En parlem i en parlarem. La premsa impresa potser mor, però encara aporta el 47% dels ingressos publicitaris. Poca broma! Potser morirà, però de moment està ben clar que no. Això es deu a diverses raons, però una és la comercial, atès que les capçaleres tradicionals de premsa escrita atrauen encara un percentatge molt significatiu de la inversió publicitària global.
L’últim informe mensual de l’Associació de Mitjans d’Informació (AMI), revela que els socis de la patronal –les capçaleres tradicionals d’arreu de l’estat– aconsegueixen encara el 47% de la seva recaptació publicitària a través del paper. En concret, dels 43,3 milions d’euros que va ingressar el sector el passat mes de febrer, un total de 20,49 van anar a parar a l’edició impresa, mentre que 22,98 a les digitals.
La qüestió és prou clara en les editores amb més pes al sector de la premsa regional espanyola. Editorial Prensa Ibérica va aconseguir al febrer ingressos de 4,5 milions en els seus formats “en negre sobre blanc” i 3,12 en els digitals. Vocento, un total de 4,68 a les primeres i 3,65 a les segones. En el cas de La Voz de Galicia també es compleix aquest fenomen, ja que va aconseguir el doble de facturació al paper (més d’1 milió d’euros) que a internet (491.000).
Els grans grups amb capçaleres generalistes són –en general– els que menys dependències tenen del format tradicional. Prisa, per exemple, va facturar 4,7 milions a internet i 1,32 en paper. Unidad Editorial, 4,67 i 1,4 milions. Li succeeix també en menor mesura a Godó, que va obtenir 2,2 milions a les seves edicions digitals i 1,11 a les tradicionals.
Aquest percentatge canvia quan se sumen tots els mitjans de comunicació que operen al panorama digital. Segons l’informe i2p (Arce Media), si se sumen tots els mitjans de comunicació que operen al panorama digital, la inversió publicitària va atorgar un total de 868,5 milions d’euros d’ingressos a les capçaleres d’internet i de 324,9 a les impreses. És a dir, si se sumen tots els nadius digitals, el percentatge d’anunciants que acapara el paper és del 26%.
El periodista Ruben Arranz ho clava en un recent article a El Independiente: “Internet ha portat noves oportunitats de negoci per a les capçaleres tradicionals -que han pogut convertir-se en mitjans audiovisuals i explorar noves vies per millorar-ne la facturació-, però també els ha sotmès a un règim de competència molt més gran -coincideixen els experts del sector-, tant a l’hora de rebre la publicitat de les fonts públiques com de les privades. És la pugna per l’audiència, no cal dir-ho”.- BéMediàtic/Àmbit d’Estratègia (Il·lustració: CS)