L‘Observatori del Pluralisme als Mitjans de Comunicació (MPM, per les seves sigles en anglès) mostra que, entre els 32 països europeus analitzats, a penes set (Alemanya, Suècia, Dinamarca, Països Baixos, Bèlgica, Finlàndia i Lituània) gaudeixen d’una situació satisfactòria en matèria de pluralisme en els mitjans de comunicació. A la resta, la ciutadania europea no té plenament garantit l’accés a fonts d’informació diverses i independents.
L’estudi es deu a Media Pluralism Monitor, un projecte de recerca que avalua la salut dels ecosistemes mediàtics a Europa, posant de manifest les amenaces al pluralisme i la llibertat dels mitjans als estats membres de la Unió Europea i als països candidats. La implementació actual és el Media Pluralism Monitor 2024 (MPM2024), que es basa en dades de l’any 2023. Representa la setena implementació a tota la UE del projecte Media Pluralism Monitor.
L’estudi inclou els Estats membres de la Unió Europea, així com Albània, Montenegro, la República de Macedònia del Nord, Sèrbia i Turquia. A més, la implementació d’enguany del MPM també inclou estudis preliminars sobre Bòsnia i Hercegovina, Moldàvia i Ucraïna.
Aquest informe presenta els resultats de la implantació del Monitor del Pluralisme dels Mitjans a Espanya durant l’any 2023 i ha estat elaborat pels professors de l’Escola de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna (Universitat Ramon Llull) Jaume Suau, Pablo Capilla García, Lídia Cordero Triay, Elena Yeste Piquer, Miguel F. Santos Silva, Roger Valsells, Daniel Ortín Polo i Nina Surinyac Carandell.
Subratllem, en primer lloc, que el marc legal i professional a l’Estat espanyol no ha vist progressos o reculades significatives, deixant Espanya en un estat d’equilibri de risc mitjà, segons el treball que esmentem.
Entre les conclusions, els autors de l’informe destaquen que algunes de les principals amenaces al pluralisme mediàtic són sistèmiques, “la qual cosa significa que abordar-les requeriria canvis substancials en el sistema de mitjans i els seus models de negoci. L’aplicació i els efectes de la política de mitjans de la UE (Llei de Llibertat dels Mitjans i Llei de Serveis Digitals) encara s’han de veure a escala pràctica”.
“El pluralisme mediàtic a Espanya es categoritza actualment com a risc mitjà en general, amb l’excepció de l’àrea de Pluralitat del Mercat, que es classifica com a risc alt. Altres dimensions mantenen nivells de risc estables, encara que la Inclusió Social creix al 61% (7 punts en comparació de l’any passat). Les llibertats i el pluralisme mediàtic a Espanya han estat relativament estables als darrers anys, encara que hi ha hagut un lleuger augment en els riscos per a la diversitat mediàtica a causa de l’impacte de la Covid-19 i de certes lleis i regulacions promulgades en anys anteriors que han suposat amenaces per a la llibertat d’expressió i les condicions laborals dels professionals dels mitjans”.
L’Observatori del Pluralisme als Mitjans de Comunicació destaca que algunes de les principals amenaces al pluralisme mediàtic a Espanya són sistèmiques, “la qual cosa significa que abordar-les requeriria canvis substancials en el sistema de mitjans i els seus models de negoci. L’aplicació i els efectes de la política de mitjans de la UE (Llei de Llibertat dels Mitjans i Llei de Serveis Digitals) encara s’han de veure en l’àmbit pràctic”.- BeMediàtic/Àmbit d’Estratègia (Il·lustració: CMPF)