El 70% dels missatges d’odi publicats a webs de mitjans d’informatius digitals i xarxes socials a Espanya ataquen polítics, dones, immigrants i comunitats LGTBI+. Són difosos com a part d’una estratègia adreçada a posicionar determinades narratives i idees a l’opinió pública. Del total de gairebé deu milions de missatges analitzats, més de la meitat estan associats a algun tipus d’odi en diverses intensitats.
Aquestes són les principals conclusions del projecte ‘Hatemedia’, la primera plataforma científica que mesura la presència d’expressions d’odi als mitjans informatius digitals a Espanya, liderat per investigadors de la Universitat Internacional de La Rioja (UNIR), juntament amb altres universitats. ‘Hatemedia’ traça una cartografia de la presència, tipologia i intensitat dels missatges d’odi generats pels usuaris de xarxes socials i les webs de diversos dels principals mitjans informatius digitals d’Espanya. En fa un extens i acurat resum la revista Cloud Computing.
Atenent el seu nivell d’intensitat, els missatges d’odi fomenten un clima d’hostilitat mediàtica, que busca provocar sentiments d’ira, ressentiment i oposició cap a una persona o col·lectiu determinada. Els polítics, així com els periodistes i els mateixos mitjans són a la diana. dels “odiadors”, que recorren sovint a individualitzar en persones concretes la consigna contra el grup.
Aquest projecte de recerca i transferència universitària ha estat finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació (Projectes R+D+i -Modalitats «Reptes Recerca» i «Generació de Coneixement» 2019-2020).
Com a resultat d’aquest projecte s’ha desenvolupat l’eina anomenada ‘Monitor d’Odi’, capaç de detectar la presència, el tipus i la intensitat dels missatges d’odi en xarxes socials com X i en les seccions de comentaris de les webs de diversos webs els principals mitjans informatius espanyols.
Els investigadors no han aventurat una hipòtesi concreta sobre quins grups organitzen aquesta coordinació. Tampoc creuen que la majoria d’aquests atacs siguin de simples bots programats, sinó també de granges de trols, on un empleat pot portar una dotzena de comptes falsos i penja missatges similars per donar sensació de més pluralitat.
Aquesta anàlisi del perfil d’una part dels “odiadors de mitjans” s’ha realitzat a partir d’una mostra de mil comptes que habitualment ataquen mitjans espanyols. La seva coordinació aniria més enllà d’una plataforma: hi ha patrons d’escriptura similars a X, Facebook i webs de mitjans. Accediu a l’estudi des d’aquest enllaç.- BeMediàtic/Àmbit d’Estratègia (Il·lustració: Hatemedia)