PER ESTANIS ALCOVER i MARTÍ, periodista i consultor

Està escrit i no té volta de full: els mitjans de comunicació estan perdent trànsit de Google i Facebook a causa dels canvis d’algorisme. A més, la intel·ligència artificial està començant a proporcionar resultats de cerca directament, reduint encara més les visites al lloc. En general, els ingressos publicitaris han baixat i la demanda d’eines d’IA noves i més ràpides per crear contingut està creixent.

Mentrestant, els sistemes tecnològics obsolets són costosos de mantenir i dificulten la innovació. Una possible sortida? Alliberar els actuals equips tecnològics d’aquestes càrregues per desbloquejar el potencial creatiu i elevar el periodisme.

Desbrossem els perquès. Els ingressos estan disminuint per quant els anuncis tradicionals ja no ofereixen el CPM (cost per mil impressions) com es feia abans. Atreure i retenir subscriptors digitals serà –i ja ho és ara– cada cop més difícil, i les altes taxes de rotació detectades, sobretot en els grans mitjans, estan perjudicant el resultat final.

El recent informe Innovation in News Media parla d’un tema clau: els models de negoci i com mantenir la sostenibilitat en un món on el creixement dels ingressos de les subscripcions s’està alentint i els ingressos publicitaris estan caient en picat. Per aconseguir això cal fer un pas endavant, cert. Però, construir i mantenir la tecnologia dels mitjans és costós i complex. Fins i tot amb equips dedicats a aquesta tasca, com tenen les grans capçaleres; crear sistemes efectius és un repte.

Llegeixo sobre el món dels mitjans de comunicació d’arreu del món cada dia. Un va passar tres anys construint un nou sistema, només per quedar-se amb un deute tècnic i un producte semifuncional quan el seu desenvolupador principal va marxar. Estan atrapats amb anys de deute tècnic i probablement sabien que això sempre estava malament.

La tecnologia pot canviar la publicació de notícies automatitzant les tasques mundanes i accelerant el lliurament i la producció de contingut. Tanmateix, molts editors veuen la tecnologia com una barrera més que com un facilitador. Segurament perquè volen llibertat creativa, la possibilitat d’actualitzar ràpidament les portades amb notícies d’última hora, i una narració fluida i atractiva per a peces de format llarg. No obstant això, les seves sol·licituds sovint es queden encallades en un endarreriment cada cop més gran a mesura que avança la big tech, com reconeix Jan Thoresen, conseller delegat de Labrador CMS, d’Oslo, tot parlant de com les empreses de mitjans escandinaus col·laboren en tecnologia.

Tornant a l’informe Innovation in News Media, presentat la primera setmana de juny (el seu accés és de pagament), veiem com els editors es veuen obligats a potenciar cada vegada més els models freemium i els murs de pagament dinàmics. “La flexibilitat dels murs de pagament dinàmics que ajusten l’accés en funció del comportament i la implicació de l’usuari proporciona un equilibri òptim entre la generació d’ingressos dels lectors i el manteniment dels ingressos publicitaris. Aquest enfocament permet als editors adaptar les seves estratègies a diferents segments de públic, millorant l’experiència de l’usuari i maximitzant el potencial d’ingressos”, diu textualment l’informe.

Feta aquesta ràpida revista al panorama dels mitjans, què passaria si poguessin cooperar en els reptes tecnològics més importants del sector i compartir solucions amb els competidors? Aquesta és, precisament, la tasca de Labrador CMS, un sistema de gestió de continguts escandinau basat en el núvol per a editors professionals i redaccions que creixen ràpidament. L’essència és compartir tecnologia. D’aquesta manera es poden reduir els costos operatius i els editors poden optar per centrar-se en problemes reals, com la millora de les capes de dades, l’ajustament dels models d’IA, l’optimització dels embuts de vendes i la reducció de la pèrdua. “Aquest enfocament cooperatiu”, escriu Jan Thoresen, “no només és eficient, sinó també sostenible. Assegura que tots els editors, independentment de la mida, puguin sobreviure i prosperar en l’era digital”.

El fet és que un centenar d’editors de 12 països han unit forces per utilitzar aquesta plataforma de diaris en més de 300 periòdics en línia. Aquesta iniciativa subratlla un principi poderós: la competència en contingut continua sent ferotge, però la col·laboració en tecnologia pot conduir a un èxit transformador. Ajuntar-se un grup d’editors –ho poden fer, per exemple, des d’alguna de les patronals de premsa local catalana– i treballar plegats en els avenços tecnològics faria aquesta col·laboració sostenible i alliberaria recursos per a un periodisme encara de més qualitat. No en va, l’impacte de la digitalització en els mitjans de comunicació i el que es coneix com a polimediatització (una nova teoria dels mitjans digitals en les relacions interpersonals) ha transformat les regles que regeixen la indústria dels mitjans. A més, l’impacte de la intel·ligència artificial en el periodisme implica nous reptes i oportunitats tant per als creadors com per als consumidors, que han d’adquirir noves competències i habilitats, així com una major consciència ètica i social sobre l’ús responsable de la IA.

En les Jornades dels Mitjans Nòrdics, celebrades el mes de maig passat a Bergen, Vibeke Fürst Haugen, executiva de la Corporació de Radiodifusió Noruega (NRK), va destacar la importància d’una competència saludable en continguts alhora que va defensar les eines tecnològiques compartides. De la mateixa manera, Pål Nedregotten, director de tecnologia de NRK, va destacar els beneficis de la col·laboració de tota la indústria en projectes tecnològics específics. Els líders d’Schibsted i Bonnier News, dos dels principals editors de diaris d’Escandinàvia, es van fer ressò d’aquest sentiment al congrés mundial de mitjans de comunicació INMA de 2024 a Londres, advocant per comprar en lloc de construir solucions tecnològiques.

Un tema referent en totes les trobades d’editors d’enguany, a fora i a casa nostra, és la velocitat increïble a la qual avança la tecnologia, que, al seu torn, obliga les empreses de mitjans a adaptar-se constantment. Els resultats de les dues jornades d’editors subratllen la importància d’invertir en tecnologia, recerca i capital humà. No obstant això, també posen l’accent a les seves conclusions en la necessitat d’abordar el procés d’innovació de manera gradual i reflexiva, sense deixar-se endur per l’emoció que pot generar la implantació d’aquests canvis.

La tecnologia canvia cada vegada més de pressa i estar al dia és una bestial necessitat. El que abans trigava nou mesos a desenvolupar-se ara es pot fer en nou minuts, va ser el títol d’una taula rodona a l’esdeveniment de Bergen. Segurament, però, adaptar aquest model de negoci entre els editors petits i mitjans és gairebé inabastable. La solució escandinava de Labrador CMS, analitzada a Bergen, és una de les possibles solucions per mantenir a ratlla el vertigen de la piconadora tecnològica. (Il·lustració: Hochschule Luzern)

hub.hslu.ch – Hochschule Luzern