. En molts casos, es tracta d’estructures petites i mitjanes que ja experimenten amb eines d’intel·ligència artificial per millorar la productivitat.

El nou Codi europeu probablement no exigirà grans canvis en les rutines editorials quotidianes. Però sí que reforça una idea que encaixa perfectament amb els valors tradicionals del periodisme local: explicar als lectors com es fa la informació.

Potser, en un món cada vegada més ple de continguts sintètics, la proximitat i la transparència acabaran essent un avantatge competitiu.

És més una guia que una imposició

La Comissió Europea insisteix que l’adhesió al Codi és voluntària. Però també subratlla que els signants disposaran de «més seguretat jurídica» i d’una aplicació més homogènia de les obligacions a tota la Unió.

En el fons, la UE no sembla voler frenar la incorporació de la IA a les redaccions, sinó evitar que aquesta erosioni la confiança del públic. I aquesta és una preocupació que els editors de premsa local coneixen molt bé a casa nostra.

Perquè, al capdavall, la qüestió no és si la IA entrarà als mitjans. Això ja està passant. La pregunta és si els lectors continuaran sabent distingir què és real, què és artificial i, sobretot, qui respon del que es publica.- Estanis Alcover i Martí / EL BLOC DE L’ESTANIS – Comunicació 360º (Il·lustració: DEDEP)