La guerra contra la llibertat d’expressió també es lliura en democràcies. El text, publicat a The Washington Post, va ser escrit per l’editor en cap del diari The New York Times, AG Sulzberger. Planteja els desafiaments que enfronta el periodisme independent a països on històricament es va defensar la premsa com a pilar fonamental de la democràcia.

Diu que si un país és una democràcia “no es pot limitar a tancar diaris o empresonar periodistes”. En lloc seu -escriu Sulberger- “es dedica a soscavar les organitzacions de notícies independents de maneres més subtils, utilitzant eines burocràtiques com la legislació fiscal, la concessió de llicències de radiodifusió i la contractació pública. Mentrestant, recompensa els mitjans de comunicació que segueixen la línia del partit -apuntalant-los amb ingressos per publicitat estatal, exempcions fiscals i altres subvencions governamentals- i ajuda empresaris amics a comprar altres mitjans de comunicació debilitats a preus reduïts per convertir-los en portaveus del govern”.

El periodista Vicent Partal dedicava diumenge el seu editorial a Vilaweb raonant l’article de NYT. Escrivia Partal: “La sorpresa es va anar tornant inquietud a mesura que l’anava llegint. Sulzberger hi descriu amb gran detall fins a quin punt la premsa avui es troba en perill als Estats Units. Però les seues paraules em sonaven massa familiars perquè, de fet, m’anaven confirmant molts dels maldecaps greus que tenim també nosaltres ací.

“Fent servir exemples de tot el món, però centrant-se en els Estats Units, l’editor del New York Times advertia solemnement que la premsa viu en perill, en un perill més gran que no volem veure. I dibuixava un esquema precís que assenyala que el poder polític, sobretot, intenta de posar fi a allò que som. Els punts clau d’aquesta estratègia són aquests:

– Permetre i fomentar l’existència d’un clima hostil i agressiu contra la premsa i els periodistes.

– Fer servir els poders que té l’estat per castigar econòmicament les organitzacions periodístiques independents.

– Atacar als tribunals constantment les empreses de mitjans.

– Animar les empreses i la societat civil a atacar la premsa i a adoptar mesures que en dificulten el funcionament.

– I impulsar mitjans dòcils al poder, sotmesos, amb inversions publicitàries desproporcionades, amb subvencions, amb deduccions fiscals i amb tota mena de suports desregulats.”

És un pla que Sulzberger resumeix així: “Com es veu prou clar en aquesta llista, els dirigents polítics han entès que la repressió contra la premsa és més efectiva quan és menys dramàtica.”

Dimecres, un altre periodista de relleu, Joan Vall Clara, titulava el seu “Voraviu” així: “Poder contra la premsa” i recordava que “Vicent Partal es mostrava sorprès diumenge per un fet cridaner en el periodisme, constatat la setmana passada als EUA”. Vall explica que l’article del diari nord-americà adverteix que “la premsa viu en perill, en un gran perill que no volem veure. I dibuixava un esquema precís que assenyala que el poder polític, sobretot, intenta posar fi a allò que som”.

Pel director d’El Punt Avui es tracta, en definitiva, “de fer veure que és el mercat qui t’aparta, però manipulant el mercat a partir del poder. És més fàcil, en definitiva, ofegar-te econòmicament o tallar-te l’accés a les fonts, per impedir-te d’informar. Més net. Menys evident. Espanya i Catalunya en són un calc fet amb paper carbó del que posàvem a l’Olivetti”.

L’endemà, dijous, 12 de setembre,  Vall Clara titula el seu “Voraviu”: “Flaire de prevaricació – Un dia serà oficial que l’estructura B també decidia inversions de publicitat”. I en el text es pot llegir que el govern de la Generalitat “va destinar l’any 2023 un total de 44 milions a la inversió publicitària, un 28% més que el 2022. Per què? Perquè hi havia municipals i generals i veien a venir les autonòmiques? Ves a saber! Diria que sí! Del que no hi ha dubte és del que varen fer amb cada mitjà, un cop ho poses en un Excel que si tinguessin voluntat real de transparència ja facilitarien ells. Als diaris amb edició en paper set dies a la setmana els han augmentat una mitjana del 23%. A tots, un 23%? No, no. Ara (11%), Segre i La Vanguardia (16%), La Mañana (24%), Diari de Girona (25%), Regió 7 (32%), Diari de Tarragona (34%), El Periódico (41%), El País (53%)”. I pel que fa a El Punt Avui? L’editor i editor d’aquest diari, que havia denunciat sentir-se discriminat pel tracte del 2022, afirma: “ens han augmentat un 1%, vint-i-dos punts menys que la mitjana”. Per aquest motiu pensa  que algun dia “es sabrà oficialment que també érem objectiu de l’estructura B” i recorda que el diari va anar al jutjat pel 2022, i “ara hi hem d’anar pel 2023, i que no acabem, per prevaricació, al penal. En fa tota la flaire!”.

Partal i Vall Clara no fan més que plantejar els desafiaments que enfronta el periodisme independent a països -com Catalunya- on històricament es va defensar la premsa com a pilar fonamental de la democràcia.

Certament, doncs, és intolerable que la Generalitat o qualsevol govern (diputacions, consells comarcals i ajuntaments, es dediquen a soscavar les editores de notícies independents de maneres més subtils, utilitzant eines burocràtiques com la legislació fiscal, la concessió de llicències de radiodifusió i la contractació pública. Mentrestant, recompensa els mitjans de comunicació que segueixen la línia del partit -apuntalant-los amb ingressos per publicitat d’ens públics, exempcions fiscals i altres subvencions governamentals- i, com dèiem més amunt, “ajuda empresaris amics a comprar altres mitjans de comunicació debilitats a preus reduïts per convertir-los en portaveus del govern”.

El text  d’AG Sulberger, publicat a The Washington Post, va ser escrit per l’editor en cap del diari The New York Times. Podia haver-ho fet a Vilaweb o a El Punt Avui.- BeMediàtic/Àmbit d’Estratègia (Il·lustració: Brian Stauffer for The Washington Post)