Des de fa un quart de segle, a aquest congrés hi assisteixen algunes de les ments més brillants del periodisme, i any rere any donen un toc d’atenció a la professió. També any rere any, pocs mitjans escolten, i mentrestant, el món continua endavant, segons escriu Darío Pescador en el bloc del mateix congrés.
Més de 50 ponents i al voltant de 300 inscrits van participar dijous i divendres passats en aquesta 25a edició del congrés, en el qual es van abordar temes com la intel·ligència artificial i les seves conseqüències per al periodisme, la igualtat de gènere en les redaccions o els desafiaments del periodisme mil·lenial.
Emilio García-Ruiz, director del San Francisco Chronicle, va recordar que canviar és humà, “però aquesta vegada, els humans hem canviat fonamentalment la manera com ens comuniquem, i ja no hi ha marxa enrere. Aquest congrés ens posa sobre la taula la diferència fonamental entre el periodisme i els mitjans de comunicació, perquè no són el mateix. Fa també 25 anys les companyies discogràfiques, amenaçades per l’intercanvi de cançons a Internet, deien que allò seria la fi de la música. Per descomptat, no ho va ser. Només va ser la fi de les discogràfiques”.
El periodisme no és mort, va dir García-Ruiz. “Hem vist grans exemples de com les persones demanen i consumeixen les grans històries que els periodistes escriuen. Però també hem vist moltes maneres en què les notícies no es llegeixen, i de vegades, ni tan sols s’escriuen, sinó que es «generen». Si publiques una notícia i gairebé ningú no la llegeix, continua sent una notícia?”.
Encarna Samitier, la guanyadora del premi José Manuel Porquet d’aquest any, va recordar que el primer iPhone fa 18 anys, igual que Twitter i Facebook. “Ja és hora que deixem de sorprendre’ns, tanquem la boca i assumim que el món mai no tornarà a ser igual. La il·lusió d’Internet va ser que tothom podria triar la seva informació. El gran frau d’Internet és que estem escollint molt malament”. Emilio Domenech, el jove periodista conegut a YouTube com a @nanisimo, ho confirma: “gairebé ningú per sota de 30 anys consumeix mitjans de comunicació”. Emilio és capaç d’explicar en un vídeo de tres minuts com funcionen les eleccions als Estats Units, cosa que necessitaria almenys 2.000 paraules en un diari.
Twitter i Facebook no necessiten els mitjans, va afirmar Emilio García-Ruiz. El trànsit que les xarxes socials enviaven a les webs dels mitjans de comunicació ha desaparegut gairebé del tot. El trànsit de les cerques de Google depèn d’un fil per la intel·ligència artificial. Aquí es va acabar la partida. Només sobreviuran els pocs que tinguin subscriptors al seu nínxol”.
La periodista del New York Times María Sánchez Díez va recordar als assistents que la veritable feina del periodista no és regurgitar allò que ja existeix a Internet, sinó treure a la llum precisament allò que no hi és. La columnista Ángeles Caballero anima els periodistes a escriure de manera amena “perquè en el periodisme pequem de solemnitat i les columnes d’opinió pesen molt. Les persones que triomfen a les xarxes socials són properes i rigoroses, i mantenir el contacte constant amb els lectors és imprescindible per fer la nostra feina”.
Tornem a l’opinió de Darío Pescador en el bloc congressista: “Són 25 anys ja. A veure si ens n’assabentem. Ja no és web o paper, ja no és vídeo o text, és tot, a tot arreu, alhora. Els mitjans han de ser fascinants o essencials. Si no, les notícies són un arbre que cau i ningú no ho sent”. Bemediàtic/Àmbit d’Estratègia (Il·lustració: Congrés d’Osca)