L’any 2025 es presenta com un moment decisiu per als mitjans de comunicació a Espanya, amb un panorama marcat per la polarització i la proliferació de la desinformació. L’Informe de Mitjans Kreab 2025 analitza com aquests desafiaments redefinixen la confiança en les notícies, la sostenibilitat dels formats tradicionals i les noves dinàmiques en el consum d’informació.

La intel·ligència artificial està cobrant força com un element disruptiu, que ofereix oportunitats per personalitzar i optimitzar la creació de continguts, però també obrint debats ètics sobre el seu ús. En ple debat moral, les plataformes digitals es recolzen en aquestes noves eines per continuar evolucionant cap a formats més atractius com ara els videopodcasts, confirmant una transformació accelerada de l’ecosistema mediàtic.

En el context de la lluita contra la desinformació, l’augment de la regulació cerca establir un marc més sòlid contra els boles, encara que planteja desafiaments a la independència dels mitjans i a la llibertat d’expressió, i es converteix en un tema central del debat públic.

L’anàlisi posa el focus als pilars fonamentals del periodisme: la credibilitat, la veracitat i la connexió amb les audiències, elements essencials en un entorn saturat d’informació. En un món que evoluciona ràpidament, els mitjans tenen la responsabilitat de liderar el canvi i reafirmar-ne el paper com a garants de la informació de qualitat i el diàleg social.

Amb la integració de la IA a les redaccions, l’automatització en la generació de notícies i la personalització del consum mediàtic mitjançant algorismes han transformat les dinàmiques informatives, cosa que obliga els mitjans a reforçar els mecanismes de verificació i transparència per no perdre la confiança del públic.

D’altra banda, la polarització informativa continua sent un factor determinant en la relació dels ciutadans amb els mitjans de comunicació, de manera que, segons l’informe de KREAB, els mitjans tradicionals continuen tenint un pes fonamental en la configuració de l’opinió pública, però s’enfronten una competència creixent de les diferents plataformes digitals i xarxes socials.

En aquest context, la segmentació d’audiències i el consum de continguts en entorns de “càmeres d’eco” reforcen les postures ideològiques, dificultant la construcció d’un debat plural i fonamentat; mentre que a l’àmbit del negoci, els models de subscripció digital s’han consolidat com una font d’ingressos clau per als principals grups mediàtics.

L’informe destaca que les capçaleres líders han experimentat un creixement sostingut en el nombre de subscriptors, cosa que reforça l’aposta pel periodisme de qualitat com un avantatge competitiu davant la proliferació de contingut gratuït de baixa fiabilitat; aquesta tendència, però, planteja alguns desafiaments en termes d’ accessibilitat i democratització de la informació.

D’altra banda, l’informe subratlla la transformació dels formats informatius, de manera que l’expansió dels videopodcasts, l’auge de TikTok com a font de notícies i la consolidació de plataformes de pagament, han modificat la manera com les audiències consumeixen informació, de manera que l’adaptabilitat a aquests nous hàbits serà determinant per a la sostenibilitat dels mitjans en els mitjans.

Finalment, la regulació de la desinformació es posiciona com un eix central en el futur dels mitjans, de manera que la implementació de normatives més estrictes per combatre els bulls i l’exigència de més responsabilitat en la moderació de continguts podrien redefinir el paper de les plataformes digitals.

En aquest escenari, la col·laboració entre mitjans, reguladors i actors tecnològics serà clau, diu l’informe, per garantir un ecosistema informatiu més transparent i fiable.

Així, segons KREAB, el 2025 es perfila com un any clau en l’evolució del sector mediàtic, en què la tecnologia, l’ ètica i l’estratègia empresarial jugaran un paper decisiu per a la redefinició del periodisme del futur.- El Bloc de l’Estanis/Comunicació 360º (Il·lustració: KREAB)